diumenge, 28 d’abril de 2019

FEM MEMÒRIA DE VOTAR

La manca de memòria ens pot fer infravalorar el que avui estem vivint. 
Unes eleccions no són un dia qualsevol, i potser aquest any més que mai. Perquè ha costat molt arribar on som. Ha costat molt entendre el valor de la democràcia i la participació. Segles de prendre consciència de la llibertat, de la igualtat, dels drets personals inalienables. 
Presos, morts, repressió... Vides entregades per una causa que anava més enllà d'ella mateixa. Per tot això, la normalitat mai ho hauria de ser, perquè té un rerafons on la memòria ens ha de treure de casa, superar dubtes o mandres, i exercir el que altres van somiar i no van poder mai fer.

                                                                                                                              Teresa Gomà

divendres, 19 d’abril de 2019

ACTITUD DE VIDA














Aquesta imatge fa temps em persegueix.
Ensopego sovint amb ella i em té captivada.
Potser és per enyorança, o per desig, o per tot una mica....
Crec que expressa silenci, espera, contemplació, pau.
Reflexa una actitud de vida urgent.
Per desig, per enyorança... o per tot una mica.
                                                         
                                                                                                                Teresa Gomà, rscj

dilluns, 28 de gener de 2019

MIG CURS...


Mig curs. Ja som a mig curs. No sabem massa què ha passat, però comencem segon quadrimestre i sembla que era ahir que tots arribàvem, empesos per la novetat i les ganes de fer-ho millor. 

I ja toca canviar de classe, i conèixer alumnes nous. Mirar-los amb els millors ulls, donar-nos tots una nova oportunitat, i renovar les ganes de fer-ho millor.
                                                                                                                                                                                                                          Teresa Gomà, rscj

dilluns, 7 de gener de 2019

2019, I RES HA CANVIAT

Hem estrenat un nou any...
Sense persones dormint al carrer?
Sense immigrants arribant en pasteres a les costes d'Europa
o morint en alta mar?
Sense presos polítics?
Un nou any, i tot segueix igual.
                                                                   Teresa Gomà

divendres, 14 de desembre de 2018

IMMOBILISME

No puc deixar d'escoltar les notícies des de que em llevo. És un costum que he heretat del meu pare i fins i tot em puc posar el despertador a les 6h per sentir la primera capçalera de la Terribas.Fins aquí arriba l'afició !! I el que sento... sovint em dol. A vegades enyoro els temps tranquils, fins i tot monòtons, on semblava que no passava res... o ens ho sembla ara, per comparació. Com deia, em dol perquè vivim una situació tan embolicada que no arribo a imaginar-ne el desllorigador. Però una cosa tinc clara: cada vegada que sento algú aferrat a l'immobilisme més absolut penso que s'hi aferra per ingorància o interès. La història és dinàmica, les fronteres no són fixes, i si no, que repassi una mica la història de la nostra Europa dels darrers 100 anys. 
                                                                                                                                    Teresa Gomà, rscj

dijous, 6 de desembre de 2018

POSICIONAR-SE AVUI


Em pregunto quin és el meu paper en la societat que m'ha tocat viure. Passen massa coses al meu voltant com per restar indiferent, o simplement neutral. L'equidistància, per la que alguns opten, em sembla que no soluciona res. Posicionar-se no vol dir fer-ho pel blanc o pel negre, però vol dir posicionar-se. 

Necessito expressar la meva opinió: és clara i em defineix. I n'accepto (això crec...) les conseqüències. Però també necessito escoltar la dels altres, dialogar-hi i entendre-la...
Crec que si els cristians no ens posicionem, estem faltant a allò més genuí del nostre ADN: el compromís amb un món més just, amb la llibertat i en favor del que vint segles més tard n'hem dit els drets humans. 


                                                                                                                              Teresa Gomà, rscj

divendres, 19 d’octubre de 2018

L'ORIGEN DE LA RELIGIÓ


Ahir, davant de 30 adolescents de 15 anys, intentant explicar els orígens de les religions, quan els homes i dones es feien preguntes, els alumnes em van sorprendre un cop més.

El que havia de ser una classe més o menys magistral, amb un fil que començava amb un vídeo, després una explicació dels mites del Gènesi, per acabar parlant de les religions naturals, es va convertir en una hora sencera de preguntes i comentaris, fets amb respecte i atenció, sobre la religió, les creences, l'ànima, l'esperança... Una sorpresa agradable, uns alumnes que es qüestionen la vida, i una lliçó apresa: la religió, encara que no es comparteixi, toca un àmbit humà indefugible i interessa. 
                                                                                                                                                                                                                                       Teresa Gomà, rscj 

divendres, 5 d’octubre de 2018

PREMIS NOBEL, ELS NOUS SANTS DEL SEGLE XXI?

Quan arriba octubre, temps de bolets, magranes i moniatos... ens disposem també a conèixer els noms dels Premis Nobel d'aquell any, noms que sempre rebem amb interès, tant si els coneixem com si no, perquè sabem que la seva finalitat és destacar les aportacions positives a la humanitat que es consideren més significatives en els àmbits premiats. 
Tot i alguns noms difícils de justificar, la majoria d'ells ens resulten persones properes que, per la seva activitat professional, han assolit unes metes humanitàries lloables. 
Pensava que abans, ja fa anys, les persones, mogudes per les seves creences religioses, aspiraven a ser santes... Crec que ara, en una societat secularitzada, potser una meta és guanyar el Premi Nobel, com a distinció en vida dels mèrits aconseguits, o un Oscar....
Sigui com sigui, les aportacions a la humanitat que la fan millor, són totes benvingudes !!

                                                                                                                                      Teresa Gomà, rscj 

dimarts, 5 de juny de 2018

DÉU TÉ COR... I EL CELEBREM !!

Parlar del cor de Déu és una necessitat humana de la tradició cristiana catòlica d'adjudicar-li un cos, uns òrgans... com si s'assemblés a un de nosaltres. 
Parlar del cor de Déu és parlar de sentiments, d'emocions.... com si Déu fos un de nosaltres. 
Parlar del cor de Déu és celebrar que Déu, sigui com sigui, estima allò que ha creat, i que si tingués cor bategaria per cada un de nosaltres, si tingués sentiments, s'alegraria i patiria amb cada un de nosaltres... i si finalment tingués braços, ens abraçaria, sense pressa, un per un.
Però no té cos, no te sentiments, no s'emociona.... o sí?
                                                                                                                                                                               Teresa Gomà, rscj 

dijous, 3 de maig de 2018

ETA: NI VENCEDORS NI VENÇUTS

La dissolució d'un grup terrorista com ETA sempre hauria de ser una boníssima notícia. Sense ser simple, ni aparèixer del no res, que un grup terrorista decideixi abandonar tota activitat, desfer la seva estructura.... hauria de ser un motiu per reconèixer els passos fets, el diàleg propiciat, els camins de reconciliació explorats i els que queden per recórrer..... 
Però lluny de tot plegat, veig que els polítics amb més pes i representativitat, s'entesten en parlar de vencedors i vençuts, d'èxits policials... i neguen la importància de la fita de demà 4 de maig a Kanbo (Iparralde). Demà és un dia per l'esperança: un conflicte tan sagnant com el basc arriba a la seva fi. 
Arriba el moment de tornar a començar i oferir un futur a un poble que ha patit massa. Un futur en pau, sense venjances ni represàlies. Un futur on tothom s'hi senti inclòs, i on es pugui parlar, en pau, de pau.

                                                                                                            
Teresa Gomà, rscj

dilluns, 23 d’abril de 2018

DELICTE D'ODI? ON S'ÉS VIST !

Si no ho llegeixes en un diari no t'ho creus. Posar-se un nas de pallasso.... possible delicte d'odi !!
No t'ho creus, però com tantes altres coses que passen i vivim, que no ens les creiem del tot fins que les sentim o llegim, i que no podem arribar a entendre.....
Per sort, en aquest cas, la jutge ha posat una mica de seny, el mateix que alguns incendiaris reclamen fent-ne un eslògan tan buit com mentider.
Encara espero el moment, no sé quan arribarà però ha d'arribar, que les mentides quedin en evidència, que la raó s'imposi, i que tothom pugui tornar a casa i completar la construcció d'aquest meravellós país.
                                                                                                                                    Teresa Gomà, rscj

diumenge, 15 d’abril de 2018

PERQUÈ DUC EL LLAÇ GROC ?

Vaig tardar una mica, potser per mandra, potser per por.... però finalment ja fa algunes setmanes que duc el llaç groc per la llibertat dels presos polítics. El duc amb convenciment, i alhora conscient d'algunes agressions que s'estan donant a Barcelona per lluir-lo pel carrer. 
I em pregunto.... perquè dur-lo ? Perquè arriscar-me ? Perquè assenyalar-me públicament ?
Penso que la raó principal és perquè és el mínim que puc fer per donar suport a persones que viuen situacions terriblement injustes (presó preventiva, exili, amenaces de penes de presó de molts anys....), a famílies trencades per acusacions que no s'aguanten per enlloc... Penso que és el mínim gest públic que puc fer (a més d'innombrables manifestacions, concentracions...) per posicionar-me en un moment en que crec que el moment ho exigeix. Penso que és el meu compromís ara i aquí amb el que sento de tota la vida: vull viure en un país lliure, i aquest país vull que sigui el meu. 
No són temps fàcils per a ningú... tampoc per a mi, però tinc la mirada posada en l'horitzó i sempre m'ha mogut l'esperança. 

                                                                                                                                       Teresa Gomà, rscj
   

dimarts, 27 de març de 2018

PEL·LICULA "MARIA MAGDALENA"


Encara no heu anat a veure "Maria Magdalena"? Dins la quota de cinema religiós de cada Setmana Santa, aquest any tenim una proposta molt interessant sobre la primera dona que rep la bonanotícia de Jesús, la notícia de la seva resurrecció: Maria de Magdala.

És una pel·lícula que ens endinsa en un ritme diferent.... Venim del carrer, potser atrafegats, i necessitem aturar l'ànima per copsar uns fets que sabem de memòria.... però que necessitem passar pel cor un i altre cop. Uns fets que, de massa sabuts, potser els hem buidat del seu esperit. 
La pel·lícula ens acosta a la Passió amb els ulls d'una dona i de les altres dones que el seguien, que van veure en ell un motiu de llum i d'esperança. I amb ella, una nova manera de mirar, des del cor i la misericòrdia. 
Sense ella, sense elles, també avui amb tantes dones fidels a la mateixa esperança.... l'Església seria ben diferent.
                                                                                                                                                                                                    Teresa Gomà, rscj


dilluns, 26 de març de 2018

SETMANA SANTA, ARA I AQUÍ


Comencem la Setmana Santa, un altre any, però cap any és igual.
Aquesta vegada, marcats pel dolor de la presó i l'exili de ben a prop.
No costa gaire relacionar el que vivim, amb el que es va viure. Aquí.... i enllà. Ahir i avui.
Si el cristianisme té alguna característica, aquesta és l'esperança. D'un horitzó obert, clar i lluminós... d'un horitzó de vida, al cap i a la fi. Perquè si la mort no té mai l'última paraula, la por i la foscor, tampoc.

                                                                                                                                         Teresa Gomà