divendres, 19 d’octubre de 2018

L'ORIGEN DE LA RELIGIÓ


Ahir, davant de 30 adolescents de 15 anys, intentant explicar els orígens de les religions, quan els homes i dones es feien preguntes, els alumnes em van sorprendre un cop més.

El que havia de ser una classe més o menys magistral, amb un fil que començava amb un vídeo, després una explicació dels mites del Gènesi, per acabar parlant de les religions naturals, es va convertir en una hora sencera de preguntes i comentaris, fets amb respecte i atenció, sobre la religió, les creences, l'ànima, l'esperança... Una sorpresa agradable, uns alumnes que es qüestionen la vida, i una lliçó apresa: la religió, encara que no es comparteixi, toca un àmbit humà indefugible i interessa. 
                                                                                                                                                                                                                                       Teresa Gomà, rscj 

divendres, 5 d’octubre de 2018

PREMIS NOBEL, ELS NOUS SANTS DEL SEGLE XXI?

Quan arriba octubre, temps de bolets, magranes i moniatos... ens disposem també a conèixer els noms dels Premis Nobel d'aquell any, noms que sempre rebem amb interès, tant si els coneixem com si no, perquè sabem que la seva finalitat és destacar les aportacions positives a la humanitat que es consideren més significatives en els àmbits premiats. 
Tot i alguns noms difícils de justificar, la majoria d'ells ens resulten persones properes que, per la seva activitat professional, han assolit unes metes humanitàries lloables. 
Pensava que abans, ja fa anys, les persones, mogudes per les seves creences religioses, aspiraven a ser santes... Crec que ara, en una societat secularitzada, potser una meta és guanyar el Premi Nobel, com a distinció en vida dels mèrits aconseguits, o un Oscar....
Sigui com sigui, les aportacions a la humanitat que la fan millor, són totes benvingudes !!

                                                                                                                                      Teresa Gomà, rscj 

dimarts, 5 de juny de 2018

DÉU TÉ COR... I EL CELEBREM !!

Parlar del cor de Déu és una necessitat humana de la tradició cristiana catòlica d'adjudicar-li un cos, uns òrgans... com si s'assemblés a un de nosaltres. 
Parlar del cor de Déu és parlar de sentiments, d'emocions.... com si Déu fos un de nosaltres. 
Parlar del cor de Déu és celebrar que Déu, sigui com sigui, estima allò que ha creat, i que si tingués cor bategaria per cada un de nosaltres, si tingués sentiments, s'alegraria i patiria amb cada un de nosaltres... i si finalment tingués braços, ens abraçaria, sense pressa, un per un.
Però no té cos, no te sentiments, no s'emociona.... o sí?
                                                                                                                                                                               Teresa Gomà, rscj 

dijous, 3 de maig de 2018

ETA: NI VENCEDORS NI VENÇUTS

La dissolució d'un grup terrorista com ETA sempre hauria de ser una boníssima notícia. Sense ser simple, ni aparèixer del no res, que un grup terrorista decideixi abandonar tota activitat, desfer la seva estructura.... hauria de ser un motiu per reconèixer els passos fets, el diàleg propiciat, els camins de reconciliació explorats i els que queden per recórrer..... 
Però lluny de tot plegat, veig que els polítics amb més pes i representativitat, s'entesten en parlar de vencedors i vençuts, d'èxits policials... i neguen la importància de la fita de demà 4 de maig a Kanbo (Iparralde). Demà és un dia per l'esperança: un conflicte tan sagnant com el basc arriba a la seva fi. 
Arriba el moment de tornar a començar i oferir un futur a un poble que ha patit massa. Un futur en pau, sense venjances ni represàlies. Un futur on tothom s'hi senti inclòs, i on es pugui parlar, en pau, de pau.

                                                                                                            
Teresa Gomà, rscj

dilluns, 23 d’abril de 2018

DELICTE D'ODI? ON S'ÉS VIST !

Si no ho llegeixes en un diari no t'ho creus. Posar-se un nas de pallasso.... possible delicte d'odi !!
No t'ho creus, però com tantes altres coses que passen i vivim, que no ens les creiem del tot fins que les sentim o llegim, i que no podem arribar a entendre.....
Per sort, en aquest cas, la jutge ha posat una mica de seny, el mateix que alguns incendiaris reclamen fent-ne un eslògan tan buit com mentider.
Encara espero el moment, no sé quan arribarà però ha d'arribar, que les mentides quedin en evidència, que la raó s'imposi, i que tothom pugui tornar a casa i completar la construcció d'aquest meravellós país.
                                                                                                                                    Teresa Gomà, rscj

diumenge, 15 d’abril de 2018

PERQUÈ DUC EL LLAÇ GROC ?

Vaig tardar una mica, potser per mandra, potser per por.... però finalment ja fa algunes setmanes que duc el llaç groc per la llibertat dels presos polítics. El duc amb convenciment, i alhora conscient d'algunes agressions que s'estan donant a Barcelona per lluir-lo pel carrer. 
I em pregunto.... perquè dur-lo ? Perquè arriscar-me ? Perquè assenyalar-me públicament ?
Penso que la raó principal és perquè és el mínim que puc fer per donar suport a persones que viuen situacions terriblement injustes (presó preventiva, exili, amenaces de penes de presó de molts anys....), a famílies trencades per acusacions que no s'aguanten per enlloc... Penso que és el mínim gest públic que puc fer (a més d'innombrables manifestacions, concentracions...) per posicionar-me en un moment en que crec que el moment ho exigeix. Penso que és el meu compromís ara i aquí amb el que sento de tota la vida: vull viure en un país lliure, i aquest país vull que sigui el meu. 
No són temps fàcils per a ningú... tampoc per a mi, però tinc la mirada posada en l'horitzó i sempre m'ha mogut l'esperança. 

                                                                                                                                       Teresa Gomà, rscj
   

dimarts, 27 de març de 2018

PEL·LICULA "MARIA MAGDALENA"


Encara no heu anat a veure "Maria Magdalena"? Dins la quota de cinema religiós de cada Setmana Santa, aquest any tenim una proposta molt interessant sobre la primera dona que rep la bonanotícia de Jesús, la notícia de la seva resurrecció: Maria de Magdala.

És una pel·lícula que ens endinsa en un ritme diferent.... Venim del carrer, potser atrafegats, i necessitem aturar l'ànima per copsar uns fets que sabem de memòria.... però que necessitem passar pel cor un i altre cop. Uns fets que, de massa sabuts, potser els hem buidat del seu esperit. 
La pel·lícula ens acosta a la Passió amb els ulls d'una dona i de les altres dones que el seguien, que van veure en ell un motiu de llum i d'esperança. I amb ella, una nova manera de mirar, des del cor i la misericòrdia. 
Sense ella, sense elles, també avui amb tantes dones fidels a la mateixa esperança.... l'Església seria ben diferent.
                                                                                                                                                                                                    Teresa Gomà, rscj


dilluns, 26 de març de 2018

SETMANA SANTA, ARA I AQUÍ


Comencem la Setmana Santa, un altre any, però cap any és igual.
Aquesta vegada, marcats pel dolor de la presó i l'exili de ben a prop.
No costa gaire relacionar el que vivim, amb el que es va viure. Aquí.... i enllà. Ahir i avui.
Si el cristianisme té alguna característica, aquesta és l'esperança. D'un horitzó obert, clar i lluminós... d'un horitzó de vida, al cap i a la fi. Perquè si la mort no té mai l'última paraula, la por i la foscor, tampoc.

                                                                                                                                         Teresa Gomà

dilluns, 19 de febrer de 2018

ELS BISBES SOBRE EL MOMENT PRESENT A CATALUNYA


De la nota dels bisbes de Catalunya - 16 febrer 2018:

"En aquest temps de Quaresma, quan se’ns convida a la conversió personal i comunitària, no podem obviar els esdeveniments polítics i socials que s’han produït en els darrers mesos a Catalunya. (...)

No podem ignorar ni menystenir que en relació a Catalunya existeix un problema polític de primer ordre que obliga a cercar una solució justa a la situació creada que sigui mínimament acceptable per a tots, amb un gran esforç de diàleg des de la veritat, amb generositat i recerca del bé comú de tothom. (...)

El passat 21 de desembre es van realitzar eleccions al Parlament amb una gran participació dels electors. És necessari que, amb voluntat de servei, els parlamentaris escollits impulsin els mecanismes democràtics per a la formació d’un nou govern de la Generalitat que actuï amb sentit de responsabilitat envers tots els col·lectius del país, i especialment els més necessitats de superar les conseqüències de la crisi institucional, econòmica i social que vivim.  (...)

Volem fer esment d’una qüestió concreta que ens preocupa. Pel que fa a la presó preventiva d’alguns antics membres del govern i d’alguns dirigents d’organitzacions socials, sense entrar en debats jurídics, demanem una reflexió serena sobre aquest fet, en vistes a propiciar el clima de diàleg que tant necessitem i en la que no es deixin de considerar les circumstàncies personals dels afectats. (...)


dimarts, 13 de febrer de 2018

DIA DE LA RÀDIO

Avui celebrem el Dia mundial de la ràdio.
Des de que tinc memòria m'acompanya, m'emociona, em situa en el món.
Un mitjà no visual que ens obre una finestra immensa a la realitat i a la vida.
Una oportunitat per viure connectada, present, conscient a tot allò que passa i que no volem que ens passi desapercebut. 
Jo visc en companyia de la ràdio. Es la meva música de fons.  

                                                                                                                                Teresa Gomà, rscj



dimecres, 24 de gener de 2018

dissabte, 6 de gener de 2018

divendres, 29 de desembre de 2017

DEIXEM-LA UN ANY MÉS


Ens ho diu l'evangeli a Lluc 13, 6-9: tot necessita el seu temps, el seu procés de maduració. Les persones, les situacions, animals i plantes.... Tot requereix de nosaltres esforç, entrega, disposició.
A vegades ens en cansem, i hi tenim tot el dret. Venim d'una tardor dura de pair, d'una realitat que ens violenta l'ànima. A vegades voldríem abandonar, rendir-nos. Podríem fer plans amb més exactitud, sense tanta incertesa. La vida seria més senzilla.
Però també sabem que la història avança amb la tossuderia d'uns quants. A quina banda ens vulguem situar, és la nostra aposta i la nostra decisió. I potser algun dia ens alegrarem de no haver claudicat i veurem fulles noves i n'assaborirem els fruits. 
Molt bon 2018 ple de l'esperança dels que no defalleixen !!
                                                                                                                                    Teresa Gomà, rscj