dimarts, 14 de novembre de 2017

BICENTENARI SANTA ROSA FILIPINA

El 18 de novembre, la Família del Sagrat Cor celebra la festa de Santa Rosa Filipina Duchesne. Aquesta dona va ser la primera d’aquesta congregació que es va aventurar cap a terres americanes, on va fundar la primera escola gratuïta al oest del Mississipi. Moltes van ser les dificultats, però encara més la seva tenacitat, i avui en dia els Estats Units-Canadà té 24 col·legis hereus de la seva tasca, on laics i religioses comparteixen l’apassionant tasca d’educar.

Amb Rosa Filipina el Sagrat Cor es va obrir a la internacionalitat, comprenent que no hi havia fronteres per a qui viu el desig d’expandir en el món l’amor del Cor de Jesús. Avui, i gràcies a ella, el Sagrat Cor està present a 41 països dels cinc continents.
A més de celebrar la seva festa, el 18 de novembre marca també l’inici del Bicentenari de la seva arribada a Amèrica, que es conmemorarà el 1818. Així, durant tot un any, tindrem l’ocasió d’aprofundir en el llegat de Rosa Filipina, i en els reptes que el món ens reclama avui.  La proposta per a aquest temps té dos vessants: una pregària setmanal disponible en la pàgina https://rscjinternational.org/es, i una invitació a un diàleg global que precedeixi a una reunió internacional sobre “Justícia, Pau i Integritat de la Creació” que es farà a Filipines el novembre de 2018.  Una oportunitat per alimentar la memòria, aprofundir en les arrels i fer créixer la vida allà on es troba amenaçada, com va fer Rosa Filipina.
Com expressa Barbara Dawson, Superiora General: “Que aquest any de pregària amb Filipina enforteixi la nostra capacitat per contemplar i escoltar el batec del cor de Déu en nosaltres i en el nostre món”. 

Teresa Gomà, rscj

dilluns, 6 de novembre de 2017

DIMECRES, ATUREM EL PAÍS

Quan falten poques hores per la segona aturada del país en poques setmanes, i amb alguns interrogants sobre el moment que estem vivint, i encara més incerteses, em plantejo que dimarts no aniré a treballar. Mai abans del 3 d'octubre jo havia fet vaga. Potser em manca consciència sindical....
Però els fets que estem vivint darrerament em fan sentir que estem en un moment únic, a l'alçada del tancament de caixes el 1899 o de l'empresonament i posterior afusellament de Companys. Tres segles diferents, una mateixa causa, intacta dignitat.
I perquè no vull que la nostra història sigui una com una nòria que gira sense fi, sento que m'he de posicionar si no volem repetir incansablement el mateix amarg destí.

                                                                                                                                   
Teresa Gomà, rscj

diumenge, 29 d’octubre de 2017

TESTIMONIS D'EXCEPCIÓ


Una de les coses que més em va tocar de la meva experiència educadora a Godella (València) va ser acompanyar alguns alumnes durant cinc anys de la seva vida. Des de 1r de l'ESO fins a 1r de Batxillerat, anys de creixement, de complicitat, de veure'ls fer-se grans.... un goig !!

A Diputació, pel nombre d'hores assignades a la meva tasca a l'aula (per altres obligacions congregacionals), no havia tingut aquesta experiència, o d'una manera molt minsa. Aquest curs, de nou, torno a sentir aquella mateixa satisfacció. Crec que és un dels tresors de la nostra professió: ser testimoni que, amb la meva companyia, van forjant la seva vida pel seu propi camí.
                                                                                   
                                                   Teresa Gomà, rscj

dimecres, 18 d’octubre de 2017

MATER, DE NOU

Qui és Mater? 
És la imatge de la serenor enmig del tràfec. 
De la pau enmig del brogit. 
Del que volem viure però que alguna cosa no ens acaba de deixar....

És la intenció profunda: respirar a fons el mateix Déu. 
Es mirar des de l'interior. 

Es el que busquem perquè sabem que ens salva. 

Teresa Gomà, rscj

dilluns, 2 d’octubre de 2017

dilluns, 5 de juny de 2017

FIDELITAT LITERÀRIA

Quines ganes de llegir la darrera novel·la d'Isabel Allende, "Más allá del invierno". Cada vegada que veig anunciat un nou llibre seu, ja començo a disfrutar-lo abans de tenir-lo entre les mans. 
Jo, que llegeixo poc i la meva vida itinerant m'impedeix tenir gaire llibres, guardava fins fa un any mitja dotzena de volums d'Isabel Allende. Finalment, amb el meu darrer trasllat, les vaig cedir a la biblioteca de l'escola, i només me'n vaig quedar una, imprescindible per a mi, "La suma de los días".  
Ara espero amb il·lusió que arribi el meu aniversari i
poder tenir entre les mans aquesta novel·la, que espero tingui molt de la seva pròpia vida i experiència, perquè quan I Allende parla d'ella mateixa, la seva obra és sublim. 
                                                                                                                                      Teresa Gomà, rscj

dissabte, 6 de maig de 2017

JORDI VILLACAMPA, PER EXEMPLE

El Jordi Villacampa, referent del bàsquet català, apassionat de l'esport i lluitador per la supervivència del club Joventut de Badalona, del quan n'ha estat el president els darrers 18 anys, ens demostra com es pot estar al servei de les causes que considera importants. Un cop acabada aquesta tasca, i deixant el club en mans d'un altre exjugador, Morales, Villacampa s'enrola el dia 1 de juny amb ProActiva Open Arms, ONG badalonina, fins a Líbia per col·laborar-hi durant 15 dies com a voluntari. 
Una notícia que crida l'atenció, però que ens serveix per prendre consciència dels gran nombre de persones anònimes que habitualment es comprometen en un servei d'aquesta mena. El mèrit de Jordi Villacampa és que ell no és anònim, i els seu exemple és, també en el camp de la solidaritat, un referent per a molt altres. 
                                                                                       
                                                                                                                                     Teresa Gomà, rscj

divendres, 3 de març de 2017

QURESMA: SABER DIR SÍ



Sovint se'ns presenta la Quaresma com el temps en el que diem no: no a certs plaers, a la carn els divendres... com si aquests gestos, per sí sols, tinguessin un valor intrínsec. 

Fa poc m'arribava una entrevista a Lady Gaga, artista polifacètica, antiga alumna del Sagrat Cor de Nova York (Manhattan, en concret). Ella deia: "No estigueu tothora pendents dels vostres telèfons mòbils. No vivim en un món molt superficial? La cultura pop és molt superficial i necessitem ser més profunds. M'entristeix veure'm com una màquina de fer diners. Què vaig fer? Vaig començar a dir no. No a aquesta foto, no a aquest esdeveniment.... I poc a poc, però amb seguretat, vaig començar a recordar qui era."
Amb aquesta manera de dir tan clara, fruit de la seva pròpia experiència i segur que no fàcil d'assumir.... Lady Gaga ens convida a fer el seu propi procés, i tot dient no amb valentia, dir sí a tantes coses que no ens podem ni imaginar la vida que s'hi amaga. Paraules i invitació plenes de sentit en aquest inici de Quaresma.

Teresa Gomà, rscj 

diumenge, 15 de gener de 2017

PROHIBIT QUEIXAR-SE

Sembla que el fred ha bloquejat aquest bloc... i no és així. Una mica el fred, una mica la manca de temps, una mica altres responsabilitats i cert relaxament.... però el fet d'escriure el que vaig vivint, segueix ben present en la intenció i en la pràctica, però potser altres espais s'han endut la preferència. 
Ve el fred, potser el més important d'aquest hivern. Ens tancarem a casa i només sortirem ben abrigats i amb el desig d'aixoplugar-nos de nou el més aviat possible. Tapats fins a les orelles, buscarem un sostre, una manta, una casa ben condicionada per a aquest moment. 
En dies així, a més de recordar aquells que dormen al carrer, les víctimes de la pobres energètica.... caldrà tenir ben presents tots aquells que, en situacions límit i fruit de la inoperància política, viuen aquests dies, mesos i anys, en l'abandó i l'oblit potser no d'alguns de nosaltres, però sí de la majoria i, sobretot, dels que tenen en les seves mans les decisions que puguin alleugerir la seva situació. 
Si pensem una mica en ells, tardarem tres segons a plànyer-nos del fred, la neu o el vent.... i en aquest interval, potser ens estalviarem la queixa.

Teresa Gomà, rscj

divendres, 11 de novembre de 2016

I ARA QUÈ?

Pocs es podien imaginar el resultat d'unes eleccions tan cabdals com les dels Estats Units. Les eufòries d'uns i altres expressades en uns mítings assajats, topaven amb el que semblava el més assenyat, per elecció o per eliminació. Hillary representava la continuïtat de l'Amèrica moderna, lliure, igualitària. Però com en les millors pel·lícules que t'ofereixen un final amb un gir inesperat, només aptes per a persones sense cardiopaties, la matinada del dimecres vam sentir una mena d'ofec, com quan se't talla la respiració i busques ansiós una nova alenada d'aire per seguir respirant. Trump, el pitjor dels dimonis tal i com se'ns ha presentat, i hem pogut constatar en alguns dels seus trets, anava guanyant als anomenats "estats oscil·lants" i tot ens portava a un resultat inesperat. Alegria per a uns, immensa tristesa per a altres, incredulitat per a quasi bé tots. 
Després de veure a un Obama fent esforços per posar bona cara davant de Trump em pregunto: i ara què? Sense entrar en els àmbits complexos de l'alta política, i pensant en les meves germanes del Sagrat Cor de la província dels Estats Units, imagino que el que ara toca és continuar... Amb la seva excel·lent feina educativa, amb el seu incansable treball en el camp social, en la seva recerca teològica... Continuar perque no hi havia res assolit, i perque queda molt per fer. Continuar en un país que vol sortir de la crisi, que necessita integrar els seus immigrants, que ha de refer confiances afeblides. Continuar com sempre, en una situació més hostil. Seguir treballant incansablement per un món millor, cadascú en el seu racó. 
Teresa Gomà, rscj

diumenge, 16 d’octubre de 2016

MATER, ICONA DEL SAGRAT COR

En aquesta època que ens ha tocat viure, allò visual predomina per sobre de moltes paraules. Ens arriba més una imatge impactant, que una descripció precisa i exacta. Només cal veure que el fenòmen de les xarxes socials (per exemple instagram) es basen en la imatge com a reclam quasi bé absolut. 
Al Sagrat Cor tenim els nostres propis símbols visuals, i entre ells en destaca un: la figura de Mater Admirabilis, que celebrarem aquest proper dijous dia 20 d'octubre. Mater va ser pintada per una postulant, Paulina Perdrau, i s'ha convertit en la icona de les escoles del Sagrat Cor arreu del món. La seva serenitat, disposició... atrauen a aquell qui la contempla. 
En concret, en destaco avui l'instant en que s'emmarca: el llibre al costat, el fus a l'espera, la mirada cap a l'interior.... No ens estarà expressant la necessitat d'aturar la feina per tal de retrobar-ne el sentit? No serà que sense aquestes pauses la vida se'ns escapa? No serà aquesta l'oportunitat de fugir de la simple eficàcia deshumanitzada?
Mater, icona del Sagrat Cor a tot el món, un repte per a la nostra vida.

Teresa Gomà, rscj

divendres, 30 de setembre de 2016

LA PAU A COLÒMBIA, UN REPTE I UN EXEMPLE

En el nostre àmbit diari diem que ens comprometem o que treballem per la pau. En les nostres relacions, amb els companys de feina, amb els fills i nebots... ens mou el convenciment de que un diàleg, si és horitzontal i honest, ens obrirà a noves oportunitats impensables però del tot possibles. 
L'exemple de Colòmbia, que acaba de firmar un acord de pau després de més de 50 anys de violència, marca una fita entre altres casos similars que busquen un final satisfactori. Després de quatre anys de negociacions (ningú ha dit que dialogar sigui fàcil) per fi el país té l'oportunitat de ratificar que és possible començar de nou, deixant enrere 6 milions de desplaçats, 45 mil desapareguts i més de 25 assassinats. 
Començar de nou no significa oblida, ni està exempt de preguntes i reptes, sinó suposa donar-se l'oportunitat de fer viables les pretensions d'uns i altres per un camí nou, el de les idees, els partits, les urnes. I que el que vingui sigui per la força de les majories i no per la por que paralitza, divideix i mata. 
El repte de la pau comença a casa, però s'expandeix com cercles concèntrics d'aigua.
Teresa Gomà, rscj