dimecres, 28 de febrer de 2007

40 DIES AMB ELS 40 ÚLTIMS

Níger, Sierra Leona, Malí, Burkina Faso, Guinea Bissau, República Centreafricana, Txad, Etiòpia, Burundi, Moçambic...

Semblances entre aquests països? Tots es troben a l'Africa, en concret a l'anomenada Àfrica negra o subsahariana, països que van viure la col.lonització Europea entre els segles XVIII-XX, rics en matèries primeres, amb una gran proporció de població jove...

Res ens fa pensar, a priori, que ens trobem davant la llista dels països més pobres del món. Els més sofrents, els més oblidats. Un any més se'ns ofereix la possibilitat de viure la Quaresma fent present, cada dia, un dels països més pobres del món. Sense dubte, una bona iniciativa per a compartir en família, parròquia, comunitat.


Teresa

dimarts, 27 de febrer de 2007

BUSCANT...

Aquest cap de setmana hem estat reunides algunes de les rscj que treballen, estàn formades o estudien l´àmbit social o sanitari (treballadores i emprenedores socials, metgesses, psicòloga, infermera, informàtica, empresària,...).
Ha sigut un temps per veure que tot i haver-hi diferents serveis possibles on concretar-ho a la congregació, vivim una principal i mateixa missió: descobrir i manifestar l´amor de Déu.

S´ha compartit el voler tenir com centre a la persona, la importància de viure la reciprocitat, d´aprendre els uns dels altres, el treballar amb i pels pobres i, l´"aixecar" part del sofriment.

També, s´ha manifestat una mateixa actitut de "búsqueda", voluntat d´avançar, de donar més passes, de discernir i buscar quelcom més profund. Viure el treball com a missió i no només com a treball ... cridades a anar més enllà...
Tot, compartint experiències i caminant plegades vers un mateix hortizó.
Eugènia

dilluns, 26 de febrer de 2007

LA VIDA DE LOS OTROS

Aquesta matinada La vida de los otros ha guanyat l'Oscar a la millor pel.lícula de parla no anglesa. Casualitat o no, amb Oscar o sense, és del tot recomanable.
La vida de los otros podia haber estat un thriller psicològic angoixant, i no ho és. Podia haver tractat sobre la repressió a les acaballes de l'Alemanya comunista, i no és només això. És, sobretot, una pel.lícula humana, molt humana, que ens descriu el procés que viu un policia de la Stasi quan ha d'investigar la vida d'un autor teatral i la seva parella, sospitosos de col.laborar amb Occident. En aquells règim, 13.000 agents secrets regulaven 170.000 confidents que col.laboraven amb el sistema comunista alemany. Els veïns s'espiaven, les famílies es denunciaven. La por, la violència i la sospita governaven el país. La ignorància o la permissivitat internacional ho toleraven. La caiguda del mur de Berlín el 1989 només va ser el començament d'un llarg camí de reconciliació...
El secret d'aquesta impactant pel.lícula és mostrar-nos un espia que, de manera inesperada, es deixa tranformar per "un home bo". Aquesta relació amagada canviarà la vida dels protagonistes per sempre més.
En un temps com el nostre en que està tant de moda observar, criticar, imitar, espiar la vida aliena ("Gran Hermano", "Salsa Rosa" i tants d'altres...), se'ns ofereix una nova manera de mirar la pròpia vida a partir de la dels altres, sense morbositat, tot qüestionant-nos les nostres conviccions més fonamentals: què m'ensenyen els altres de la meva pròpia vida? Què em fa trontollar fora de mi mateixa? Poden els altres descobrir-me nous valors? Em prenc temps per a replantejar-me les meves pròpies idees? Imprescindible ser valents i humils per enfrontar-se a un repte com aquest.
Teresa

dissabte, 24 de febrer de 2007

QUI TÉ LES CLAUS TÉ EL PODER...

"Qui té les claus te el poder", deiem rient en un camp de treball urbà que vam fer en una escola plena de portes i passadissos fa un parell d'anys a Barcelona. Just aquesta setmana a l'església hem celebrat la festa de la Càtedra de Sant Pere, i l'evangeli proposat era aquell episodi en el que Jesús li diu a Pere que li donarà les claus del Regne perquè ha sabut reconèixer en Ell el Fill del Déu viu. Em sembla que ja es veu que el poder de Pere no és el d'unes claus que obrin cap palau, ni cap banc, ni cap església... La clau del poder de Pere és la clau del saber veure, del saber buscar, del voler seguir Jesús. I a partir d'aqui es fonamenta una tradició que arriba fins avui, que és la de l'església com a comunitat dels seguidors de Jesús. Una església que agafada de la mà de Jesús sap entendre que la clau de les relacions és la fraternitat i que l'autèntica raó de viure és l'amor, un amor autèntic que quan es dóna es multiplica. Crec que aquest és l'autèntic poder: saber llegir l'evangeli amb el cor.
La setmana passada vaig tenir la sort de poder passar uns dies a Assís, el poblet medieval on van néixer Sant Francesc i Santa Clara. En un fresc del Giotto de la basílica de Sant Francesc hi ha el somni d'Innocenci III: una impressionant imatge del Papa que dormint, somia una església que s'ensorra, i l'aparició d'un homenet que la sosté. Aquest home és Francesc, el mateix que va saber trobar en l'evangeli la clau per a una vida transformada en "perfecta alegria", una alegria aconseguida a través de la radicalitat en el servei i d'una fraternitat viscuda amb senzillesa. Aquesta és la clau de l'autèntica felicitat de Francesc i Clara, d'Ignasi i M. Sofia, de Casaldàliga i d'Oscar Romero... aquesta és la clau de l'església!!!
M. Àngels

divendres, 23 de febrer de 2007

VIATGE A "ENLLOC"

Sovint hi ha imatges i notícies als diaris, com aquesta, parlant del viatge "a enlloc" de moltes persones. En Michael, la Fernanda, el Louis, i tants d´altres, s´han vist amb la necessitat de jugar-se la vida per buscar quelcom digne i humà que no troben al seu país. Per què? Les seves mirades... l´esperança d´una vida "millor" els fa jugar-s´ho tot, la pròpia vida!!, confien que sortirà bé?, no tenen altra opció? la incertesa no els paralitza?, com deuen viure el dur trajecte "cap a enlloc"?, "l´espera" en condicions terribles? quins deuen ser els seus sentiments després de portar tant temps a alta mar (els del Marine I, asiàtics, 6 mesos) lluitant entre la vida i la mort?, veient com moren companys de camí?, el desengany quan arriben, com ho viuen?, què és troben?
Les nostres paraules de benvinguda vers ells són: esperar a que siguin "rebutjats", "tornats", "expulsats",...
Em fa mal la seva situació, les seves condicions de vida en el país d´origen, el seu viatge "a enlloc", el nostre vocabulari per parlar de la Marie, del Kevin,... la nostra actitut vers ells, la nostra "inmunitat", ... em preocupa que s´incrementi el número de persones amb la necessitat de viatjar "a enlloc"...
Eugènia

dijous, 22 de febrer de 2007

EDUCAR

Per a tots aquells que ens sentim educadors en tot allò que fem... Teresa

Educar es lo mismo que poner un motor en una barca... Hay que medir, pesar, equilibrar y ponerlo todo en marcha. Pero para eso, uno tiene que llevar en el alma un poco de marino... un poco de pirata... un poco de poeta... y un kilo y medio de paciencia concentrada.
Pero es maravilloso soñar mientras uno trabaja, que ese barco, ese niño, ese joven irá muy lejos por el agua. Soñar que ese navío llevará nuestra carga de palabras, de conocimientos y sabiduría, hacia puertos distantes, hacia islas lejanas. Soñar que cuando un día esté durmiendo nuestra propia barca, en barcos nuevos seguirá nuestra bandera enarbolada.

Gabriel Celaya

dimecres, 21 de febrer de 2007

Dimecres de Cendra

Passat dijous gras, celebrat el Carnestoltes, desfogat el cos i l'esperit, entrem avui en la Quaresma, temps previ a la Pasqua, per a molts, temps incomprès, penitencial i fosc. Si abans la Quaresma suposava tota una pedagogia de l'ascesi i el sacrifici, què ens pot ensenyar enmig de la nostra superabundància i benestar?
Ens pot ensenyar a pregar: Tu en canvi, quan preguis, entra a la teva cambra... La Quaresma pot ser un temps per reprendre la pregària perduda, els temps de silenci, la petició, la súplica i l'agraïment. Per gaudir encara més de les estones de pau.
Ens pot ensenyar a compartir: Quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta... La Quaresma pot ser un temps per compartir amb els altres, per redistribuir equitativament el que és purament do de Déu.
Ens pot ensenyar a valorar el que som i tenim: I quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara... Abstenir-se d'alguna cosa o dejunar no són mai un fi en sí mateixos. Només són signe cristià, signe de vida, si ens acosten a nosaltres mateixos o als altres. Si ens converteixen en amos de la nostra vida. Si ens ajuden a saber quan hem de dir sí i quan no.
Que la cendra que avui rebrem ens hi ajudi!!
Teresa

dimarts, 20 de febrer de 2007

CONFIA EN ELL, DEIXA´L FER

El salm d´avui diu "Encomana al Senyor els teus camins, confia en ell, deixa´l fer". Ens convida a confiar fent el bé, a tenir la nostra mirada posada en Déu, a practicar la justícia... i, que no ens preocupem, que confiem, perquè ens donarà el que desitja el nostre cor, ens alimentarà, ens ampararà, ens protegirà, ens ajudarà, ens salvarà...

Al sentir aquestes paraules em sento creatura i molt estimada. Veig com sóc de coneguda pel Pare, que em repeteix una i altra vegada que m´estima, que m´acompanya, que m´ajuda a portar la creu, que m´obri a la Vida,... perquè tot això, encara que no sigui "al que m´empeny la corrent", és el que em fa més feliç.
Se´ns convida a fer camí amb Ell, fent de la vida, de cada moment, un discerniment.

Pare, dona´ns més fe i confiança per entrar en un ritme de major discerniment diari i deixar-te fer més als nostres camins.

Eugènia

dilluns, 19 de febrer de 2007

Estima i digues-ho amb la teva vida!

Expressat així sembla fàcil, i sabem per experiència que no ho és. Però no podem perdre el sentit d'allò que un dia ens va fer aixecar i emprendre el camí. Planye's per la nostra incapacitat no serveix de res. Alçar-se una vegada i una altra serà l'única opció madura d'un camí assumit que no és del tot nostre.
Teresa

Si ens deixem revestir pel perdó com un vestit,
descobrirem dins nostre la claredat d'una comunió.
Si l'amor que reconcilia arribés a ser flama ardent en nosaltres,
si la compassió del cor estigués al començament de tot,
al nostre voltant s'irradiaria, fins i tot sense adonar-nos,
una transparència de l'Evangeli i s'il.luminarien aquestes paraules:
estima i digues-ho amb la teva vida!
Germà Roger de Taizé

diumenge, 18 de febrer de 2007

PELEGRIN@S AMB SANT IGNASI

És ja "tradició" que anualment s´organitzi una vetlla a la Mare de Déu de Montserrat inspirada en la que va fer Sant Ignasi de Loiola fa 485 anys. Al dia següent de la vetlla, continuem el camí amb Iñigo cap a la cova de Manresa on va escriure els exercicis espirituals.
El conjunt, és una experiència molt viva i fonda, per això, vaig tots els anys que puc. És un moment únic de "trobada" amb nosaltres mateixos, amb els altres, amb la creació i Creador, amb Sant Ignasi, amb la Mare de Déu, ... amb Déu.
Cada any ho visc diferent segons el moment vital, espiritual i personal que em trobo, la gent que s´hi apunta,... mai és igual, però, sempre ha estat una vivència autèntica i transparent!. És un moment especial i entranyable, una gran ocasió per recordar (tornar a passar pel cor) aquell moment de la vida del sant que m´interpel.la tant. Se´m convida a "deixar-ho tot", "donar-ho als pobres" i continuar fent camí confiadament. En definitiva, es tracta d´una invitació a Viure i avançar en el camí de l´amor, intentant anar més "lleugera d´equipatge", deixant les cadenes que em lliguen i no em deixen caminar, les pors, les comoditats, ...
Eugènia

PS: 9 i 10 de març 2007 (David Guindulain, 669 485 781)

dissabte, 17 de febrer de 2007

OBRIM-NOS AL MIRACLE

Avui us vull compartir el que és el fruit de la meva pregària dels darrers dies. No sé si seguiu l'evangeli del dia, pero estem amb el de Marc, i just aquests dies son un munt de relats de curacions. I aquí m'ha vingut la llum que us vull compartir. El meu pare té una diagnosi d'esclerosi múltiple, des de fara uns cinc anys. Una malaltia cruel, que el que fa es anar atrofiant la musculatura, de manera que tot el cos es va encarcarant fins a anar perdent la mobilitat. Davant d'aquesta malaltia, com davant de qualsevol entrebanc que ens porta la vida, nosaltres podem reaccionar potenciant la mateixa manera com aquesta actua, veient el problema, fixant-nos en la dificultat que s'aproxima, deixant-nos bloquejar per la por, i a poc a poc, anar-nos encarcarant. En canvi, l'alternativa podria ser de viure aquesta malaltia com oportunitat de creixement, intentant de compensar al màxim la rigidesa amb la flexibilitat. Optant pel diàleg, per ser facilitadors, creatius, buscant la part positiva. Aportant cadascú els seus recursos, perque la unió fa la força.
L'esclerosi no és la malaltia del meu pare. És la meva malaltia! Aquesta es la conversió que he sentit en la pregària. Perque si la malaltia és d'un altre, no m'afecta com si és la meva. Perque sé que si apropo l'esclerosi a Jesús el que fa primer es demanar-me si me'n vull curar de veritat. Perque la principal i pitjor esclerosi, la més greu, és la del cor. I la resposta de Jesús sempre és desbloquejant pors, des d'una actitud de fe, des de la confiança, des de la generositat, des de la humilitat,...
Obrim-nos al miracle!
M. Àngels

divendres, 16 de febrer de 2007

LA BASE DE LA PIRÀMIDE

Una notícia d´abans d´ahir al diari, dèia que les grans multinacionals del sector de telefonia mòbil "aposten pel creixement del negoci als països emergents" per tal de continuar guanyant mercat. I, això, no passa només en aquest sector, sino que ja comença a ser "normal" veure com s´utilitza aquesta estratègia d´ampliació de la quota de mercat.
De fet, en C.K. Prahalad, va començar a mencionar la BOP (bottom of the pyramid) al 2002, en un parell d´articles i, posteriorment ha escrit alguns llibres. Ell és de l´opinió que el desenvolupament econòmic i la transformació social dels més pobres i menys desenvolupats, passa per un canvi de la nostra mentalitat vers ells. De tenir-los com "pobres víctimes" a pensar-los com "emprenedors creatius" i, com "conscients i valiosos consumidors". Creu en una co-creació entre el desenvolupament econòmic i la transformació social. Erradicar la pobresa amb beneficis.
Per una banda, aquesta teoria sembla bona i té coses ben positives, a més, és un continuar pensant en com millorar la situació i fer-los presents. Amb ella, poden desenvolupar-se econòmicament i transformar-se socialment a l´hora, aumenta la seva motivació i "nivell de vida", la seva economia es comença a moure i a "existir"...
Però, per l´altra, aquesta teoria té els seus límits i mancances. Fa por que només es vegin com a consumidors que ens enriquiran al preu que sigui. La teoria està feta i pensada per nosaltres i no per ells, amb una clara visió economicista del primer món. Pot ser una manera més d´"exprimir" als més pobres passant a un primer pla l´optimització dels nostres beneficis?, d´utilitzar-los com a mitjans pels nostres fins (Kant: "L´home com tot ésser racional existeix com a fi en sí mateix, no només com mitjà per l´ús arbitrari (...)") ?, pot ésser i és compatible el nivell de beneficis que esperem amb el seu desenvolupament equilibrat?, com fer-los protagonistes de la seva pròpia història?, fins on pot arribar l´ambició humana?, és ètic vendre mòbils abans d´aigua potable i electricitat, per exemple?, quines són les eines més adequades a fer servir?, quins són els indicadors que ens haurien de mostrar el resultat d´aquesta experiència?
Continuarem donant-li voltes ...

Eugènia

dijous, 15 de febrer de 2007

L'Islam d'aprop

Ahir vam visitar la Gran Mesquita de València. Era una activitat voluntària pels alumnes de 3er de l'ESO. S'hi van apuntar 20 alumnes. El nostre objectiu era conèixer una mica d'aprop aquesta religió que ells estudien al llibre, però que en la nostra Europa del s. XXI és la creença de molts del immigrants que han vingut i segueixen arribant a casa nostra.
L'Abu ens va fer una explicació molt amena dels cinc pilars de l'Islam, ens va ensenyar la Mesquita i el Centre Islàmic, ens va ensenyar com preguen, i finalment, ens va convidar a prendre un te. Els nois i noies s'hi van sentir molt a gust, van fer moltes preguntes i en tot moment van demostrar molt interès.Crec que a partir d'ara, quan parlin de l'Islam ja no ho faran de la mateixa manera. Ja tenen una referència, un nom, una persona, un lloc. Ja no caldrà generalitzar al parlar dels musulmans. Una vegada en vam conèixer un molt enrollat... potser diran.
El coneixement és tolerància, respecte, igualtat. I la tolerància ens apropa, el respecte ens fa persones, i la igualtat ens fa germans.
Teresa

dimecres, 14 de febrer de 2007

Red Ignaciana de Evangelización

Fa poc vam tenir una reunió de la Red Ignaciana d'Evangelización (RIE). Aquesta és una experiència de col.laboració a nivell pastoral entre quatre col.legis per compartir, entre altres coses, dubtes, proves, nous i incerts camins amb els adolescents i joves que omplen les nostres aules. En un temps de canvi com el nostre no hi ha models a seguir. Cal experimentar. Assaig/error, en diem nosaltres. I anar provant.
Ara tenim entre mans l'organització d'un concert. En el seu inici la idea era ben senzilla. Quan hi hem implicat els mateixos joves la creativitat s'ha desbordat i en aquest moment el concert s'ha convertit en oportunitat solidària en favor d'un projecte educatiu d'Entrecultures a Libèria, i esperem una assistència de més de 500 persones.
Els camins per parlar de Jesús, avui en dia, són ben sorprenents. El treball en equip ens pot parlar de Jesús. I l'amistat. I la festa. I la música. I el ball.
Cadascú sap què l'ha portat fins on és ara.
Teresa

dimarts, 13 de febrer de 2007

LA JUSTÍCIA BROLLA DE LA FE

Ahir, al grup de CVX (comunitat de vida cristiana) vam començar a preparar el tema que aquest any serà el de l´assamblea de la comunitat de fòrum: La justícia brolla de la fe.
Per fer-ho, vam agafar el manifest que publicà CiJ (Cristianisme i Justícia) aquest desembre passat en ocasió dels seus 25 anys.
A continuació transcric troços del mateix, afegint algunes preguntes per la reflexió personal i/o comunitària:

- "Entendre la lluita per la justícia com a exigència de la fe i com a part integrant de la pròpia missió de l´Església"

Q: Quina és la justícia que brolla de la meva fe?, quin és el meu compromís? i, quina la de Jesús de Natzaret?


- "Com servidors inútils de la missió de Crist, ens hem sentit enormement enriquits en deixar-nos afectar una vegada i una altra per "els goigs i esperances, les tristeses i les angoixes dels homes del nostre temps, especialment dels pobres i afligits" (GS1). "Es percep que els sacrosants interessos dels ciutadans dels països rics funcionen com "la biga" als ulls, que ens impedeix veure i conèixer el que hi ha aquí al davant".

Q: Em deixo afectar o porto "bigues" als ulls? M´apropo els més pobres i afligits? Què m´ho impedeix? Com puc apropar-me una mica més?


- "Voldríem que "la mirada de l´altre" segueixi estant la nostra guia. L´honradesa amb la realitat exigeix una conversió de la nostra mirada". "Mirar-se i mirar amb els seus ulls". "Aquesta mirada ens evangelitza perquè ens "força" a veure i pensar a la manera de Déu".

Q: Existeix a la meva vida la mirada de l´altre o només la meva? Quina és la mirada que em guia? Participo a fer un món més just o col.laboro en que cada vegada hi hagi més "camps de lluita"? Sóc feliç?


- "La promoció de la justícia brolla de la fe i la va fent més profunda. La justícia que cerquem es íntimament lligada a la fe en el Déu de Jesús de Natzaret" ("la seva font:la fe"). "La recerca d´una justícia sempre major és una exigència absoluta de la fe en el Déu del Regne". "(...) compromeses amb la causa de la vida dels homes (i molt singularment dels pobres), que és la glòria de Déu".

Q: Quina és la diferència d´una justícia amb o sense fe? Pot donar-se aquesta segona opció? Cuido la font (fe) que em porta al "sempre més i millor"?


- "La promoció de la justícia requereix abans de res la nostra pròpia i contínua conversió per trobar Crist Jesús en les fallides del nostre món i viure en solidaritat amb els pobres i marginats, de manera que puguem assumir la seva causa sota la bandera de la Creu"


"La nostra sensibilitat amb aquesta missió tindrà arrels més fondes en la mida que sigui més freqüent i directe el nostre contacte amb els germans més petits del Senyor"


Eugènia


dilluns, 12 de febrer de 2007

UGANDA

La Mª Eugenia és una companya i amiga, jove religiosa del Sagrat Cor, que demà se'n va a Uganda. Hi va per onze mesos en el que anomenem experiència internacional: un temps prolongat, abans de la professió perpètua, que et permet un coneixement "in situ" d'una cultura diferent a la pròpia i de la nostra realitat com a Societat internacional, present als cinc continents. S'hi va a col.laborar en algún projecte però, per pròpia experiència, puc afirmar que el que es dóna és ben poc comparat amb el molt que es rep.
Allà hi tenim cinc comunitats, dedicades fonamentalment a la sanitat i l'educació. La majoria són religioses africanes, generacions joves que, seduïdes per Jesús, han fet del servei als més pobres la seva prioritat. També n'hi ha d'altres com la Paulina, espanyola, que porta tota una vida entre els koromajon, al nord del país.
Africa és la realitat més punyent del nostre món. La més ferida i la més ignorada. Necessitem testimonis que ens recordin que la dignitat de fills de Déu és intrínsecament present en totes i cada una de les persones, siguin de l'origen que siguin. Necessitem mirar més enllà del nostre petit món benestant per descobrir que hi ha alguna cosa més que els problemes del primer món: les presses, els embussos, el metro que no arriba, la feina que s'acumula... Hi ha persones que volen un present i un futur, una educació, un horitzó... Demanen el seu dret a ser tinguts en compte com qualsevol de nosaltres. Fins quan seguirem impassibles davant d' aquesta realitat?
Li desitjo molta sort a la Mª Eugenia. Sé que hi va amb molta il.lusió. Se sap enviada i acompanyada. El Senyor et precedeix a Uganda!
Teresa

diumenge, 11 de febrer de 2007

FESTA COMUNITÀRIA

Un dia a la setmana, en el cas de la comunitat de roquetes els dijous, les que formem part de la mateixa, dediquem una bona estona a reunir-nos per treballar, pregar, discernir, comentar, analitzar... juntes els diferents temes que ens són importants. Aquests, són suggerits per alguna persona, per la comunitat, per la congregació,... van sortint a mida que anem vivint. Compartim experiències de la setmana, dubtes, il.lusions, problemes, vida, temes que a nivell de congregació ens envien com a formació, ...
Aquest dia de reunió una de la comunitat va dir que el vivia (m´apunto al nom!) com el dia de "festa comunitària", per tant, motiu d´alegria i de donar gràcies per poder anar a fons a la vida tot trobant-nos amb la comunitat que busca seguir a Jesús de Natzaret. És un moment molt especial de la setmana, en el que totes podem compartir el nostre seguiment a Jesús, què se´ns demana i per on anem personalment, comunitàriament i congregacionalment.
Un signe que m´agrada molt és el de començar "compartint taula", tot un símbol per compartir vida!. Després, recollim una mica i fem la reunió que dura fins a mitja tarda. També, és una gran riquesa el que cada dia prepari la reunió una persona diferent, així, totes podem posar la nostra "gota" d´aigua en les diferents maneres de preparar-la. Som tan diferents!!!, cada una té la seva manera de fer i ser, és molt enriquidor, a l´hora que anem aprenent a respectar a l´altra tal com és, a confiar i saber que a la comunitat es pot dir qualsevol cosa que ningú s´espantarà de res, o sí, però intentarà comprendre-ho i respectar-ho, i ens recolzem les unes a les altres intentant tenir una mirada esperançada.
La comunitat és un lloc de formació "privilegiat" en el que totes aprenem de les altres, caiem i ens aixequem, a l´hora que ens sabem respectades, un mateix cos, una mateixa opció fonamental per Jesús, una mateixa missió universal,... tot un regal!!
Eugènia

dissabte, 10 de febrer de 2007

"TÚ TENS RELLOTGE, JO TINC TEMPS"


L´altre dia va sortir a la contra de la vanguardia una entrevista a Moussa Agassarid, escriptor tuareg i defensor dels pastors. En ella, ens explica quina és la seva realitat, mostrant que tot i ser al desert, és plena de vida i valors en coses molt petites, simples i profundes.
Per una banda, comenta que els tuaregs pasturen "en un reino de infinito y de silencio..." i, que, quan estàs "a soles en aquell silenci, sents el bateg del teu propi cor. No hi ha millor lloc per trobar-se amb si mateix". "Y yo era muy feliz en él!". "Allí nadie sueña con llegar a ser, ¡porque cada uno ya es!".
Són uns valors que en el nostre primer món no s´acostumen a disfrutar, més aviat fugim del silenci, de l´estar sols, no vivim els detalls... Què ens paralitza?, per què es tendeix a encendre qualsevol aparell que faci soroll encara que no se l´escolti (televisió, música, ràdio)?, fins i tot pel carrer, hi ha gent que va d´una banda a l´altre amb música o ràdio,... ens tanquem a aprendre aquest "olisquear el aire, escuchar, aguzar la vista, orientarte por el sol y las estrellas... Y a dejarte llevar por el camello, si te pierdes: te llevará a donde hay agua"?.
La Cecília ens convida a qüestionar-nos: "Podríem descobrir en les nostres realitats tan diferents aquests petits valors que omplen de vida el dia a dia?.
Animem-nos a trobar-los i compartir-los!".
Eugènia

dijous, 8 de febrer de 2007

Paradís perdut, utopia possible

Amb cert retard per culpa del mal temps, hem celebrat a l'escola el Dia de la Pau. I ho hem fet convocant a tots els que formem el Centre (1.500 alumnes de 3 a 17 anys, més de 100 professors, personal d'administració i serveis..) en un acte simbòlic conjunt, per donar més relleu a aquesta conmemoració.
La lectura del Gènesi d'aquests dies em recorda que som fills d'un paradís perdut, que cal seguir fent actes com aquest per tal de recòrrer junts el camí de tornada a allò que va ser la humanitat i que encara enyorem. La utopia d'un món en pau, però fonamentalment d'un món just, és el que ens mou a seguir denunciant, reivindicant, mobilitzant-nos per un altre món que, per molt que ens vulguin fer creure, és possible.
Teresa

COM VISC SER CANDIDATA RSCJ?

Estic visquent, i agraeixo molt, que sigui un temps tan personalitzat acceptant diferents ritmes i contextos. Que, tot i que hi ha uns objectius de l´etapa com són conèixer la congregació, que elles em coneguin, acabar de discernir la vocació…, sempre les persones passem al davant. El pla és totalment "fet a mida" humà i cristià, segons els moments vitals i necessitats de cada una. Això em dona una tranquil.litat especial, veig que el seguiment de Jesús dins la sscj (societat del sagrat cor) no és teòric, sino que es practica en la manera de funcionar diària. Em fa sentir bé perquè se´m respecta globalment amb el que m´envolta i sóc, el ritme del meu procés,... Em parla molt de quin tipus de congregació és, quins són els valors i principisper les seves obres les coneixereu”.
Se m´està confirmant que és el lloc desde d´on sento puc seguir millor la meva opció fonamental que és per Jesús de Natzaret.
Eugènia
PD: Un altre dia us explicaré en què consisteix, a la meva vida diària, ser candidata rscj.

dimarts, 6 de febrer de 2007

Babel

De tant en tant m'agradarà aportar idees per aquell temps tan escàs anomenat lleure. Com que passa tan desapercebut, val la pena aprofitar-lo bé... per no quedar-nos amb cara de badocs descobrint que el cap de setmana ha passat i no hem fet res de bo!!La proposta d'avui ens rascarà una mica la butxaca, però valdrà la pena. Es diu Babel. Sí, aquell mite dels homes que, orgullosos i prepotents, volien construir una torre que arribés fins el cel. I Déu els castiga amb les múltiples llengües, per tal que no s'entenguin mai més entre ells i no pretenguin atreviments similars.
Babel convertit en història actual és una metàfora de la nostra societat del benestar i la informació, globalitzada i profundament dividida: pobres i rics, satisfets i assedegats, homes i dones sense ànima en un món superdesenvolupat... Contradiccions intrínsecament humanes que ens tindran el cor pres durant les dues hores llargues de pel.lícula.
Val la pena arriscar-se una història dura, real i tendra alhora. No crec que deixi a ningú decebut.
Teresa

dilluns, 5 de febrer de 2007

TESTIMONI de VIDA

Aquest matí he fet una “xocolata” amb en Dani, amic i gran testimoni de vida. Apart de les seves capacitats i dons professionals, que aquí no mencionaré, és una persona que transmet Vida.

Una Vida transparent, compartida sense presses, amb un compromís social, humà i cristià, formulat i practicat de forma integradora al llarg del seu recorregut vivencial (personal, professional...). Una Vida qüestionadora, somiadora i no conformista, defensora i emprenedora de causes socials i justes i, un bon testimoni a seguir per aquells que volem i ens sentim cridats a Viure en majúscules.

Presentant-me el seu nou llibre, “Praxis de la esperanza”, m´ha comentat que volia juntar “ètica, espiritualitat i compromís social”. Citant-lo a ell mateix, diu que aquestes tres paraules “escindidas son causa de conflictos y angustias” mentres que “integradas son fuente de inspiración fecunda”. Que “se acrisolan lentamente fundiéndose en una misma praxis de esperanza, en una misma apuesta”. Quina raó...

M´agrada tenir-lo com a referència perquè en la seva vida i paraules, puc veure aquesta Vida marcada per la “praxis de la esperança” i, ell mateix m´escriu, com “les paraules conserven la biografia de qui les fa servir, contenen la memòria de l´ànima i les experiències viscudes”.
Eugènia

diumenge, 4 de febrer de 2007

Ser a la terra el Cor de Déu

Comencem el bloc, i comencem la setmana. Dues excuses per recordar-me perquè estic aquí. Ni la inèrcia ni seguir els altres m'hi han portat. Els començaments em són motiu per recordar-me la importància de ser fidel a mi mateixa. Què vull i què pretenc a la vida. Demà, quan em retrobi amb els meus alumnes (adolescents inquiets, com correspon a la seva edat), i cada vegada que escrigui en aquest bloc, intentaré respondre a allò que em sembla important en la meva vida, i que algú va expressar d'una manera tan encertada: "Ser a la terra el cor de Déu".
Teresa

divendres, 2 de febrer de 2007

PER QUÈ iniciar cafezoombloc?

· Tenim ganes d'oferir un espai NOU, PERSONAL, TRANQUIL.

· Volem APROPAR-NOS a la REALITAT per captar-hi allò que mai ocuparà portades de diaris.

· Per compartir una MIRADA a la VIDA i al MÓN des d'una espiritualitat concreta.

· Per DISFRUTAR i CRÉIXER escrivint i llegint.

· Per APRENDRE REFLEXIONANT "en veu alta".

· Per OFERIR pistes i dreceres a qui vulgui compartir aquest camí que avui comença.