dissabte, 24 de febrer de 2007

QUI TÉ LES CLAUS TÉ EL PODER...

"Qui té les claus te el poder", deiem rient en un camp de treball urbà que vam fer en una escola plena de portes i passadissos fa un parell d'anys a Barcelona. Just aquesta setmana a l'església hem celebrat la festa de la Càtedra de Sant Pere, i l'evangeli proposat era aquell episodi en el que Jesús li diu a Pere que li donarà les claus del Regne perquè ha sabut reconèixer en Ell el Fill del Déu viu. Em sembla que ja es veu que el poder de Pere no és el d'unes claus que obrin cap palau, ni cap banc, ni cap església... La clau del poder de Pere és la clau del saber veure, del saber buscar, del voler seguir Jesús. I a partir d'aqui es fonamenta una tradició que arriba fins avui, que és la de l'església com a comunitat dels seguidors de Jesús. Una església que agafada de la mà de Jesús sap entendre que la clau de les relacions és la fraternitat i que l'autèntica raó de viure és l'amor, un amor autèntic que quan es dóna es multiplica. Crec que aquest és l'autèntic poder: saber llegir l'evangeli amb el cor.
La setmana passada vaig tenir la sort de poder passar uns dies a Assís, el poblet medieval on van néixer Sant Francesc i Santa Clara. En un fresc del Giotto de la basílica de Sant Francesc hi ha el somni d'Innocenci III: una impressionant imatge del Papa que dormint, somia una església que s'ensorra, i l'aparició d'un homenet que la sosté. Aquest home és Francesc, el mateix que va saber trobar en l'evangeli la clau per a una vida transformada en "perfecta alegria", una alegria aconseguida a través de la radicalitat en el servei i d'una fraternitat viscuda amb senzillesa. Aquesta és la clau de l'autèntica felicitat de Francesc i Clara, d'Ignasi i M. Sofia, de Casaldàliga i d'Oscar Romero... aquesta és la clau de l'església!!!
M. Àngels

7 comentaris:

cafezoombloc ha dit...

Església, santa i pecadora, tant sovint discutida, però que al llarg de 2.000 anys ens ha dut on som ara i ens ha possibilitat el do de la fe. Que segueixi donant homes i dones com Magdalena Sofia, Romero, Ellacuría.. i tants altres sants i santes anònims, testimonis vàlids de vida, de tots els temps.
Teresa

La Cristina Estruch. ha dit...

Una pregunta: Qui és Magdalena Sofia? GRàcies

Anònim ha dit...

Cris, la Magdalena Sofia va ser una dona que va créixer en plena Revolució Francesa, i que amb una sòlida formació humana i una forta vocació contemplativa, va sentir que l'Esperit la portava a escoltar el cor de Déu en el cor de la humanitat... i des de llavors les seves germanes busquem d'escampar l'Amor pels cinc continents...
mangels

eugènia ha dit...

Cristina, la Magdalena Sofía Barat és la santa fundadora de les religioses del Sagrat Cor, de la congregació de la qual formen part la Teresa, la MªÀngels i jo estic com a candidata. Si vols saber d´ella pots llegir quelcom a http://www.religiosagradocorazon.org/contenido/Ayer/m.sofia/sofia.htm
una abraçada!
eugènia

La Cristina Estruch. ha dit...

Gràcies a totes dues. Sóc una mica inculta però no n'havia sentit parlar mai d'ella.
Perdona per la pregunta però la MªÀngels és la Malgosa?
una abraçada
Cris

eugènia ha dit...

sí Cristina, la Mangels és la Melgosa... desde Roma... on fa el procés que acabarà amb la professió perpètua al maig.
per cert, tenim pensat anar fent més propera la figura de la sofia barat i algunes altres rscj en aquest bloc.
una abraçada,
eugènia

Anònim ha dit...

Efectivament, Cris, m'has enxampat! soc la M.Angels Melgosa... o la "malgo", com em vau sobreposar en ambits pasquals...
Una abraçada
mangels