dissabte, 10 de febrer de 2007

"TÚ TENS RELLOTGE, JO TINC TEMPS"


L´altre dia va sortir a la contra de la vanguardia una entrevista a Moussa Agassarid, escriptor tuareg i defensor dels pastors. En ella, ens explica quina és la seva realitat, mostrant que tot i ser al desert, és plena de vida i valors en coses molt petites, simples i profundes.
Per una banda, comenta que els tuaregs pasturen "en un reino de infinito y de silencio..." i, que, quan estàs "a soles en aquell silenci, sents el bateg del teu propi cor. No hi ha millor lloc per trobar-se amb si mateix". "Y yo era muy feliz en él!". "Allí nadie sueña con llegar a ser, ¡porque cada uno ya es!".
Són uns valors que en el nostre primer món no s´acostumen a disfrutar, més aviat fugim del silenci, de l´estar sols, no vivim els detalls... Què ens paralitza?, per què es tendeix a encendre qualsevol aparell que faci soroll encara que no se l´escolti (televisió, música, ràdio)?, fins i tot pel carrer, hi ha gent que va d´una banda a l´altre amb música o ràdio,... ens tanquem a aprendre aquest "olisquear el aire, escuchar, aguzar la vista, orientarte por el sol y las estrellas... Y a dejarte llevar por el camello, si te pierdes: te llevará a donde hay agua"?.
La Cecília ens convida a qüestionar-nos: "Podríem descobrir en les nostres realitats tan diferents aquests petits valors que omplen de vida el dia a dia?.
Animem-nos a trobar-los i compartir-los!".
Eugènia

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona!!! M'agrada el vostre bloc i em resulta molt interessant...
Agraeixo la vostra idea!!!

Carmen

eloi ha dit...

Crec que no sabem què vol dir la paraula "intensitat". la confonem sovint amb hiperactivisme quan, de fet, qui no ha experimentat mai la intensitat d'una mirada, una xerrada, un rostre....? crec que aquest sr. tuareg apunta a això.

merrameu ha dit...

Jo tambe vaig llegir aquesta contra, i moltes altres. Recordo que quan l'estava llegint, estava esmorzant, amb el diari al costat i vaig haver de parar un moment per sentir el que estava dient el tuareg. Crec que per un moment vaig esser al desert.
Vaig trovar que va ser una entrevista preciosa, plena de veritats i senzillesa.