dissabte, 17 de març de 2007

EUTANÀSIA

El tema de l´eutanàsia està candent com podem veure en els casos que van sortint a la premsa i mitjans de comunicació. A l´última persona afectada, que hem seguit aquesta mateixa setmana, van haver-la de treure d´un hospital perquè allà no li volien treure els mitjans artificials que la mantenien viva. Així que, un hospital catòlic, dels germans de Sant Joan de Déu, van obrir les seves portes per acollir-la i acabar amb el seu sofriment inhumà.
Però, què és el que hauríem de fer en aquests casos?, què és l´ho més ètic i cristià?

En Francesc Abel, jesuïta, doctor en medicina, expert en temes bioètics amb reconeixement mundial i director de l´Institut Borja de Bioètica, va ser entrevistat fa uns tres mesos, a un diari de girona, on donava una sèrie de respostes que crec ens poden donar una mica de "llum":
- "A nivell teòric qui està més capacitat per decidir si viu dignament o no aquell malalt és el metge, però a nivell empíric és el malalt".
- "Un gran perill són aquests tractaments que sembla que no s´acabin mai i que forcen molts pacients a desitjar la mort abans de continuar sent, amb tota la bona intenció, torturats pels metges".
- "Molts han après que el metge ho ha de fer tot per salvar la vida del pacient, oblidant tot allò raonable".
- "Hi ha un nivell de sofriment humà contra el qual s´ha de lluitar, però avui en dia hi ha determinades sortides que realment es caracteritzen pel seu caràcter inhumà".
-"S´ha de lluitar contra la malaltia, però des del punt de vista mèdic s´ha d´acceptar que la mort guanyarà".
- "S´ha de tenir clar quan es pot dir "ja n´hi ha prou", del tractament".
- Tres paraules: "coneixement, ètica i seny".
- Importància de "tractar bé el dolor".
- "Les cures pal.liatives només arriben al 30% de la població que en necessita".
Eugènia



3 comentaris:

Anònim ha dit...

En tot aquest "sidral" d'aquesta noia de Granada em sembla que hauria d'haver quedat ben clar que no era un cas d'eutanàssia.
El que passa és que aquest problema sovint es trasllada al debat ideològic i les opinions serenes, per part de tots, són impossibles.
D'altra banda ens hauríem de preguntar si és legítim explotar mediàticament la mort. Morir a la primera pàgina dels diaris tampoc és una mort digna.

Elies Ferrer

eugènia ha dit...

Elies, per què dius que no era un cas d´eutanàsia el d´aquesta noia de Granada?
A mi també em sembla molt fort, indigne, inhumà, irespetuós,... morir a la primera pàgina dels diaris. Ens hauríem de preguntar per què arriben a aquesta situació?, per què moren a primera plana? troben que és l´única sortida per acabar amb el seu sofriment inhumà?

Felip ha dit...

A mi em preocupa que, amb aquesta presència mediàtica del problema d'aquestes persones que demanen morir, com ha estat ara el cas de la Inmaculada i ho va ser el de Ramón Sampedro, els grups partidaris de l'eutanàsia els presenten com exemples de persones lluitadores, quan, en realitat, són persones dimissionaries. Viure és lluitar i ells han lluitat per no viure. Avui al diari "La Vanguardia" hi ha una carta d'un lector explicant això que ara jo dic.