dilluns, 30 d’abril de 2007

APOSTÒLIQUES I CONTEMPLATIVES

Aquesta cap de setmana ha estat sospitosament tranquil. Perquè sovint tinc reunions, he d'anar a Madrid o a Barcelona, o m'esperen una pila de treballs i examens per corregir... però en aquesta ocasió no ha estat el cas, i ho he aprofitat. He avançat feina, he fet dissabte, m'he organitzat els dos mesos que tenim abans no acabi el curs. De tant en tant es necessita aquesta sensació de "fer net". A mi em permet anar més tranquil.la, viure més en pau.
Però també m'he proposat fer coses que m'alimentin el cos i l'esperit. Quan tinc un cap de setmana així, m'organitzo una mica per no dedicar-lo tot a la missió (professional, domèstica...). He sortit a passejar vora el mar, he anat a una exposició, he fet un volt pel centre de la ciutat... També he pogut pregar sense els neguits habituals. El cos ho demana i l'esperit ho agraeix.
Les religioses del Sagrat Cor volem ser totalment apostòliques i totalment contemplatives. Això exigeix de nosaltres una certa ascesi per tal que ni la missió ni la contemplació se'ns mengin. Traduït, deu ser allò del difícil equilibri entre el ser i el fer. Si és que podem ser sense fer i a l'inrevés.
Un cap de setmana així em refà i em permet viure amb la perspectiva necessària per no defallir en l'intent.
Teresa

dissabte, 28 d’abril de 2007

FER de la VIDA un DISCERNIMENT

Sento com l´actitud de discerniment ha de ser un punt fonamental a la meva vida, una manera de fer en el dia a dia, no només en moments de prendre decisions puntuals (que va molt bé), sino l´intentar arribar a fer de la vida un discerniment continu.
ESCOLTAR el que passa dintre meu, la vida, les relacions, els moments, els entrebancs, les pors, les alegries, el món, el treball, l´estudi... amb els ulls del cor i de Déu, transparents, deixant-me interpel.lar per la realitat, confiada i oberta a l´escolta dels moviments interns que em provoquen.
DISTINGIR i diferenciar quines són les actituds i fets realment "Lliures" (oberts a Déu) i quins no, des d´una estimació profunda a la vida humana i creació, desde el nostre ser en Déu i la voluntat de descobrir el seu amor arreu.
ESCOLLIR i AGRAIR les primeres, les Lliures, sense pretensions ni determinismes previs, amb disponibilitat total, donant sentit i amplitud al que sóc, faig i visc. Per seguir la voluntat de Déu. Mantenint sempre la "sospita".
El discerniment ajuda a mantenir el rumb diari, de cada moment, cap allò que he escollit i m´estimo, sense enganys ni aferraments. La meva vida s´omple de sentit discernint, potenciant i escollint en tot -incloent el que em poden semblar petiteses- del dia a dia, les actituds i accions que m´apropen a la voluntat del Pare. Per insignificants que semblin els temes qüotidians crec que és important discernir-los i anar entrant en el més profund de la vida a partir d´ells.
Per aconseguir-ho em cal un "entrenament", anar practicant i fent exercicis conscientment, fixar-m´hi i adonar-me de què i com ho faig, anàlisi de la meva realitat, què escullo, sento, visc, què em dona pau veritable i agrair-ho.
Què vol Déu de mi en cada un dels moments, actituds i accions diàries en que m´hi vaig trobant? M´agradaria estar sempre oberta, a l´escolta, receptiva,... no possar excuses, no tancar-me, no lligar-me a res, no portar els resultats inicialment sino partir de zero, distingir quan hi ha autoengany... escollir el que m´apropa més al Déu de Jesús... disponible i oberta al discerniment qüotidià. Perquè sento que quan faig de la meva vida un discerniment continu segueixo més i millor a Jesús.
Eugènia

divendres, 27 d’abril de 2007

MARE de DÉU de MONTSERRAT

Avui celebrem la festa de la Mare de Déu de Montserrat, anomenada la "Moreneta" per ser de color fosc, referent i símbol pels catalans. A la pàgina de l´abadia la descriuen artísticament com: una talla romànica de fusta de finals del segle XII. El seu color és el resultat de la transformació del vernís de la seva cara i de les mans a causa del pas del temps. És la Verge i l’infant Jesús assegut a la seva falda. La Mare de Déu sosté amb la mà dreta l’orbe esfèric, que simbolitza el cosmos, la creació, el volum perfecte. Amb la mà esquerra, Maria fa el gest de posar-la sobre l’espatlla de l’Infant, indicant que aquell rei omnipotent és fill seu. L’Infant beneeix amb la mà dreta, i amb l’esquerra sosté una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.
Mare de Déu de Montserrat, ajuda al poble català a ser com la pinya de la mà de Jesús, un poble ple de Vida.
Eugènia

dijous, 26 d’abril de 2007

LA LLUM DE LES IMATGES

Fa uns dies vaig anar a Xàtiva, a la comarca valenciana de la Costera, a veure una exposició del tot recomanable: "La llum de les imatges". Des de ja fa uns anys, la Generalitat valenciana ha organitzat diferents mostres d'art religiós a diverses comarques. València, Sogorb, Oriola, Alcant, Sant Mateu han estat les seus de les edicions anteriors. Xàtiva és la d'aquest any i paga la pena el viatge fins i tot si es ve de lluny, perquè els organitzadors han aconseguit un itinerari sorprenent per dues esglésies i la Basílica de Santa Maria, amb unes mostres d'art sacre de la zona molt interessants i unes restauracions molt acurades.
Crec que aquestes exposicions ajuden a redescobrir el propi terriori, a valorar les seves creacions artístiques, a recuperar una autoconsciència massa perduda... I ens ajuden a reconèixer un País Valencià que és molt més que la cultura de l'especulació urbanística, desmesurada i sense escrúpols.
Tot recordant els 300 anys de la batalla d'Almansa (l'equivalent a l'11 de Setembre), recuperar la pròpia memòria em sembla un privilegi i un deure. Un privilegi, perquè encara hi ha ganes de recordar i aprendre del passat. Un deure, perquè, com en tot, encara queda molta feina per fer.
Teresa

dimecres, 25 d’abril de 2007

HOTEL RWANDA, O CREURE DE NOU EN LA HUMANITAT

Ahir a l'escola, amb els alumnes de 1er de Batxillerat, vam començar a veure la pel.lícula "Hotel Rwanda". Després de dos mesos "mirant el món" (globalització, immigració, infància explotada...) farem una passa més: veurem si és possible comprometre's per fer un món millor. Sovint expressem la més ferma desesperança de poder capgirar una realitat malmesa, abocada a l'autodestrucció. També nosaltres mateixos, per molt conscienciats que ens creguem, acabem anant a la nostra. I el nostre món se'ns fa ben petit...

Paul Rusesabaguina és un home que en una situació límit es va oblidar d'ell mateix. Es va fer responsable de més de 1.000 persones amenaçades i les va salvar d'una mort segura. Va arriscar la seva pròpia vida en favor de molts indefensos anònims. Ell mateix ha expressat que fets com els que van succeir a Rwanda el 1994 són l'exemple d'una humanitat fracassada. I jo afegeixo que el mal, la violència i la venjança no són el que ens identifica, i que testimonis com el seu ens diuen que no tot està perdut, que encara ens queda un bri d'esperança.

Teresa

dimarts, 24 d’abril de 2007

FUNDACIÓ OSCOBE

Ahir vaig visitar i conèixer a Sant Gregori (Girona) els diferents espais, centres, institucions i persones que formen la Fundació Oscobe. Consta d´una casa de colònies (Can Bellvitge), d´un viver, d´una escola de jardineria, d´una empresa d´inserció (EI Brot), d´una escola d´hosteleria, d´un restaurant (Ocells Perduts) i d´una casa com a centre residencial d´acció educativa.

Em va impressionar la manera de fer i ser dels educadors. A l´hora que mostràven alta sensibilitat i estimació pels joves que els envoltàven, no donàven per bo res que podia ser millor per tal d´ajudar-los a avançar, els hi explicàven les coses, restàven atents a cada un dels joves, no se´ls hi escapava res, sempre mirant més enllà partint de cada persona concreta (amb noms i cognoms), vetllant pel seu creixement, educant-los per tal de despertar en ells hàbits i qualitats que els portin a una vida menys dependent i més feliç.

També, la simpatia i alegria d´alguns dels joves, la seva relació amb els educadors... es respirava "aire de família".

A més, vaig disfrutar de la naturalesa. Estàn en un paratge natural privilegiat, impressionant i preciós, ampli, amb diferents colors on predomina ara el verd, on se senten cantar els ocellets...

Ha estat una gran ocasió per possar més rostres (per qui) i per a què estudio les empreses d´inserció, de veure l´il.lusió, l´esforç, la humanitat i l´amor que hi ha darrera, en el dia a dia.

Eugènia

dilluns, 23 d’abril de 2007

FESTA I TRADICIÓ

Sant Jordi ja és aquí, i amb ell, un dels dies més bonics de l'any. O no? Pels catalans, Sant Jordi és la nostra festa. Tant se val si cau en dia feiner o en cap de setmana. Sempre trobem aquella estona per escapolir-nos de les obligacions quotidianes i fer un volt pel centre. Als barcelonins fins i tot ens agrada ser arrossegats per la marea humana de les Rambles, la plaça Sant Jaume... Per un dia, no et sobra la gent. Fins i tot diria que ens omple d'orgull que aquesta festa mantingui la seva repercussió social.
La rosa: l'amor, l'amistat sincera, l'estimació, en definitiva.
El llibre: el saber, la reflexió, la pròpia cultura. Simbols d'un país que busca reivindicar-se, que vol trobar el seu espai específic en un món multicultural, que vol acollir tants nouvinguts sense diluir-se...
Sant Jordi, tant si vas exisitir com si no, ora pro nobis!!
Teresa

diumenge, 22 d’abril de 2007

ENTREVISTA al CATALUNYA CRISTIANA

Com el Daniel fèia menció ahir a l´entrevista que ens han fet a la Teresa i a mi al diari Catalunya Cristiana d´aquesta setmana, he pensat que estaria bé fer-la accessible a tots els que ens acompanyeu en aquest viatge blocaire i, sense cada un dels quals no tindria el mateix sentit.
D'on ve el nom de cafezoombloc?
Volíem que el nom del bloc ja expressés el que hi ha darrera d´ell, un espai personal, tranquil, de diàleg i reflexió (“fem un cafè?”), des d´on poder apropar-nos a la realitat per captar allò que mai ocuparà portades de diaris (fent “zoom” de la realitat), un temps per compartir una mirada a la vida quotidiana i al món des d´una espiritualitat concreta, poder disfrutar i créixer compartint les experiències viscudes, un aprendre reflexionant “en veu alta” oferint pistes i dreceres a qui volgui compartir aquest camí.

Què fan dues religioses del Sagrat Cor engegant un bloc a Internet?
L´Esperit bufa i ens empeny a comunicar Vida a tothom, des de tot arreu, també amb els nous llenguatges, adaptant-nos als temps... A nosaltres ens ha portat a internet perquè és un mitjà proper on ens hi sentim molt còmodes com la majoria dels joves d´avui. Per tant, és la necessitat de comunicar allò que ens fa felices adaptant-nos als temps.

Què creieu que podeu aportar a la cada vegada més "blocsfera"?
Podem aportar una manera de viure i de mirar el món, una espirtualitat concreta: descobrir i manifestar l’amor del Cor de Jesús. Seguim un camí iniciat per Magdalena Sofia Barat, que va reconèixer les necessitats de la França de després de la Revolució Francesa, i va innovar els mitjans per atendre aquella nova realitat. Nosaltres, a la nostra manera, també volem respondre a la realitat d’avui en dia i aquesta passa per una comunicació ràpida, oberta, actual, profunda i compartida.

Quins són els temes que, com a religioses de vida activa, més us interessen?
Ens interessa allò que vivim i que sabem que altres també s’hi poden sentir identificats: la nostra vida quotidiana, el món, l’actualitat, l’Església, la nostra tasca pastoral, la nostra fe ...
La nostra vida és molt més normal del que molta gent es pensa. Sabem que mostrar-nos com som, expressar el que ens preocupa i el que ens il.lusiona a vegades no és fàcil i és un repte, perquè suposa arriscar-se, mostrar les debilitats, allò més íntim, el que ens dol,... i el que ens dóna joia, també!. Volem que el bloc sigui una finestra per compartir amb els altres.

Oferiu una lectura d'aquests temes a la llum de l'Evangeli?
Hem fet una opció per viure segons l’Evangeli, i tota la nostra vida ens agradaria que traspués aquesta manera de fer i viure. La bona notícia de Jesús és la referència principal de la nostra vida i des d’ell ens impliquem en la realitat. L’Evangeli és la nostra brúixola.

Algú pot pensar que pel fet de ser religioses, l'estil del bloc serà prou "mongil"... Tindrà una sorpresa?
Esperem que sí... en el sentit que deiem abans. Ens expressem com el que som: joves, professionals, atentes a la realitat, obertes al món, “tocades” per Jesús. La nostra opció de vida ens fa “persones noves” aprofundint en allò que ja som.

Què us han dit a la congregació pel fet d'engegar aquesta iniciativa?
La societat del Sagrat Cor (http://www.religiosagradocorazon.org/) ens crida i anima a discernir la vida obertes a la creativitat per poder anar donant forma a aquestes noves búsquedes interiors, inspirades per l´Esperit, que necessiten de nous llenguatges. Estan agraïdes pel bloc, de l´obertura als nous mitjans, a tot el que signifiqui comunicar el regal que se´ns ha donat, a desenvolupar els dons rebuts en bé dels altres, a fer que l´altre tregui l´ho millor d´ell mateix, a anar a la “font”...
Eugènia

dissabte, 21 d’abril de 2007

COMUNICANT-SE

La comunicació es basa en :

(1) Un diu quelcom mentre l´altre l´escolta atentament, centrant-se en el que diu i com ho diu, què vol transmetre amb el llenguatge verbal i no verbal.
(2) El que escolta reacciona e interactúa tractant d´aportar la seva visió, coneixement, entendre el que diu l´altre.
(3) El primer, va dient la seva, aclarant, afegint, contestant...

A vegades, aquesta comunicació queda en un intent perquè entren alguns aspectes en joc que no sempre tenim presents. Cal una actitud determinada:

L´ESCOLTA EMPÀTICA: això implica sortir de nosaltres mateixes i tenir com a centre l´altre amb el seu tema, problema, comentari, idea, aportació, context, la seva història, manera de ser. Escoltar i sentir què diu realment i no què li faig dir, o com ho giro per treure el tema que a mi m´ocupa, o com ho ataco perquè sento és molt diferent al que jo opino o no vull veure´m implicada... Veure el global, els gestos, les expressions, les mirades, els posats... Sentir el que l´altre sent quan diu el que diu.

REACCIÓ: no es tracta de donar una classe magistral d´allò que en tenim ganes de dir, que ens ocupa últimament, de dir la nostra, canviar de tema... sino, de donar la importància que cal a aquella persona fent-nos canal de transmissió del que l´altre necessita i no nosaltres, aportar el que està buscant l´interlocutor, el que li pot donar pau i felicitat veritable, fer-nos instruments de Déu i deixar que sigui Ell qui parli i faci.

INTERACCIÓ: s´obre un diàleg sincer i obert entre tots els interlocutors, centrat en anar interactuant, aportant més dades sobre el fet per ajudar a aclarir-ho, anar dient el que es veu, veure com resona en l´altre, fer de mirall, sempre desde l´anar fent-nos nostre la preocupació, tema, idea... de l´altre. És des d´on podrem donar més el que l´altra necessita i està buscant.

Eugènia

divendres, 20 d’abril de 2007

PREPARANT EL CAPITOL GENERAL

L'estiu de 2008, les religioses del Sagrat Cor tindrem un nou Capítol General, en aquesta ocasió al Perú. Els Capítols són espais de trobada que van marcant les línies en la nostra manera de fer i de ser com a Societat del Sagrat Cor. Ens permeten detectar mancances, establir prioritats, escollir aquelles persones que han d'impulsar la Societat... Tot un repte per a més de 3.000 dones que, repartides per tot el món, pretenem viure la nostra fe en Jesús seguint un estil concret de vida iniciat per Magdalena Sofia Barat. El tema del Capítol general serà la nostra espiritualitat com a religioses del Sagrat Cor (rscj).
En aquest procés recentment iniciat hi ha alguns aspectes que em semblen especialment importants i que crec que diuen molt de noves maneres de fer. Són:
1-. Descentralització: la trobada prèvia de Provincials de tot el món va ser Novembre passat a l'Àfrica, concretament a Uganda. El Capítol serà al Perú, lluny de les Províncies més nombroses i dels països políticament i econòmica més influents...
2.- Interculturalitat: a l'hora de concretar el tema del capítol, ja es va veure que la mateixa vivència de l'espiritualitat era ben plural. Una mateixa arrel, moltes manifestacions. Un sol batec, un únic alè (cor unum et anima una), diverses concrecions.
3.- Signe de vida: cada Província es prepara durant tot l'any previ al Capítol General, un procés que parteix del compromís i la reflexió de cada una de nosaltres i el compartir en comunitat. És un moviment que ens implica a totes. Cadascuna és responsable d'una part del camí.
Tota la Societat del Sagrat Cor ja està en el procés del Capítol General de 2008.
Ens hi mou la vocació que se'ns ha regalat : Cridades a descobrir i manifestar el seu amor, responem deixant-nos transformar pel seu Esperit per viure en unió i conformitat amb el Senyor i expressar a través del nostre amor i el nostre servei la caritat del seu amor (Constitucions 2)
Teresa

dijous, 19 d’abril de 2007

EL VALOR DE LA VIDA

A tots ens ha sacsejat la notícia dels 32 morts (i el suicidi de l'assassí) que va tenir lloc el passat dimarts a la Universitat de Virginia. El fet no és nou. Només cal recordar els 13 morts de Columbine el 1999. Cada vegada que s'esdevé un fet similar, ens preguntem què falla, què ho fa possible. Una de les explicacions és la proliferació d'armes als EEUU. La película "Bowling for Columbine" (rodada per Michael Moore com a denúncia d'aquesta tragèdia i el sistema que la va fer possible) comença amb una escena on el mateix director s'emporta una rifle d'un banc, "obsequi de la casa", per haver-hi fet un dipòsit, de la mateixa manera que nosaltres ens emportariem una funda nòrdica o un joc de copes de vi... L'autor dels fets de Virginia, un immigrant sudcoreà de 23 anys, havia comprat una de les armes unes setmanes abans aprofitant unes rebaixes: 571 dòlars i una caixa de 50 municions. Res feia pensar, afirma dolgut el venedor, que en fes un ús tan inadequat...
Els Estats Units mantenen una legislació força permissiva en el tema de les armes fruit de la seva pròpia història de conquesta del territori. La segona esmena de la Constitució ho permet encara avui. I em pregunto: quants morts més caldrà recomptar per tal que comprar una arma no sigui més fàcil que anar a qualsevol supermercat a omplir la nevera?
En un país de garanties judicials i de democràcia (mentre no es demostri el contrari), uns fets com els recents (i tants d'altres) haurien de servir per repensar les condicions de la compra d'armes. I per atorgar a la vida el seu veritable valor : el bé per sobre de qualsevol altre, a preservar i defensar de tota mena d'amenaces evitables.
Teresa

dimecres, 18 d’abril de 2007

CAMÍ DE GALILEA

Fa uns dies (11 d'abril)) escrivia sobre el llibre "La ética de Cristo" de José Mª Castillo. Un dels capítols m'ha resultat molt il.luminador per entendre la realitat a la que van ser enviats els deixebles. La Galilea dels temps de Jesús era una terra menyspreada, sòrdida, objecte de bromes i insults: "galileu estúpid" era una expressió que s'emprava per desqualificar a algú...
Podent triar una altre lloc, Jesús opta per fer de Galilea el seu principal lloc de missió. I també en fa el centre del seu anunci pasqual: "No tingueu por; aneu i digueu als meus germans que se'n vagin a la Galilea, i allà em veuran".
Optar per Galilea i pels galileus no és en cap cas una casualitat. Jesús ho fa conscientment sabent que no són els preferits ni lloats dels fariseus benpensants. Forma part d'un tarannà coherent i valent.
Anar a Galilea, optar avui per ella, és optar per les víctimes del nostre món, pels que se situen més enllà dels marges. Optar pels més febles, els que no han tingut sort, els que no han tingut oportunitats. I descobrir en ells la presència misteriosa de Jesús, feta Vida per tots nosaltres.
Teresa

dimarts, 17 d’abril de 2007

15 SEGONS

A la contra de la Vanguardia de dijous passat el psiquiatra A.Cury comentava que "en los primeros 30 segundos de tensión cometemos los mayores errores de nuestra vida. En lugar de reaccionar, busque la voz del silencio; cualquiera que no oiga esa voz bloquea su inteligencia, adopta actitudes absurdas, lastima al que más merece su cariño".
Cuentas hasta 30, pero la rabia te espera" (contesta l´entrevistador).
"No cuente, intervenga: entre en el escenario de su mente y conviértase en el actor principal, ponga orden. Critique cada pensamiento de rabia, emoción angustiante o depresiva. No se someta a los pensamientos negativos. Así podrá ir reeditando la película de su inconsciente, introduciendo nuevas experiencias saludables".
Deme más herramientas (entrevistador).
"Ante cualquier perturbación interna, organice una mesa redonda consigo misma y debata sus conflictos y sus crisis, critique sus pensamientos derrotistas. Deje de ser una espectadora pasiva de su mente".
Davant d´un fet, diu que ens hem de preguntar "rápidamente: ¿cómo?, ¿por qué?... Te montas un pequeño debate, una mesa redonda con distintos puntos de vista. En 15 segundos es posible ver la otra cara de esa idea perturbadora; y la mente lo registra automáticamente. Pero si no revisas ese pensamiento, lo vas alimentando, reforzándolo".
Eugènia

dilluns, 16 d’abril de 2007

CRASH

Avui recomano passar-se pel videoclub i agafar una de les millors pel.lícules del 2006: Crash. Aquesta paràbola sobre la col.lisió de races, prejudicis, pors a la nordamèrica actual... ens acosta a la realitat d'un país com Estats Units, del que massa sovint en rebem només imatges dels estereotips més clàssics dels blancs, protestants i anglosaxons (els anomenats Wasp).
La mateixa candidatura, per primera vegada, d'un home negre a les primàries per la presidència del país, ens indica que moltes coses estan madurant.

Crash descriu la topada de les civilitzacions del nostre món en un petit espai físic com la ciutat de Los Angeles: musulmans, mexicans, blancs, negres, àsiàtics... convivint plegats sense entendre's, forçats a trobar-se però incapaços de fer-ho sinó és exercint la violència, ja sigui física, verbal, o ideològica. Les històries es creuen i ens mostren el bri d'humanitat que s'amaga darrera de cada personatge. Una humanitat que no aconsegueix imposar-se en una societat (i un món) en crisi.

Crash va guanyar tres Oscar la passada edició, un d'ells al millor film.

Teresa

dissabte, 14 d’abril de 2007

LLIBERTAT

El grup de fòrum (cvx) al que pertanyo, i acompanyo, és un grup de persones (de 29 a 31 anys) que porta molts anys fent camí plegats. Aquest deu ser el dotzè !! Al llarg del temps ha anat canviant de forma i metodologia tot adaptant-se a les necessitats, moments, evolucions i persones. Em vaig incorporar fa ara ja uns 3 anys.

Actualment, som 8 persones, amb moltes ganes de compartir la vida i la fe desde les nostres diferències, maneres de ser, etapes, estils de vida, crides determinades. És molt enriquidor i maco acompanyar-nos i seguir els processos que anem fent personalment, en parella, decisions que prenem, passos que donem, discerniments concrets, ... l´anar fent camí en el seguiment de Jesús junts.
Al grup hi ha un matrimoni amb dos fills (ens reunim a casa seva per facilitar que poguin ser els dos, mentres els nens dormen), altres dos fa menys d´un any es van casar, una es casarà a finals de juny, un altre que comença a viure amb la parella, un solter, una futura religiosa... quanta vida!!!

Aquesta setmana, el matrimoni que la preparava, va treure un concepte de llibertat a la pregària que se´m va quedar a dintre, que m´està acompanyant especialment aquest temps ...

"La llibertat que se sent quant tota la meva vida és presa per l´amor de Déu"

Quan la nostra vida és presa per l´amor de Déu, és a dir, quan ens obrim totalment, sense reserves, desde el que som i amb la totalitat de la nostra vida, deixant tot per començar en una tabla rasa amb Ell, la sensació de llibertat i felicitat plena brolla d´una forma tan inesperada com profunda. Cauen els caps que abans ens guardàvem per no acabar de disposar-nos confiadament a aquest Amor. Un Amor que ens porta a sortir de nosaltres mateixes per anar a l´Altre fent-nos cada vegada més i més Lliures. Deixant-ho tot, incloent allò que pensàvem mai seríem capaces de deixar, ho disposem a la seva voluntat per amor. L´amor de Déu ens regala un alliberament total, real, sense enganys ni límits, ple de Vida. És un amor que fa créixer en Llibertat (mayúscula), com de la que han parlat sants com St. Joan de la Creu i Sta.Teresa de Ávila, i no la llibertat (minúscula) fícticia que considerem quan restem tancats i lligats.
Són ben diferents aquestes dues "llibertats" que podríem anomenar, de Déu (l´home obert a Déu) i de l´home (tancat a Déu), el descalçar-se o l´anar calçat... sabedors de que el que es trepitja és "el sagrat".
Allibera´ns Senyor dels caps que ens queden per deixar anar, que el teu amor faci en nosaltres i siguis Tu qui visqui, que només ens calgui el teu Amor per alimentar-nos i així ser realment lliures, una llibertat total, sense enganys, sense lligams superficials, ... una LLIBERTAT plena.

Eugènia

divendres, 13 d’abril de 2007

INVISIBLES

Tota aquesta setmana la segona cadena de televisió espayola s'està marcant un punt: està dedicant les nits de tota la setmana a documentals i pel.lícules que tenen a veure amb les grans crisis mundials, actuals o recents. Hem pogut veure "El traje", sobre la inmigració, "El alma de los verdugos", sobre els torturadors de la dictadura argentina, "Los silencios del palacio" sobre la rebel.lió a Tunísia, i ahir (a Catalunya pel Canal 33) el documental que serveix d'homenatge als 25 anys de Metges Sense Fronteres, "Invisibles", sobre cinc realitats del món massa amagades. Com diu el mateix documental: no és que no ens vegin, és que no volen veure'ns. S'agraeix la feina ben fet de professionals tan reconeguts com Bardem, Coixet, León de Aranoa que ens acosten aquest món per descobrir.
Felicito la iniciativa de la televisió pública (en el cas d'ahir, catalana i espanyola) per oferir una programació que ens allunya del xafardeig, de les tertúl.lies estèrils, d'una visió de la vida superficial, ben allunyada de la realitat de la majoria de la població del nostre planeta.
Mentre uns quants de nosaltres ens permetem el luxe de preguntar-nos si som prou feliços, la majoria només es pregunta si demà podrà alimentar els seus fills o si podrà escapolir-se del conflicte armat que l'amenaça...
Teresa

dijous, 12 d’abril de 2007

VIVÈNCIES desde ROMA i FRANÇA

He estat visquent una etapa més dedicada a la reflexió i a l'interiorització a Roma. Uns mesos de treball i de compartir, formant part d'una comunitat internacional, on he pogut experimentar que quan ens atrevim a viure a fons la vida i la fe, és possible de tastar que allò tan idealista que Jesús anomenava el Regne de Déu. He passat també uns dies per França, fent un recorregut biogràfic i espiritual de M.Sofia, la dona de cor gran que va decidir de dedicar la seva vida a transmetre l'Amor.

La Setmana Santa, he aprofitat per entrar en el misteri de la Creu, una creu que se m´ha fet especialment present aquest any, a través del dolor dels crucificats que aconsegueixen fer-se lloc en les pàgines del diari, a base de notícies de violència i guerra, però també gràcies a la possibilitat que em dóna el viure al costat d'una presó i d'un hospital infantil. La Resurrecció, que és la Vida, sento que té sentit només des del saber acompanyar el dolor amb carinyo i presència.
El dilluns de Pasqua començarem una nova fase, el mes d'Exercicis de Sant Ignasi. Serà un mes de silenci per acabar de fer-me disponible a aquest camí de seguiment de Jesús en la família del Sagrat Cor, un camí que vaig iniciar ja farà més de 10 anys!

La celebració dels Vots serà a Roma, en una data especial, el diumenge de Pentecosta. Durant tota aquesta etapa de preparació estem visquent del Foc de l'Esperit, un Foc que és símbol de l'impuls i de l'energia que portem tots a dins, l'Esperit que ens envia a la fraternitat dels gestos petits, concrets, autèntics. Perquè l'amor que es dóna, es multiplica.

Que tinguem tots una feliç Pasqua de Resurrecció!

M.Àngels

dimecres, 11 d’abril de 2007

"LA ETICA DE CRISTO"

Aquests dies de setmana santa he començat a llegir un llibre que m'havien recomanat, i aprofito el bloc per a fer el mateix amb els que de tant en tant traieu el cap per aquesta plana... "La ética de Cristo" (Desclée de Brower) de José Mª Castillo, es un llibre planer i entenedor, com ho és la prosa d'aquest jesuïta andalús, i alhora ferm i decidit en el que vol dir, com també ho és la seva reflexió i tota la seva vida, diria jo. Segon ell, la força de l'ètica de Jesús es pot resumir en el signe inicial: les bodes de Canà. En les seves pròpies paraules: lo que Jesús quiso decir mediante el primero de los signos que realizó en su vida es que el viejo orden religioso había terminado. Dios dejó de imponer rituales religiosos y purificaciones sagradas. En lugar de eso, Dios se comunica en la vida, en el gozo de la vida, en la alegría y el disfrute de vivir, en todo lo que de manera espontánea evoca el mejor vino que lios humanos podemos beber en este mundo.
Es un llibre molt recomanable, clar, alliberador i compromès. Molt adient per als nostres dies, temps de cercar maneres creatives de viure la fe arrelada en la vida del mateix Jesús, lluny de formes caduques i convencionalismes anacrònics.
Teresa

dimarts, 10 d’abril de 2007

3.UNA SANTA D´AHIR I D´AVUI. M.SOFIA BARAT

(Els altres capítols els podeu trobar a la part dreta de la pantalla del bloc. On diu "etiquetes" heu de clickar a "rscj")

3. AMIENS ("le berceau")

Va ser a Amiens on Sofia (dona de gran bondat i paciència) :

- va tenir la primera experiència educativa

- va viure els primers patiments i goigs de la seva "maternitat" espiritual


Al 1801, es van fer càrrec del pensionat que dirigia l´Enriqueta Groiser i la seva tia, possant a Mlle. Loquet com encarregada. S´instal.laren a la que va ser la seva primera casa, la de la tia de l´Enriqueta, el dia 15 d´octubre (dia de Sta.Teresa de Jesús, a la qual hi tenien gran fascinació). El 21 de novembre renovaren les promeses, però, l´Octavia Bailly, primera companya de Sofia, no ho va fer (passats uns anys acabà al Carmel).

El 7 de juny del 1802 (dia següent a Pentecostés), van fer la primera professió solemne a la capella d´Amiens. Mlle. Loquet va ser la superiora un temps per ser la més gran i tenir experiència educacional, però, com no hi havia gaire enteniment amb les altres va passar a ser-ho Sofia. Ella era la més jove, 23 anys, no volia e intentava ser relevada en el càrrec, sense èxit, perquè la resta estàven contentes amb la seva dolcesa i tacte. A l´hora, el col.legi i la comunitat anàven creixent i fent-les trasllar per les noves necessitats. També, s´incorporàven aspirants: Ana Beaudemont (va ser problemàtica), Catalina de Charbonnel (gran companya de Sofia).

Al 1804 van tornar a canviar-se de residència per fer-se insuficient a la que hi eren. A més, la Felicidad Desmarquet va fer-se rscj (religiosa del Sagrat Cor) i ajudà a Sofia a donar profunditat e intensa espiritualitat a la congregació. A Grenoble van fer-se amb un antic monestir abandonat (Ste.Marie d´en Haut), en el qual, la Filipina Duchesne rscj va saber mantenir el "foc" encès.

A la tornada de Sofia a Amiens, al Nadal del 1805, es preparà un plà abreviat d´estatuts que recollia l´esperit fonamental, el fi i els mitjans de la seva actuació (esbós de constitucions). S´anava fent més evident la necessitat d´escriure les constitucions, a l´igual que hi havien noves fundacions que fèien necessitar una superiora general. Per això, el pare Varin es va aïllar al castel de Cheuroz per escriure-les. La Sofia va anar-hi vàries vegades i els antics amics del Sagrat Cor van ser consultats.

Mentres tant, St.Estève, al 1812, va ser internat i aprofità per escriure unes constitucions que no van ser ben rebudes a les cases del Sagrat Cor on les envià, degut a que, excepte a Amiens, estàven a favor d´una acomodació a l´esperit d´Ignasi de Loiola.

Al 1814, Pío VII va restablir la Companyia de Jesús. Varin i els seus companys passaren en bloc a la congregació restablerta. Per una altra banda, St.Estève, que volia ser com fós el fundador d´aquesta nova congregació femenina, va fer-se secretari de l´ambaixador del rei de França davant la Santa Seu. Fins i tot, va falsificar unes cartes!. Quan això sortí a la llum va deixar Roma per portar una vida més oculta a França.

Al 1815 es va fer el II Capítol General a Paris amb totes les superiores i, presidit pel P. Varin i P. Druilhet. Allà s´afirmà definitivament l´institut i l´estatut definitiu. Va sortir i es va treballar, entre d´altres, temes com:

(1) un serè equilibri entre contemplació i acció
(2) un consell general al voltant de la superiora
(3) pormenorització de l´elecció d´aspirants
(4) formació en virtuts típiques (generositat, amor a la pobresa)
(5) vida exterior i obres d´apostolat
(6) govern de la societat

El 16 de desembre del 1815 van renovar el seu compromís davant l´abate Perrau, nomenat superior eclesiàstic, delegat de l´institut.

Eugènia

diumenge, 8 d’abril de 2007

DIUMENGE DE PASQUA


JESÚS DE NAZARET

¿Cómo dejarTe ser sólo Tú mismo,
sin reducirte, sin manipularte?
¿Cómo, creyendo en Ti, no proclamarte
igual, mayor, mejor que el Cristianismo?

Cosechador de riesgos y de dudas,
debelador de todos los poderes,
Tu carne y Tu verdad en cruz, desnudas,
contradicción y paz, ¡eres quien eres!

Jesús de Nazaret, hijo y hermano,
viviente en Dios y pan en nuestra mano,
camino y compañero de jornada,

Libertador total de nuestras vidas que vienes,
junto al mar, con la alborada,
las brasas y las llagas encendidas.

Pere Casaldàliga

divendres, 6 d’abril de 2007

BEURE de la VIDA


La Passió de Jesús (Jn 18 i 19), que ens explica desde que van agafar a Jesús a l´hort, fins que amortallaren el seu cos, passant per la casa d´Anàs, les negacions de Pere, diàleg amb Pilat, assots, crucifixió, repartiment dels vestits, petit monòleg amb la Verge i el deixeble estimat al péu de la creu, m´acosten a un JESÚS:
- Transparent, conseqüent, confiador, coherent
(J: "qui busqueu?", J: "sóc jo")
- Cuidador i estimador de les persones
(J: "(...) deixeu que aquests se´n vagin lliurement")
- Acceptador de la voluntat del Pare
(J: "Guarda´t l´espasa a la beina. No he de beure el calze que el Pare m´ha donat?", "tot s´ha complert")
- Lliure al parlar i viure, interpel.lador amb fets i paraules
(J: "Si he parlat malament digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?")

- És VIDA: anant a fons, jugant-s´ho tot, comprometent-se, deixant tot per quelcom més gran, estima, serveix, coherència, conseqüent...


Seguir-lo, a vegades, comporta incomprensions, injúries, pors pròpies o vers els altres,..., i, ens obre a una actitut fonda, d´estimació, d´humilitat, de veure més enllà, d´empatia, de creixement continu, de saber que el Pare és present sempre a les nostres vides, de Viure construint Regne, confiant plenament en Ell, deixant que brolli l´amor, la comprensió, el perdó, la fe i l´esperança.
Eugènia

dijous, 5 d’abril de 2007

DIJOUS SANT


Ens mou l'esperança
de que el món sigui
un gran banquet
una taula oberta
en la que es comparteix el pa i la paraula
en la que el Senyor eixuga les llàgrimes
de tanta opressió, de tanta injustícia,
violència i divisió.
Ens convoca el projecte
de la celebració dels fills i les filles de Déu
en la que els petits siguin els primers
en la que ens rentem els uns als altres
els peus cansats del camí

La nostra vida de comunitat
ens convoca a l'Eucaristia
com arrel i font de totes les nostres relacions.

(Capítol General de la Congregació del Sagrat Cor, 1994)

dimecres, 4 d’abril de 2007

PRACTICANT LA SOLIDARITAT

Aquests dies sants, lectius a València, a l'escola celebrem la Setmana Solidària. Durant tres dies tota l'ESO i el Batxillerat canvien les classes habituals per concursos, jocs, concerts, representacions, venda de pastissos, samarretes... amb una finalitat molt concreta: ajudar els col.legis del Sagrat Cor del Congo. Aquest any, en concret, ens han demanat alguns ordinadors.
Tota l'escola es mobilitza en favor d'una realitat llunyana en l'espai, però molt propera en el seu vessant més humà: tots tenim dret a poder gaudir d'uns mínims de benestar i justícia.
Aquesta tarda, una alumna de 1er de l'ESO em deia: em fan pena els nens que no van al Sagrat Cor perquè ningú els ajuda. Després d'anys de practicar la solidaritat, encara que sigui puntualment, saben que la seva aportació és important. Se senten involucrats amb uns altres nens als que no coneixeran mai, però descobrir la realitat del Congo els ha fet obrir els ulls: el que mou els cors no és el poc o molt que faci, sinó la intenció amb la que ho faig.

Teresa

dilluns, 2 d’abril de 2007

VIUS?

La Vida és ENTREGA (què faig davant un crit d´auxili quan estic cansada?)
La Vida és PACIÈNCIA (sóc pacient o “passota”?)
La Vida és COMPRENSIÓ (em posso a la pell de l´altre e intento comprendre´l?)
La Vida és
IL.LUSIÓ (m´il.lusiona la Vida o és simple rutina?)
La Vida és COMPROMÍS (tinc algún compromís fet o els esquivo o vaig a mitges?)
La Vida és ESFORÇ (”passo dies” o trato de Viure els dies?)
La Vida és GRATUITAT (si he donat i no rebo res a canvi, com em sento?)
La Vida és PENSAR EN L´ALTRE (ajudo i col.laboro amb els demés?, per què?)
La Vida és SENTIR (quins són els meus sentiments?, els conec?)
La Vida és SENSIBILITAT (deixo que el cor s´empapi de realitat o està "protegit"?)
La Vida és COMPARTIR (dono el que necessito o el que em sobra?)
La Vida és GRAN (quina és la grandesa més gran per a mi?)
La Vida és INFINITA (quan caic, em torno a aixecar?)
La Vida són les MIRADES ATENTES (esquivo les mirades transparents?)
La Vida és TRANSPARÈNCIA de l´ALTRE (em sento estimada per Ell?)
La Vida és un REGAL (ho visc així, sense por a perdre el que em donaren per gastar?)
La Vida és AMOR (estimo?)

La meva vida té sentit quan la estimo. Quan estimo el regal rebut. Quan el gasto transparentant a l´Altre. Tenint paciència i comprensió. Entregant-me amb il.lusió, compromís i esforç de manera gratuïta. Pensant en els altres, desde i amb ells. Deixant aflorar els meus sentiments i sensibilitat. Compartint la grandesa infinita de les mirades. Estimant, regalant i Gastant la Vida amb i per Amor.
Eugènia
PS: Un exercici interessant a fer és escriure les qüestions que ens han suscitat aquestes definicions de "Vida" avui, i, tornar-ho a fer de tant en tant (sense mirar les qüestions anteriors). Així observarem si canvien o són les mateixes.

diumenge, 1 d’abril de 2007

DIUMENGE DE RAMS

En un dia com avui, a les portes de la Setmana Santa, la litúrgia se n'encarrega de recordar-nos el sentit del que ens diposem a celebrar. La lectura sencera de la passió no ens enganya. La mateixa multitud que avui aclama Jesús, d'aquí a ben pocs dies, el condemnarà a la mort més cruel de l'Imperi Romà.
Moltes vegades se m'ha plantejat la pregunta: perquè no va fer res per salvar-se? Perquè dirigir-se a Jerusalem sabent que feia ja molt temps que buscaven la manera de prendre'l? No hagués pogut continuar la seva missió i no dirigir-se a una mort segura?

En un temps com el nostre se'ns fa extrany que algú es mantingui fidel a unes idees. Que en faci opció de vida. Que n'accepti la coherència fins al final. Crec que Jesús en aquests dies recorre el camí de l'èxit a la vida, passant per la frustració i la mort. La seva invitació no és, en cap cas, buscar la mort per seguir-lo millor. Sinó buscar la coherència, per viure com ell. Costi el que costi. Ens porti on ens porti.

Teresa