divendres, 11 de maig de 2007

NOVETATS a la COMUNITAT

Avui, com cada dijous, ens hem reunit per dinar i fer la reunió setmanal de la comunitat de roquetes. Ha estat un dia especial per dos aspectes:

- Ha vingut la Montse, jove rscj barcelonina, que fa un any va fer la professió perpètua (el que el dia 27 d´aquest mes farà la M.Àngels, Teje, Sophie, Pepi,... a Roma). Llavors va ser quan demanà a la Superiora General ser enviada on hi fés falta del tercer món. Porta un any a una comunitat de l´Argentina, i col.labora amb els nens del carrer i amb pressoners. Se la veu molt contenta! Quan porti dos anys farà una avaluació i decidirà si es queda i passa a ser de la província d´argentina per sempre o bé torna a la d´aquí. Ha sigut una sort tenir-la entre nosaltres i que ens apropès la realitat argentina, la seva experiència, els seus punts de vista a les nostres realitats, etc.

- Ha arribat la Maria, jove rscj valenciana, que fa un any va fer els primers vots. Després d´estudiar psicologia, va presentar-se al PIR (per fer de psicòloga clínica). Fa poc va anar a escollir plaça agafant un hospital aprop de Barcelona. Ja forma part de la comunitat de roquetes! Benvinguda! Va arribar ahir a la tarda, està més o menys instal.lada (encara ha de desfer algunes capses...) i avui ha estat la primera reunió comunitària amb ella. Més vida a la comunitat!

Eugènia

4 comentaris:

Teresa ha dit...

Gràcies, Eugènia, per situar-nos a la Montse en el mapa. L'acabo d'escriure.
Sense dubte, un dia molt intens el d'ahir a Roquetes. Serà que la vida religiosa no és tan avorrida com alguns es poden pensar?
Teresa

Anònim ha dit...

Eugènia me n'alegro d'aquesta companyia comunitària, de les anades i vingudes, del compartir respectuós i familiar...
Endavant... doctoranda!

Eduard sj

eugènia ha dit...

Gràcies Eduard! Quina il.lusió "veure´t" per aquí! Espero que per Lleida també vagi tot bé!

Teresa, pel que vaig veient i visquent... realment, d´avorrida no té res!! ;-)

Anònim ha dit...

Doncs no, la vida religiosa pot calificar-se de moltes maneres però no precisament avorrida. I més, crec que determinats moments i comunitats ho posen especialment difícil!
Però és que volem viure "de veritat" i sense pasar de puntetes...

María rscj