dimarts, 19 de juny de 2007

AMICS EN EL SENYOR

L´altre dia vaig anar a visitar als meus amics de l´infermeria d´una congregació religiosa. Vam poder passar la tarda parlant de les novetats a la meva vida, de les seves, els hi vaig llegir ... és una passada!!!, una gran sort poder estar compartint amb ells. Transmeten una pau, una alegria, fe, esperança, ... a mi m´ajuda molt veure com estan contents amb tan poca cosa, com confien i esperen en Déu, pacients, com es conformen amb els seus "mals" i en treuen "béns", les seves ganes de seguir coneixent què passa al món, a la vida de la resta, pregar per tots nosaltres. Sentir com han estat i són feliços acceptant l´última etapa de la vida amb tranquil.litat, contents d´haver fet i sigut al que han estat, agraïts pel gran do de la vida, ... tantes coses!!!
Vaig començar a anar-hi fa ja 11 anys, com passa el temps!. Tenia el costum d´anar-hi cada setmana, però ara fèia com dos mesos que no havia pogut anar a veure´ls i em va fer una especial il.lusió poder disfrutar de la tarda amb ells. L´alegria va ser mútua... són tan transparents a l´hora d´expressar amb el que poden siguin paraules, ulls, somriures, gestos...!!!

Ells, també, tenen molt a veure en el què sóc i on sóc ara. Són vides que m´han interpel.lat e interpel.len, fondes, de fe, confiades, esperançadores, donades enterament pels altres, pacificadores, espirituals, donadores de Vida, buscadores del sempre més i millor en el seguiment de Jesús,... contagien tanta Vida i estimació!. És un regal enorme!

Quantes persones concretes he conegut (conec) i estimat (estimo) en aquesta infermeria... Algunes ja ens han deixat físicament com el Valero, Miquel, Ramon, Ignasi, Torres, Alberto, Pepe ... (la llista és llarga), altres hi són ara... Ignasi, Felip, Joan, Arnaldo, Albert, Josep, ... altres vindran...

Eugènia

2 comentaris:

eloi ha dit...

Eugèèèèniaaaaa!!!! quin post més guapo! (i quina vergonya pe a mi recordar-me que tincs als meus "avis" allà a snt cugat sense visitar-los!). Mira, ja m'has donat una bona idea per quan acbi tots aquests exàmens, treballs i altres herbes.
una abraçada

eugènia ha dit...

Segur estaran ben contents de veure´t! Saps què?, l´altre dia va ser maquíssim... al saludar a un que estava per allà i que no vèia desde que va anar a allà un temps per recuperar-se d´una operació, li vaig dir!:
- "quant temps sense veure´l!"
i em va dir:
- "sí, Eugènia!, ens vam conèixer el 24 de desembre del 2001 i em va animar i agradar molt conèixer-te" ...
Ualaaaaaa, quina memòria!!, del nom i tot!!!, quina il.lusió!,... bufff (i jo no m´enrecordava ni del seu nom...)
Espero no trigar tant en pujar, i tornar a "agafar" el ritme...
És una sort tremenda!
Una abraçada,