dilluns, 30 de juliol de 2007

ODETTE

"Odette" és una faula a estones ingènua, a estones ensucrada, però una pel.lícula ben feta que defensa la consecució d'una felicitat a base de quotidianitat i actituds personals no gratuïtes sino treballades al llarg dels anys.
A "Odette", la felicitat no s'assoleix ni per l'èxit, ni per la fama, ni pels diners, ni pels valors més reconeguts en una societat, sinó pel fet de viure amb il.lusió, intensament, a voltes amb una cert to naïf, cada una de les oportunitats que la vida en regala: una feina que podria ser ben monòtona, una família que podría haver-se abocat al caos, una soledat sense rancúnia ni amargor.
M'agrada del personatge la seva mirada positiva, el saber gaudir de la vida, la seva generositat, el sentit de la veritat... M'ensenya a mirar la vida i els altres amb uns altres ulls: més endins i més enllà. El seu cognom, Toulemonde, em diu que no és un do d'una privilegiada o una somniadora, sinó que si ens hi posem, tots en tenim capacitat...

Teresa

dijous, 26 de juliol de 2007

PROBLEMES PRIMERMUNDISTES

Les notícies d'aquests darrers dies sobre l'apagada que han sofert diversos barris de Barcelona ha generat en mi diverses reaccions. En primer lloc, un sentiment de solidaritat vers aquelles situacions complicades generades fruit dels talls de llum: persones grans o impedides sense poder pujar o baixar de casa, menjar fet malbé, negocis amb greus pèrdues econòmiques per no poder desenvolupar la seva activitat habitual... Està clar que l'electricitat és un bé no només necessari, sinó imprescindible pel nostre estil de vida actual. La vida es paral.litza i ens sentim enganyats, estafats... a més (amb perdó) emprenyats.
Però algunes reaccions m'han semblat del tot insolidàries i fruit d'una mena d'orgull primermundista, d'aquell que se sent amb dret a exigir un benestar al que s'ha acostumat però que no deixa de ser un privilegi....

1.- Algunes persones deien que Barcelona semblava tercermundista... i em pregunto si mai s'han acostat a una realitat de pobresa real, si han trepitjat realment el tercer món.. em sembla que no saben de què parlen. És més, em sembla un insult a l'anomenat tercer món.

2.- Altres es queixaven de que es demanés certa austeritat als que tenien llum per tal que pogués arribar a tots... ¿Ja ho saben que si tots els habitants de la terra reclamessin un nivell de vida com el nostre, necessitariem més d'un planeta per a poder satisfer totes les necessitats energètiques, minerals o les relacionades amb tants recursos limitats?

Un cop reestablerta la calma, podriem fer un primer pas i conèixer quina és la realitat de tanta altra gent que no sap què és encendre una bombeta, ni omplir una nevera, ni connectar un ordinador, ni carregar un mòbil... per la senzilla raó de que no en tenen. I si algú en té ganes, encara millor saber perquè el que hem viscut nosaltres ha estat una anècdota i en canvi és la realitat habitual per a molts altres.

Teresa

diumenge, 22 de juliol de 2007

ENVIADA A ... ROQUETES

La setmana passada, dimarts, comentava que una amiga s´havia instal.lat a una comunitat de religioses per acabar de veure si és allà on se sent cridada. I, acabava dient que a aquestes alçades del curs ja s´han comentat, discernit i concluit els "enviaments" de cara al curs vinent.

Doncs, he entrat en aquest procés com a candidata rscj i ... durant la segona quinzena de setembre ja m´instal.laré a la comunitat rscj que està a roquetes (nou barris-barcelona). És la comunitat a la que he estat vinculada externament aquest curs. Continuaré professionalment amb el doctorat però, fent a l´hora experiència de vida comunitària rscj completa per acabar de veure si és des d´on sóc més feliç i faig feliços als altres tot seguint a Jesús.

Estic molt il.lusionada, ja tinc l´habitació "en brut" (hi ha un armari, un llit, una estanteria, una cadira, i una finestra al món... , falta una taula per poder treballar sota la finestra -podeu veure les fotos-) .

Tot i que estic més que decidida, és el pas que tinc ganes de de donar, que em sento acompanyada, que ho sento i visc... haig de dir que, per una altra banda, hi ha algunes "pors" realistes (pel que he pogut anar visquent de la vida comunitària), que són a l´hora "pors" confiades i esperançades en un major coneixement, estimació i seguiment de Jhs.
El centre de tot és l´opció fonamental per Jhs, és la que m´il.lumina i fa sentir aquestes "pors" com "petiteses" al costat de les "grandeses" del seu Regne, portant-me a donar el pas amb decisió tot i saber de la existència dels meus límits -i dels de les altres-. Confiant que el ser-ne conscient d´ells m´ajudi a crèixer en l´amor. L´important és el fons, el desig comú i compartit d´un seguiment proper i profund al Déu de Jesús de Natzaret, la resta de coses ja les aniré treballant personalment, amb Déu i amb les altres. Tota la vida com a camí...
Per tot això, aquest curs segur que, a part dels moviments externs, es preveu amb molts moviments interns... us aniré explicant a mida vagin passant.

A dia d´avui, resto il.lusionada, confiada i esperançada davant aquesta nova fase en el seguiment de Jesús. Donar un pas més "deixant casa meva"... per més seguir-lo i estimar-lo.

Eugenia

dijous, 19 de juliol de 2007

LECTURES D'ESTIU

Els quinze dies d'estar a Bilbao he agafant cada dia el Metro, cosa que no faig habitualment (si, vaig a l'escola en cotxe, sé que en això no faig massa pel medi ambient... ho sé i sovint em sento incòmoda amb aquesta rutina tan contaminant). Com deia, vint minuts diaris de trajecte semisubterrani en el que he pogut observar les lectures dels meus companys de vagó: els diaris gratuits que t'ofereixen quan hi accedeixes. El primer dia en vaig agafar un: alguna notícia, molts anuncis, molta superficialitat. Cap idea de fons, cap reflexió, cap anàlisi. Informació pura i dura, però de no més de dues o tres línies. El segon dia vaig tornar a llegir el meu llibre, i vaig seguir-me informant per la ràdio. Suposo que per alguna cosa són gratuïts i no es pot demanar més. Però em vaig quedar amb el dubte de si la gent es considera ben informada per llegir aquestes pàgines matinals.
Un dels vicis heredats de la meva família és la lectura reposada del diari. I si això es pot fer tot esmorzant un diumenge al matí, molt millor. Començo pel final, em salto els anuncis, l'economia i la borsa (pura ignorància), m'aturo als esports, les cartes al director, la secció internacional, estatal, notícies que em criden l'atenció... Em sento part de la realitat que m'ha tocat viure i no hi vull passar de puntetes. Per això el diari, un bon diari, serà una de les meves lectures fixes de l'estiu.
Teresa

dimarts, 17 de juliol de 2007

TROBADA

Ahir vaig anar amb un parell d´amigues a la comunitat rscj del raval. Vam estar xerrant una estona i després vam sopar. És curiosa i enriquidora la diversitat que hi ha entre nosaltres: formacions diverses, maneres de fer i ser diferents, estils de vida i vocacions variades,... Mentres que, per una altra banda, conectem en les coses més fondes i fundamentals de la vida, que ens fan sentir properes, unides i amb ganes d´anar avançant de la mà d´aquesta familía cristiana tan variada.

Va ser una trobada enriquidora en la que una de la comunitat, que va tornar fa poc d´una experiència al Senegal, amb els germans de Taizé, per tal d´ensenyar a dones d´allà a fer i cosir articles amb roba, ens va explicar la seva experiència i ens ensenyà fotos. Una passada!

També, una altra amiga ens va explicar que fa 15 dies es va instal.lar a una comunitat de religioses per fer experiència fins al desembre i acabar de veure si Déu la crida en aquesta congregació. L´Esperit continuï treballant al seu cor...

A més, l´altra ens va comentar que començarà a estudiar treball social perquè se sent cridada a treballar amb temes socials. Convinarà el treball amb l´estudi havent de deixar voluntariats i activitats que fèia fins ara. Quan optes per quelcom deixes altres coses/opcions, està clar, però no és tan fàcil en una societat com la nostra en la que volem tenir-ho tot a l´hora. Endavant!

Comentar també, que una altra, que hi era present, ens va comentar que ha estat "enviada" a la comunitat del raval per aquest curs que entra. Ens va explicar què fèia a Palma, on anirà a treballar aquí,... Bona feina! i quina alegria que estigui per aquí!

[A aquestes alçades de l´any, ja se sol haver acabat de discernir els "enviaments", és a dir, a on anirà cada una en missió el curs vinent havent seguit un procés de discerniment tant per part de la rscj implicada com de la provincial i consell]
Quanta vida hi ha si obrim els ulls i les oïdes! És una passada!
Eugenia

divendres, 13 de juliol de 2007

Desmarca’t x’ls altres!

He passat dues setmanes en un camp de treball urbà, acompanyant un grupet de 20 nois i noies a desmarcar-se. Dies on la son i el cansament s’han anat accentuant en la mateixa proporció al redescobriment d’una certesa: tots portem en el nostre interior les ganes de ser útils, de fer coses pels altres i d’ajudar a construir un món millor. Ho he pogut constatar en les cares i els gestos d’aquests mateixos joves que van arribar el diumenge 1 de juliol amb il·lusió però amb cert recel: de què va això? Sabré ser un bon monitor per aquests nens de realitat tan complexa? Serveix realment d’alguna cosa aquest esforç? Per què els meus companys han preferit anar a la platja i jo m’he ficat en aquesta història?...?

A mesura que han anat passant els dies, s’han creat llaços d’amistat i els interrogants s’han completat amb exclamacions: avui ha estat un dia genial! Tot el matí a la piscina remullant els més menuts i m’he cremat l’esquena! Ets un motivat... i m’encanta!

Desmarca’t, surt de la rutina amb desig, amb esperança, solidaritat, motivació, alegria, radicalitat, compromís, amor… deixa que el que et marqui de debò sigui la certesa de que un altre món és possible.

Ens hem desmarca’t i hem crescut: el món canvia en la mesura que canvio jo.
M.Àngels

dijous, 12 de juliol de 2007

Shrek Tercer

Shrek és la fàbula del món al revés. Si se'm permet, una mena de benaurances en forma de dibuixos animats. Els lletjos i menyspreats són els que acumulen saviesa, es guanyen la simpatia de la majoria i aconsegueixen els seus propòsits. Els ben plantats i els ambiciosos són els que acaben mostrant la seva fragilitat tot avergonyits dels seus plans malèvols... Es ben bé el món al revés. I tan al revés.
Shrek és una fàbula absurda però intel.ligent. Una proposta més d'aquest estiu de la que sobretot, crec jo, en gaudim els grans. Perquè els nens es queden amb les anècdotes, però no sé si en capten els diàlegs, la ironia, l'enginyosa presentació dels rols tradicionals mitjançant una història que vol trencar els tòpics de l'animació infantil.
No diria jo que la tercera entrega de la saga sigui la millor. Per a mi la primera va trencar motlles. Però en aquestes coses no pretenc ser racional. Tenia ganes de veure-la i em va valdre la pena. I si algú ho està dubtant... que s'hi animi!!
Teresa

dilluns, 9 de juliol de 2007

ARRELS

L´altre dia vaig anar amb uns amics a la Fundació Arrels a passar la tarda. Una fundació a la qual em sento molt propera i en conexió. Volien conèixer més què és aquest centre, quina és la situació dels sense sostre, quines necessitats hi ha, quins són els nous projectes del centre, etc. Vam estar-hi 3 hores, així que vam poder "empapar-nos" tot i que hi ha pendent una segona trobada... Us recomano mirar la seva web (clickant a sobre de Fundació Arrels) i fins i tot deixar-us caure per allà algun dia.
Arrels és més que un centre. És respira un aire familiar, on l´ho principal, pronunciat pel seu director i també viscut per ell, pels voluntaris i professionals que hi treballen allà, és SERVIR a les persones més pobres i excloses de la societat.
Per dur-l´ho a terme tenen un centre de dia on els usuaris troben companyia, amistat, estimació, distracció, ocupació en tallers, jugant a escacs, al dominó, on poden dutxar-se i trobar roba neta, on poden deixar les seves bosses, on els hi fan seguiment i administren les medicines que necessiten, des d´on se´ls acompanya al metge, etc. A part del lloc físic, hi ha voluntaris "de carrer", és a dir, que van pels carrers de barcelona de dos en dos a "fer-la petar" amb sense sostres, apropant-se a les seves realitats, oferint-lis el seu temps per escoltar, xerrar, ... fent-se amics.
La fundació la porten endavant aproximadament 200 voluntaris i 20 professionals. A més, tenen 11 pisos on hi viuen alguns dels usuaris, a d´altres se´ls hi paga la pensió, etc. Ara estàn, amb un nou projecte interessantísim que donarà cabuda a aquelles persones sense sostre malaltes o que surten dels hospitals i encara necessiten d´un temps de rehabilitació, o malalts terminals, etc. i que si ningú els acull van directes de l´hospital al carrer o a una pensió en els millors dels casos. Serà una mena de residència.
M´agrada molt d´Arrels que no és queden només en l´acció, sino que també fan treball de reflexió per tal d´anar millorant la situació d´aquesta part de la societat de la qual ens hauríem de preocupar més tots. Volen mostrar amb dades les realitats dels sense sostre i que d´altres neguen per comoditat.
La feina que fa Arrels per totes aquestes persones que se li acosten o que bé ells s´acosten directament és magnífica. L´esperit que els hi mou, el de servir i no pas esperar ser servits és lloable. Vull demanar per tots i cada un d´ells, pels usuaris, pels voluntaris, pels professionals,... pels nous projectes i pel seu mirar i buscar la manera de servir més i millor.
Eugènia

dijous, 5 de juliol de 2007

MARCANT LIMITS

Avui escric des de Bilbao, on per cert l'estiu climatològic encara no ha arribat, perquè hi estic fent la segona part d'un Master sobre "Origens del Cristianisme". Per això mantinc certes rutines de durant el curs: matinar, passar el dia ficada dins una aula, envoltada d'apunts i llibres... i per la mateixa raó, encara no he pogut gaudir dels petits plaers estiuencs dels que us parlava la setmana passada. Bé, alguns extres si que puc regalar-me, i entre ells, llegir un llibre que tenia en llista, que m'està resultant prou interessant, i que us vull recomanar.

El llibre és "Marcar límites, respetar los límites. Por el éxito de las relaciones" (Desclée) i és una obra més del famós A. Grün i R. Robben, una col.laboradora. La manca de límits entre els nostres adolescents em sembla una realitat de conseqüències imprevisibles a curt plaç. Viuen en una societat, en unes famílies, en un ambient del que quasi bé sempre n'aconsegueixen un si. La negació i el límit semblen talment d'una altra època. El que es porta és ser un pare/mare-col.lega, i qui no és així és perquè té por a perdre el fill... i no se n'adona que precisament perquè li diu un no, se'l guanya per sempre... Saber posar límits és un signe d'estimació. Perquè t'estimo, et vull educar.
M'ha cridat l'atenció del llibre que els límits són especialment importants en les relacions més properes (amistat, parella...) on el límit ajuda a no confondre's en la fusió. Tot just baixava del metro, cabil.lant aquestes reflexions, que una mare li deia al seu fill: "Fes el favor de portar-te bé. No et confonguis amb mi". O el que és el mateix: jo sóc la teva mare, t'estimo i vull que siguis una persona de profit, però això no vol dir que puguis fer el que vulguis... precisament perquè ets el meu fill. El mateix Abraham ho va fer amb Lot quan es van repartir les terres a Gèn. 13. I així van poder mantenir una bona relació. I Abraham ho justificava dient: "perquè ets el meu germà".
Com diuen els autors: "La relació entre amics i matrimonis s'assoleix només quan es troba una proporció equilibrada entre proximitat i distància, entre marcar i saltar els límits. El tracte correcte amb els límits, els propis i els aliens, és la condició per tal que una vida en comú se sostingui i es mantingui viva".

Teresa

dimecres, 4 de juliol de 2007

EMPELTATS EN DÉU

Us transcric un text escrit pel caputxí Josep Manuel Vallejo:

"Les persones realment fecundes en l´Església són les persones profundes, les persones d´oració. Aquelles persones que estan empeltades en la font, com un arbre vora l´aigua, que enfonsen les seves arrels en l´aigua viva de la Paraula i de l´Esperit Sant.

Fixeu-vos que les persones que es passen el dia criticant ho fan perquè es pensen que tenen raó, naturalment, però es recolzen sempre en si mateixos. Com que ells tenen raó, com que ells tenen la veritat, es permeten (ens permetem), de criticar els altres. Es recolzen en si mateixos, es fan el centre.

Les persones d´oració saben que no poden, saben que no saben i per això es recolzen en Déu, i per això són fecundes. No es recolzen en si mateixos o en opinions humanes sinó en la Font de Vida que és Déu.

Potser per això Jesús anomena "Feliços els pobres". És tan difícil d´entendre... Per què són feliços els pobres? Doncs, potser perquè el pobre sap que no sap, i per això fa allò que el salva: abraçar-se a Déu, recolzar-se en Déu, empeltar-se només en Déu.

No hi ha res que necessitem més que estar units a Déu per viure. A la que ens sentim una mica poderosos ens oblidem de Déu. Per això són feliços els pobres perquè són conscients que no poden i per això s´han d´abraçar a Déu per viure i resistir.

Aquesta és la condició de la fecunditat: la persona que està empeltada a la Font de la Vida, empeltada a la Paraula de Déu, a l´Esperit Sant, per les seves venes corre la vida de Déu i per això és fecunda. Tant de bo que la nostra vida sigui així, fecunda, doni fruit. "

Quina metàfora e imatge més maca!, viure empeltats en Déu... soldar-nos a Déu... I, quantes vegades em trobo "tenint la raó"...
Pare, ajuda´ns a prioritzar l´anar a Tu, a la Font de la Vida i de l´Amor. Que poguem anar avançant en el camí de la llibertat amorosa sent cada vegada més pobres d´Esperit.
Eugènia

diumenge, 1 de juliol de 2007

TROBADA de BLOCAIRES CRISTIANS


S´està començant a organitzar la tan desitjada primera trobada de blocaires cristians, de cara al setembre. Vol ser un moment per compartir experiències, per conèixer´ns i per formar-nos una mica. Ara cal anar concretant, donant-li una mica de forma a la idea,...

Què en penses, alguna aportació,...?
T´apuntes?

Per ampliar entreu a:


Eugènia