dijous, 26 de juliol de 2007

PROBLEMES PRIMERMUNDISTES

Les notícies d'aquests darrers dies sobre l'apagada que han sofert diversos barris de Barcelona ha generat en mi diverses reaccions. En primer lloc, un sentiment de solidaritat vers aquelles situacions complicades generades fruit dels talls de llum: persones grans o impedides sense poder pujar o baixar de casa, menjar fet malbé, negocis amb greus pèrdues econòmiques per no poder desenvolupar la seva activitat habitual... Està clar que l'electricitat és un bé no només necessari, sinó imprescindible pel nostre estil de vida actual. La vida es paral.litza i ens sentim enganyats, estafats... a més (amb perdó) emprenyats.
Però algunes reaccions m'han semblat del tot insolidàries i fruit d'una mena d'orgull primermundista, d'aquell que se sent amb dret a exigir un benestar al que s'ha acostumat però que no deixa de ser un privilegi....

1.- Algunes persones deien que Barcelona semblava tercermundista... i em pregunto si mai s'han acostat a una realitat de pobresa real, si han trepitjat realment el tercer món.. em sembla que no saben de què parlen. És més, em sembla un insult a l'anomenat tercer món.

2.- Altres es queixaven de que es demanés certa austeritat als que tenien llum per tal que pogués arribar a tots... ¿Ja ho saben que si tots els habitants de la terra reclamessin un nivell de vida com el nostre, necessitariem més d'un planeta per a poder satisfer totes les necessitats energètiques, minerals o les relacionades amb tants recursos limitats?

Un cop reestablerta la calma, podriem fer un primer pas i conèixer quina és la realitat de tanta altra gent que no sap què és encendre una bombeta, ni omplir una nevera, ni connectar un ordinador, ni carregar un mòbil... per la senzilla raó de que no en tenen. I si algú en té ganes, encara millor saber perquè el que hem viscut nosaltres ha estat una anècdota i en canvi és la realitat habitual per a molts altres.

Teresa

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies Teresa, per posar amb paraules aquests sentiments que comparteixo totalment: es podrà dir més fort però no més clar...
Ens hem creat "dependències" que no sabem reconéixer com a autentics privilegis que són.
Catimar

Anònim ha dit...

Tens raó amb el teu comentari, però crec que ja que el primer món té el deure d'invertir en tot el benestar que gaudim, també tè el dret de rebre a canvi compensacions i serveis adequats, i en aquest cas molta gent va tenir pèrdues econòmiques importants en els seus domicilis i negocis.

Anònim ha dit...

Teresa, me encantó tu reflexión. Me preguntaba cómo habías vivido el apagón en Barcelona; debí imaginar que ibas a publicar algo que nos ayudara apensar a todos.
¡Gracias!

Clara

Anònim ha dit...

El benestar del Primer Món no és un privilegi gratuït. No sorgeix del no-res.

Aquí es va fer la Revolució Industrial, perquè s'havien acumulat diners dels excedents agraris, perquè s'havien fet revolucions agràries als segles XV, XVI i XVII, perquè hi ha cultura de l'estalvi, de l'esforç i de la inversió, del guany i també de l'interès comú.

En aquest sentit, els sindicats, les lluites obreres, les vagues, les protestes, han fet molt per aquest benestar. I l'esclat del consum dels anys 60.

Res no és gratuït. Tot s'ha guanyat a pols. Cada vegada que veus un carrer amb voreres i fanals, és la civilització: urbanisme, municipi, veïnatge, despesa.

Enric Gomà