divendres, 21 de setembre de 2007

UN SENADOR DE NEBRASKA DEMANDA A DÉU

Llegeixo la notícia apareguda avui, en un diari en format digital. Tot seguit apareix la consqüent reacció dels lectors que expressen la seva perplexitat, conformitat o d'altres tipus de comentaris, inevitables en qualsevol notícia amb aquest caire provocador i sensacionalista. Els motius de la denúncia, segons l'acusació, és que Déu és el causant de provocar "inundacions, tornados i plagues en diferents parts del món, que produeixen sofriments humans" (La Vanguardia, pàgina 13). Afegeix el demandant que el seu objectiu és demostrar que als EEUU qualsevol pot presentar una demanda contra qualsevol. La lletra petita és la que no es llegeix mai, i aquesta mena de titulars és l'estratègia que sovint utilitzen els medis per a desvetllar la nostra curiositat i potser despistar-nos d'altres temes més candents. No acabo d'entendre per quina causa, els temes relacionats amb la religió resulten sempre tan morbosos i predisposen tant a aquesta mena de sensacionalismes. Sigui com sigui, fer a Déu responsable dels problemes de la humanitat és una acusació antiga, i no entraré en teologies per a fer-ne debat. Però si que a part de l'anècdota, em sorgeix una petita reflexió casolana sobre qui és Déu per a mi, o millor dit, quin és el meu Déu:


El meu Déu em diu que si veig feina a fer, m'ha donat unes mans i un cap per a posar-m'hi.


El meu Déu em fa tenir esperança no en un etern altre món llunyà, sinó en l'aprendre a mirar el món quotidià amb el cor.


El meu Déu m'ensenya que l'amor és l'únic que pot canviar les coses.


Potser perquè el meu Déu està penjat en una creu, no crec tant en la seva omnipotència sinó en la seva capacitat de patir amb el que pateix fins a donar la vida per amor.


La meva demanda a Déu no pot ser mai una acusació de cinisme, d'insolidaritat o d'infantilisme. La meva demanda a Déu és en tot cas, per la seva fe en la llibertat humana, que ens posa a tots un llistó tan alt envers la responsabilitat d'uns cap els altres en la construcció d'un món millor per a tots.


Màngels

4 comentaris:

Sergi d'Assís ha dit...

Veig que hem posat quasi la mateixa imatge en aquesta entrada! És una imatge molt suggerent. Gràcies per la reflexió que hi fas!

M.Àngels ha dit...

Si,gairebé hem coincidit, Sergi! suposo que aquesta imatge del Miquel Angel de la capella Sixtina té la força dels grans artistes i personalment m'inspira el tú a tú amb Déu. Un tú a tú que sempre és agosarat i misteriós.
mangels

Maria Escalas Bernat ha dit...

Ja posats podríem posar una demanda cada dia que plou en dissabte, o per aquest agost que ha fet tan dolent...
Fora bromes, no deixa de ser una mica infantil donar la culpa dels desastres a Deu, enlloc de assumir la responsabilitat pròpia per la degradació a la que estem sotmetent a la natura.

Anònim ha dit...

potser aquesta persona que fa la demanda podria invertir el temps i els diners que això li comportarà a millorar l'estat de les cases de la gent que desgraciadament pateix els efectes de les inclemències del temps. Seria més útil!
Núria