dijous, 29 de novembre de 2007

ASSAJOS D'ESPERANÇA

La meva província del Sagrat Cor (Espanya Nord) estem vivint un any realment difícil. En quatre mesos han mort, després d'una llarga malaltia, dues companyes relativament joves. En ambdos casos, han sabut viure aquest temps de lluita i espera amb una enteresa exemplar. Tot un testimoni per a les que les vèiem viure.
Se'm fa dificil trobar paraules quan sents que se'n va gent tan valuosa. Gent en la plenitud de la vida, dinàmica i entregada. La sensació que em queda no encerta a trobar les paraules. Em sento convidada a viure en esperança, però a estones ni això em surt. Potser caldrà aprendre del seu mateix testimoni: la confiança i la generositat fins al final. Confiança en el Déu de la Vida, i generositat fins a l'extrem, sense mesura, sense recança. I creure's de debò que la vida és regal, és do, fent d'aquesta experiència un clam de confiança: tant en la vida com en la mort, som del Senyor.

Teresa

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquestes són experiències molt doloroses. Qualsevol mort ens qüestiona. Amb més raó la de gent en plenes facultats. Sense elles ens quedem una mica més sols.
Jo també ho sé per experiència.
Montse

Carmen Segura ha dit...

Gracias por el comentario de teresa por tanto dolor que llevamos encima sólo el pensar que la separación es sólo fisica y que el Cristo resucitado las ha llevado al Padre me da la esperanza y confio en ellas, que tanto sirvieron a la provincia que desde el cielo se acuerden de nosotras