dilluns, 26 de novembre de 2007

CONTRASTOS DE BON MATÍ

M'agrada matinar. Bé, també m'agrada fer una mica el mandra quan es pot, però una mica molt mica... perquè sinó em llevo amb la impressió d'estar perdent el matí. Fins i tot els caps de setmana m'agrada aprofitar el temps, sortir al carrer, comprar el pa... Cadascú té les seves dèries.
Quan sóc a Barcelona dormo a casa de la meva mare. La zona, tocant al carrer Balmes, està plena de bars nocturns i afterhours. Així que, de bon matí, dues realitats es superposen: els que ens acabem de llevar, recent dutxats i amb el cap clar, i els que surten dels locals de nit, cansats, beguts, que amb prou feines s'aguanten drets.
No puc evitar sentir una certa pena al veure'ls. Qui escriu és una abstèmia convençuda (prefereixo l'aigua de Vichy al cava!!), a la que li agrada passar-s'ho bé, però que no arriba a entendre que per fer festa calgui perdre la consciència d'un mateix.
La nit, l'alcohol i les drogues són un problema social. Per a molta gent és el moment de fugir dels convencionalismes, d'oblidar els problemes del cada dia. Però si només sabem fugir... quan ens toqui fer-nos responsables de la nostra pròpia vida, en sabrem?
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

El Valentí Puig ens diu a "La fe de nuestros padres" que 'el cristianisme ens allibera de la condició d'esclaus del nostre temps'. Diria que l'hi ha copiat a Chesterton, perquè l'anglès diu la mateixa idea.

Tot i així, no em preocuparia gaire que uns nois beguin una mica masssa. El que sí és preocupant és que 'només' beguin una mica massa. Que només es diverteixin així.

Passar per l'experiència de la borratxera és una vivència com qualsevol altra. El problema és si la passes dia sí dia també. Com tot.

Hi ha un temps per a cada cosa.

I tu, Teresa, no tinguis aquesta fal·lera de 'fer coses'. Una mica de descans no et farà cap mal.

Descans per pensar, per assaborir, per viure.

Trobar plaers i satisfaccions més enllà del deure és una gran aventura per a la persona. Tant digna i important com el deure mateix.

Enric Gomà