dilluns, 12 de novembre de 2007

LA SUMA DE LOS DÍAS

No sabria explicar perquè m'agrada tant la Isabel Allende. Però sé que la majoria del seus llibres em captiven des del primer moment (n'excloc la seva triologia d'aventures). Barreja de sinceritat, ironia i creativitat, el resultat és una estona entranyable on descobrir-me en el que l'autora expressa d'ella mateixa i el seu món, a voltes real, a voltes no tant.
M'agraden els seus jocs de paraules, les seves metàfores, la seva finesa. Em recorda molt a les meves amigues llatinoamericanes: la seva expressió és infinitament més rica que la meva. Són originals i troben les paraules més idònies per expressar les grans veritats de la vida.
"La suma de los días" és la seva darrera novel.la. La seva agent la va invitar a narrar unes noves memòries, justament a partir de la mort de la seva filla Paula. Després de resistir-s'hi pel què diran, ho fa amb la justa senzillesa que permet desvetllar al gran públic les "vergonyes" de la seva família, sense que deixi de ser un signe de normalitat, per tal que tots hi reconeguem les nostres pròpies històries aparentement inconfessables.
L'obra s'endinsa en les dificultats de cada dia, els fantasmes de cadascú, la valentia, les pors i els afectes. La lluita per l'amor i la família. I per sobre de tot i sempre, la passió per viure.
I jo ho disfruto i li agraeixo.

Teresa

1 comentari:

Maria Escalas Bernat ha dit...

També sóc fan d'Isabel Allende, i la suma de los días també em va agradar molt. En aquest llibre explica que les tres novel·les d'aventures les va escriure pels seus tres nets, van ser com un regal. La veritat és que són les que menys m'agraden, entre les seves novel·les.