dijous, 15 de novembre de 2007

PERÒ JESÚS... NO VA MORIR DE VELL?

Sí, heu llegit bé... Aquesta perla, fruit de la més inocent espontaneitat, és una d'aquelles frases que potser no voldries haver sentit mai, però que un cop ressonen entre quatre parets, demanen una petita reflexió.
Que algú pugui arribar als 16 anys pensant que Jesús va morir al llit, de vell, podria ser tot un canvi des del punt de vista teològic. Si hagués estat així, quin nou llenguatge emprar per parlar de mort redemptora? com parlar de ser conseqüent fins a la mort, i una mort en creu? què canviaria en la nostra manera d'entendre la salvació?
Davant d'un fet que sembla del tot històric, per evitar certs raonaments "màgics" o certes frases memoritzades (Jesús mor per salvar-nos del pecat...), els insisteixo que la salvació de Jesús no ve per un determinat mètode d'execució romà, sinó que se'ns dóna perquè amb els seu testimoni coherent ens mostra una nova manera de viure i de relacionar-nos, d'optar pel bé, de viure pels altres.
Crec que és com plantejar-se el fet de que Jesús probablement no va néixer a Betlem. Potser és menys "nadalenc", però no li treu cap força a la seva presència real i històrica entre nosaltres.
Com a mínim els altres companys van esclatar a riure... i, al cap d'un moment, la noia també. Al menys, estaven escoltant.
Teresa

2 comentaris:

Maria Escalas Bernat ha dit...

Si us serveix de consol, a mi en un examen d'història de la música de 3er d'ESO un alumne em va dir que durant el renaixement els humanistes havien dit que Deu tenia molts fums, i que què es creia, que els descobriments, els invents i tot ho feien els homes, i no Deu.

Cris Ruano ha dit...

El títol del post m'ha fet somriure, Teresa!
N'hi havia una a la universitat que deia que la celebració dels aniversaris era deguda a la influència del cristianisme en la nostra societat...