dilluns, 31 de desembre de 2007

ÚLTIMES HORES DE L´ANY

Ens trobem ja a les últimes hores de l´any 2007. Un any que pel simple fet de tenir 365 dies, 8760 hores, està ple d´esdeveniments polítics, econòmics, socials, humans, cristians, comunitaris, familiars, personals,... fins i tot, un any ple d´omisions de fets, que potser hauríem d´haver dut a terme i per una raó o una altra els hem deixat passar o negat ...

Si no ho heu fet ja, us recomano que avui, demà, quan pogueu... busqueu i trobeu una estona tranquil.la per recordar (=tornar a passar pel cor), amb Déu, què ha estat l´any 2007 per tú. Entre d´altres qüestions i maneres, per exemple:

- Tornar a sentir aquells moments on Déu es va fer especialment present.
Quins sentiments afloren?.
Quins aspectes comuns hi ha entre ells?

- Veure quins han estat els fets concrets que més m´han afectat (positiva o negativament).
Com he reaccionat?
Què he après d´aquestes situacions?
Quins han estat els sentiments?

- Quins han estat els fets que m´haurien d´haver afectat més o als quals els hi hauria d´haver dedicat més temps i, en canvi, han passat més desaparcebuts o he possat una cuirassa?
Per quin motiu?.
Quins sentiments vaig tenir?

- Què vull intentar tenir més en compte aquest any?

Finalment, quedar-me amb el sentiment intern, i conseqüències externes, dels moments on he sentit a Déu més proper. Aquells on es va fer present més especialment, en els que veig que Ell hi era me´n adonés o no, Ell m´acompanyava de la mà o agafava en braços...

Eugènia

dissabte, 29 de desembre de 2007

TRANQUILITAT I BONS ALIMENTS

El títol d'aquest post és la definició del que estan sent aquests dies a Barcelona. Els darrers anys em repartia les vacances entre uns dies amb una amiga i uns dies a Barcelona amb la família. La meva amiga Mª Eugènia està a Uganda, així que estic passant més dies amb la mare, visitant ties meves, el meu fillol, altres amistats... A més, com que a casa som pocs i els regals de la mare ja els tenia comprats, només em falta un despertador pel meu germà. Agraeixo poder passejar per la ciutat sense una lllista de regals pendents per comprar. Es viu el Nadal d'una manera més tranquila.
Així, ahir vaig poder anar al cinema amb dues companyes rscj. Sí, m'agrada trobar-me amb la gent amb la que faig camí en la Societat del Sagrat Cor. I trobar-me per fer coses diferents a les habituals reunions i trobades. Em reafirma que a més de germanes en la fe som companyes. I amb algunes, amigues. Vam anat a veure "Un funeral de muerte". Pels que vulgeu passar-ho bé aquests dies, és una comèdia molt recomanable. Anglesa, esbojarrada i intel.ligent alhora, molt ben feta. Una bona estona fet película.
I dels bons aliments... no cal que us en parli. L'escudella i carn d'olla de la mare, els torrons i les neules, el panettone... com diem els catalans, jo sóc de vida i tot m'aprofita.
Gràcies, Senyor, per les vacances compartides i la companyia.
Gràcies pel descans que ens refà i ens és impuls alhora.
Gràcies pel regal immillorable de saber-nos sempre en les teves mans.
Teresa

dijous, 27 de desembre de 2007

2008, ANY INTERNACIONAL DE LES LLENGÜES

Ara que acabem 2007, miro endavant i descobreixo que fa uns mesos l'ONU va declarar l'any 2008 com l'Any Internacional de les llengües. La seva intenció no és altra que alertar sobre la situació d'abandó de moltes llengües del nostre planeta, en clar retrocés vers els grans imperis lingüístics, liderats per l'anglès i altres idiomes aclaparadorament majoritaris.
Al nostre planeta hi ha més de 6.000 llengües. La meitat d'elles es troben concentrades en sis estats: a Papúa Nova Guinea (832), Indonèsia (731), Nigèria (515), l'Índia (400), Mèxic (295), Camerún (286), Austràlia (268) i Brasil (234). Però, al Brasil, no parlaven portuguès? Doncs està clar que no només, sinó que el llegat indígena és riquíssim i que la seva extinció s'està convertint en un acte de deliverada criminalitat.
La meitat de les llengües del món estan en perill d'extinció. Perdre-les seria tan greu com acabar amb l'ós polar o el cipripedi (orquídea del Pirineu). És reduir el nostre llegat, estrènyer la pluralitat. És donar la raó als que afirmen que aquesta faceta de la globalització és imparable i que el que hem de fer és obrir-nos al món d'una vegada i deixar-nos de romanticismes.
Però jo encara crec en certs ideals: en la llengua dels meus avantpassats, en el país que m'ha tocat, petit però meu, en el triomf d'allò que és dèbil i fràgil, en la raó dels qui no es donen per vençuts.
Teresa

dimarts, 25 de desembre de 2007

M'HI APUNTO!!!

Aprofito la fotografia que ens hem fet amb la família per felicitar les festes, per a transmetre el meu desig per aquest Nadal, i ho podríem subtitular com: Nadal, la festa de l'opció. Déu opta per la humanitat i per això neix home. Si Déu opta per la humanitat és perquè creu en nosaltres, perquè creu que tenim possibilitats. La pregunta següent és automàtica: I nosaltres, optem per aquest Déu-humanitat?
Optar per Déu-home te moltes conseqüències. La primera és preguntar-nos si realment nosaltres optem per la humanitat, si optem per reconèixer l'alteritat, la fraternitat, com a criteri imprescindible per al desenvolupament humà. La segona crec que hauria de passar pel creixament en la llibertat, perquè la llibertat és la gran promesa dels fills de Déu. Seguiria, fent servir el pessebre com a icona del món al revés que proposen les benaurances: perquè els feliços son els pobres, els nets de cor, els pacificadors, els qui opten per la justícia, els perseguits,...
Personalment aquest Nadal faig el propòsit d'apuntar-me a deixar enrere la mediocritat i la desesperança per superar el bloqueig del no-hi-ha-res-a-fer. També m'apunto a recuperar l'autenticitat i la utopia necessàries per a arriscar, i així apostar per una Vida amb majúscules, que és la promesa i la certesa de que un altre món és possible per a tots. I sobretot, m'apunto a saber buscar en el Jesús de l'evangeli les increïbles possibilitats de canvi que pot suposar l'amor autèntic i concret.
Us desitjo un molt bon Nadal però sobretot, moltes opcions, opcions que ens ajudin a celebrar el tresor de tenir un sentit per a viure, perquè així sigui Nadal cada dia.
màngels

dilluns, 24 de desembre de 2007

EMMANUEL

Hi ha textos de la Bíblia que, encara que els hagis llegit moltes vegades, de cop se't presenten com nous, carregats d’una energia i una lluminositat especials. Això m’ha passat amb un text propi d’aquests dies. És d'Isaïes i diu: La noia tindrà un fill i li posaràs per nom Emmanuel, que vol dir Déu- amb- nosaltres.
Aquesta paraula es refereix a l'esposa del rei de Judà, que està prenyada. Una noia que espera un nen, com tantes noies i tants nens.
Totes les mares del món un dia tenen aquesta revelació: tindràs un fill. I per a totes aquest fill és la vida, és el futur, és el signe del Emmanuel.
I això m’ha fet pensar que, desde que vàrem néixer, cadascun de nosaltres és presència de Déu en el nostre món. Una presència moltes vegades opaca, pero que resta com una espurna en el fons de tot ésser. Fer més trasparent aquesta presència seria la tasca de la nostra vida, del nostre Nadal. Trasparència que es tradueix potser en l’ estimació, el somriure, les abraçades, la paciència, el silenci, la companyia, la fortalesa, el perdó, l’amistat, l’amor.
Allò que Déu és per a nosaltres, ho podem ser els uns pels altres perquè portem la seva llavor dins nostre. Jo crec que aquest és el misteri de Nadal. El misteri de l’Emmanuel.

Ma Rosa Subirà

diumenge, 23 de desembre de 2007

MAGDALENA SOFIA I L'ADVENT

Magdalena Sofia deia: la litúrgia és la meva passió dominant.
Vivia amb intensitat la pregària de l'Església i en feia una pauta pel dia a dia. Ja en la seva maduresa personal, escrivia a les religioses:
Que aquests sants dies siguin per a nosaltres un recés prologat. Que enmig de les diferents activitats, el vostre cor es tombi cap a Jesús, que els vostres afectes es dirigeixin a Jesús en el sí de Maria. Així podrem preparar-nos a la seva vinguda en nosaltres, doncs per a això ha vingut a la terra, per néixer i desenvolupar-se en la nostra vida. I quan arribi el bonic dia de Nadal, gaudirem aquella pau que els àngels van anunciar a la gent de bona voluntat.
Magdalena Sofia Barat
(Conferència, 1 de Desembre de 1855)

dijous, 20 de desembre de 2007

MIRA QUE SI EM TOCA!!

Ja s'acosta la Grossa! Sí, el premi a tantes il.lusions, incofessables o no, torna a ser aquí. Dissabte serà un matí de ràdios, de cantarelles inacabables, d'anècotes per a la història. De cava i d'algunes celebracions retransmeses a peu de carrer. Diuen que a l'Estat ens gastarem un 3% més que l'any passat. Fins aquí bé, més o menys l'augment de l'IPC. Però també diuen que cadascú de nosaltres es gastarà 75€ per cap en dècims i participacions. I és aquí on, per més que m'hi entesti, no em surten els comptes: si jo només m'he gastat 5 € en participacions (per l'Associació del Pare Manel, i la Penya Blaugrana de Sant Feliu de Guixols - els colors tiren ...), qui es gasta per mi els altres 70€ que em corresponen?
Crec que la mateixa necessitat ens fa centrar la il.lusió en un dia, en un número, en un desig. Mira que si em toca!! pensen molts. Li demanem a la sort el que la vida ens nega, convençuts de que ens mereixem algunes angoixes menys. Mentrestant, i per si de cas tot seguís igual, ens preparem per viure amb normalitat el dia 23, que la veritable fortuna és despertar-se i viure cada dia.
Teresa

dimarts, 18 de desembre de 2007

PARADOXES NADALENQUES

Em ressonen especialment en aquests dies els missatges contradictoris, i em sento visquent, poc o molt com tots, enfrontada a la paradoxa: benvinguts sopars de nadal per fomentar una "germanor" del "bon rotllo" que s'apaga amb la primera espelma de l'any nou; maratons i campanyes solidàries que ens rasquen la butxaca i la consciència, però no la set de justícia, mentre on realment posem l'esperança és en el numeret de la grossa que, aquest any si, tocarà segur; dinars familiars amb el compromís de quedar bé; carrers plens de llums, compres apresurades, taules ben parades, vestits de lluentons, i els esquis apunt; tot plegat un excés del consum que no aconsegueix d'enganyar la buidor de ningú, o potser només la dels nens que encara creuen amb el nadal que s'anuncia per la tele, això si, cada any amb més anticipació.

Crec que conec a molt poca gent que se senti satisfeta amb aquest plantejament del Nadal. Pensant-hi bé, ara mateix crec que no podria dir gairebé cap nom. I això em fa pensar que si en realitat tot aquest muntatge de nadal que ens venen, no ens el creiem ningú, per què no el deixem córrer? per què no ens aturem un moment i pensem què significa per a nosaltres el nadal i què és el que realment volem celebrar? per què no ens plantem davant del pessebre i deixem que sigui aquesta imatge la que ens digui el veritable sentit?


Queda una setmana per Nadal. Em proposo de pensar-hi.

màngels

dilluns, 17 de desembre de 2007

SETMANES RODONES

En el meu argot, i potser també en el d'alguns que llegiu això, les setmanes rodones són aquelles que no tenen un principi i un final clar, que enllacen el diumenge amb el dilluns amb una naturalitat a la que no m'acabo d'acostumar i a la que fins i tot crec que no és bo acostumar-s'hi.
Diuen que Jesús es va sentir sovint pressionat pels qui el reclamaven, i en diverses ocasions va haver de marxar d'aquells llocs on se sentia massa estressat (que diríem ara), així que no deu ser una cosa tan extraordinària aquesta necessitat d'aturar-me, encara que només sigui per resoldre afers tan prosaics com rentar roba, netejar l'habitació o planxar, per no parlar d'estones de llegir, relaxar-me, xerrar, escriure, organitzar...
M'agrada molt la majoria de coses que faig. Disfruto amb quasi bé totes les meves activitats, però per no estirar més el braç que la màniga també necessito el que s'anomenen "espais verds": espais de qualitat, a vegades a soles a vegades acompanyats, en silenci o no, en el que refer-me i sentir que condueixo la meva vida i no que la vida m'arrossega a mi.
Teresa

diumenge, 16 de desembre de 2007

DÉU DE LES PETITES COSES

Immersa en aquest gran misteri de la teva vinguda i des del silenci que em permet escoltar-te, acompanyar-te; ajuda’m, Senyor, a reconèixer-te “Déu de les petites coses”, a conèixer-te millor, a descobrir la teva paraula, el teu cor, a estimar-te en la senzillesa de la remor de la vida, de les persones; a seguir-te amb passes curtes però arriscades; sola o amb altres, però sempre a prop, molt a prop teu.

dissabte, 15 de desembre de 2007

SOPARS I DINARS NADALENCS

A la comunitat, amb els amics, amb els companys de feina, familiars ... ja hem començat les trobades nadalenques. És maco veure i viure com la celebració del Nadal ens convoca al voltant de la taula, una taula preparada amb molt d´amor, plena de detalls, pensant en les persones convidades, altres taules són "reservades" havent escollit prèviament quin és el lloc on ens trobarem millor, si venen nens que tinguin un espai, ... I, tot per compartir l´alegria, l´amistat, l´estimació que existeix entre nosaltres. És un moment maco, relaxat, on la gent es mostra tal com és i el que vol és passar una bona estona compartint i fent festa.
Ahir va venir a sopar un grup de set persones que coordina una rscj de la comunitat a celebrar el Nadal. Va ser una estona entranyable!. Entre tots van portar i fer el sopar, llàstima que jo estigui a règim... els hi vaig dir que estaria bé tornessin quan l´hagi acabat i així poguer tastar els seus plats que tan bona pinta fèien!. Fins i tot van fer-se l´amic invisible. Hauríeu de veure l´ho bé que s´ho van passar fent-ho!, possaven una il.lusió a l´hora d´obrir els regals!, quins riures!, i, quines abraçades d´agraïment és feien!

Que disfruteu els dinars i sopars nadalencs plens d´estimació!, jo avui tinc dinar i sopar amb diferentes persones!

Eugenia

dijous, 13 de desembre de 2007

NEIX, PER FAVOR !!

De nou l'ambient nadalenc. De nou els llums, les aglomeracions, les presses. Ens atansem al pessebre tan atrafegats que ni tan sols sabem a què hi anem. Si hi anem per nosaltres o empesos pels altres, si portem quelcom o ho anem a buscar, si hi anem o en venim. Si miréssim al nostre voltant, potser descobriríem les necessitats dels que ens hi acompanyen, i amb les seves, les nostres pròpies mancances. Companyia, pau, futur, fe. Una mica d'alegria i un xic d'esperança.
El camí de Betlem és la ruta dels qui encara esperen. Dels qui clamen per un retorn al que vam ser. Dels qui no tenen res o s'han alliberat d'ells mateixos. Dels que qui són capaços de mirar més enllà, seguir l'estrella i cridar: Neix, per favor!
Teresa

dimarts, 11 de desembre de 2007

AL·LELUIA

Ara feia bastants dies que no em deixava veure per aquest bloc de notes compartit. M'acostuma a passar a finals de trimestre, que se m'acumul·len els "temes" i no em queda més remei que anar retallant. Potser algun dia escric sobre l'experiència espiritual i de creixement humà que em suposa haver de dir que no a coses, per tal de poder dir millor que si a allò que considero important. D'alguna manera no és altra cosa que aprendre a discernir, i s'hi juguen tants factors i condicionants!
Un dels motius que m'ha dut al silenci ha estat l'experiència d'acompanyar un grup de joves a Taizé. La proposta d'unir-nos quatre escoles per fer un autocar i aventurar-nos a visitar aquest lloc tocat per l'Esperit ha possibilitat que dos xavals d'un entorn molt poc treballat religiosament i molt secularitzat, tastessin l'aventura interior que és sempre Taizé. Hem vist, i hem tornat transformats.
Quin és l'atractiu de Taizé? què és el que provoca que setmana darrera setmana i any rere any, Taizé sigui lloc de convocatòria de milers de joves arribats d'arreu, en un espai on el plat fort són les tres estones llargues de pregària? què els suposa a nois i noies sense gaire formació religiosa i amb molts de dubtes, entrar en l'experiència del silenci i d'uns cants repetitius que concentren saviesa espiritual d'evangeli? Potser és la mateixa senzillesa de la proposta la que els confronta i remou?
Vine, i ho veuràs. Veuràs com és veritat que el fruit del silenci és la pregària, i com el fruit de la pregària és la fe, i com el fruit de la fe és l'amor, ... M'he convertit de nou a Taizé!
màngels

dilluns, 10 de desembre de 2007

DIA SENSE COMPRES

Amb la ressaca a sobre del pont, més o menys festiu segons les agendes, comencem una nova setmana. Diuen que molts dels que s'han quedat a casa, han aprofitat per avançar les compres nadalenques. Les botigues plenes a vessar i la febre del consum que de nou ens ataca.
Què fer si ens sentim incòmodes amb aquesta manera de passar les festes o si voldriem un altre estil de celebracions? El passat 23 de Novembre Ecologistes en Acció i altres entitats de més de vint països van fer una proposta ben interessant: convertir aquesta data en un Dia sense compres. És a dir, ens convidaven a passar tot el dia sense haver de comprar res. Les raons? Els excessos en enllumenat, embolcalls i deixalles d'aquests dies, signe de la nostra opulència, en contrast amb les creixents xifres de la pobresa.
De ben segur que a casa tenim tot el que necessitem per passar 24h. I algunes més, gosaria dir. Així doncs... perquè caure en aquesta fal.lera transaccionista?
Algún dia d'aquest Advent faré meva aquesta iniciativa i ho faré conscientment. Des d'ara mateix m'apunto al Dia sense compres.
Teresa

diumenge, 9 de desembre de 2007

L'ESPERANÇA

L'esperança és l'oxigen de l'ànima.
L'esperança és la pregària del pobre.
L'esperança és el silenci de la vida.
L'esperança és la força del dèbil.
L'esperança és l'eternitat dels senzills.
L'esperança és la inagotable providència de Déu.
L'esperança és la tendresa de Déu.
L'esperança és la santedat dels inocents.
L'esperança és el valor dels valents
que lluiten per l'eternitat.
L'esperança és el secret de Déu i la veu dels sense veu.
L'esperança venç impossibles i conquereix eternitats.
Alvaro de Jesús Puerta

dimecres, 5 de desembre de 2007

EXPOSICIÓ

Diumenge vaig anar en grup a veure l’exposició “L’art a la Venècia dels segles XVII i XVIII”. Sempre és impactant visitar la Pedrera i més per una exposició tan interessant. És una bona manera de passar agradablement el matí d’un dia de festa.
Però, el que donava singularitat a aquesta visita és que el grup el formàvem cecs i deficients visuals amb bastons blancs o gossos Pigalle (alguns anàven amb acompanyants vidents).
L’exposició era de pintura i no hi havia res que es pogués tocar.
No es veu però es poden aprendre moltes coses: la cultura al segles XVII, la lluita de Venècia per no decaure, les “vedute”, els llibres d’en Goldoni i la producció editorial, els quadres de Tiepolo, les disbauxes del Carnaval i un munt de coses més.
Ens van explicar alguns quadres: colors, tècnica, composició.
He anat altres vegades a veure exposicions amb cecs però mai tan “visuals” com aquesta. No hi ha res amb relleu per poder tocar !
Vaig sortir contenta perquè havíem gaudit i après però sobretot pel fet que un grup de cecs pugui anar “normalment” (sempre és necessària una explicació) a veure una exposició de pintura.
Fa només cinc anys semblava impensable: “pobrets cecs que es quedin a casa...”
I si això que és poc i obra de pocs ens ha fet millorat tant, no podrem, entre tots, aconseguir que el nostre món millori i creure’ns que “un altre món és possible”?

Roser

dilluns, 3 de desembre de 2007

JUNTS I DIFERENTS, EN LA MATEIXA DIRECCIÓ

Cada any l'escola tria una frase, un lema, una idea que ens serveixi de fil per a tot el curs. Des de fa dos anys, a més de les paraules li donem una imatge. Per sort, en qualsevol gran col.lectiu hi ha gent de tota mena, i és clar, a València hi ha d'haver artistes per força.
Aquesta any la frase insisteix en la necessitat de viure i valorar la diversitat. La diversitat de Godella no és la pluralitat de races. El poble i la zona tenen poca immigració. Però sí que sabem molt bé quina és l'especificitat de cada alumne, i més en un centre d'integració com el nostre, amb un bon grup d'alumnes amb necessitats especials diverses. Tots ens sentim responsables de fer que se sentin com a casa. Un cap a l'any tornen els que ja han sortit de l'escola. Aleshores te n'assebentes que han après un ofici, estan treballant... Ells són un dels nostres tresors. I la seva integració real a l'escola i a la societat, un dels nostres reptes.

Teresa

diumenge, 2 de desembre de 2007

VINE SENYOR JESÚS!

VINE!
De nou Advent. De nou preguem les pregàries de l'expectació i de la constància, els cants d'esperança i de la promesa. I una altra vegada tota misèria i tota expectació es troben en la paraula: VINE

VINE!
Oh extranya pregària!, ja has vingut, ja has plantat la teva tenda de campanya entre nosaltres, has particpat de la nostra vida amb les seves petites alegries, amb la seva llarga rutina, i el seu amarg final. Podriem convidar-te amb el nostre VINE a alguna cosa més que això? I, malgrat tot, plens d'esperança, et diem:

TU ETS QUI HA DE VENIR
Tu véns. Això no és ni passat ni futur, sinó el present que es va omplint d'ell mateix. Sempre present a l'hora de la vinguda. Fes que visquem en aquesta hora per tal de viure en tu, oh Déu que ha de venir.

K. Rahner