dilluns, 24 de desembre de 2007

EMMANUEL

Hi ha textos de la Bíblia que, encara que els hagis llegit moltes vegades, de cop se't presenten com nous, carregats d’una energia i una lluminositat especials. Això m’ha passat amb un text propi d’aquests dies. És d'Isaïes i diu: La noia tindrà un fill i li posaràs per nom Emmanuel, que vol dir Déu- amb- nosaltres.
Aquesta paraula es refereix a l'esposa del rei de Judà, que està prenyada. Una noia que espera un nen, com tantes noies i tants nens.
Totes les mares del món un dia tenen aquesta revelació: tindràs un fill. I per a totes aquest fill és la vida, és el futur, és el signe del Emmanuel.
I això m’ha fet pensar que, desde que vàrem néixer, cadascun de nosaltres és presència de Déu en el nostre món. Una presència moltes vegades opaca, pero que resta com una espurna en el fons de tot ésser. Fer més trasparent aquesta presència seria la tasca de la nostra vida, del nostre Nadal. Trasparència que es tradueix potser en l’ estimació, el somriure, les abraçades, la paciència, el silenci, la companyia, la fortalesa, el perdó, l’amistat, l’amor.
Allò que Déu és per a nosaltres, ho podem ser els uns pels altres perquè portem la seva llavor dins nostre. Jo crec que aquest és el misteri de Nadal. El misteri de l’Emmanuel.

Ma Rosa Subirà

1 comentari:

Tondo Rotondo ha dit...

Vinc per desitjar-vos bon Nadal!