dimecres, 5 de desembre de 2007

EXPOSICIÓ

Diumenge vaig anar en grup a veure l’exposició “L’art a la Venècia dels segles XVII i XVIII”. Sempre és impactant visitar la Pedrera i més per una exposició tan interessant. És una bona manera de passar agradablement el matí d’un dia de festa.
Però, el que donava singularitat a aquesta visita és que el grup el formàvem cecs i deficients visuals amb bastons blancs o gossos Pigalle (alguns anàven amb acompanyants vidents).
L’exposició era de pintura i no hi havia res que es pogués tocar.
No es veu però es poden aprendre moltes coses: la cultura al segles XVII, la lluita de Venècia per no decaure, les “vedute”, els llibres d’en Goldoni i la producció editorial, els quadres de Tiepolo, les disbauxes del Carnaval i un munt de coses més.
Ens van explicar alguns quadres: colors, tècnica, composició.
He anat altres vegades a veure exposicions amb cecs però mai tan “visuals” com aquesta. No hi ha res amb relleu per poder tocar !
Vaig sortir contenta perquè havíem gaudit i après però sobretot pel fet que un grup de cecs pugui anar “normalment” (sempre és necessària una explicació) a veure una exposició de pintura.
Fa només cinc anys semblava impensable: “pobrets cecs que es quedin a casa...”
I si això que és poc i obra de pocs ens ha fet millorat tant, no podrem, entre tots, aconseguir que el nostre món millori i creure’ns que “un altre món és possible”?

Roser