dilluns, 17 de desembre de 2007

SETMANES RODONES

En el meu argot, i potser també en el d'alguns que llegiu això, les setmanes rodones són aquelles que no tenen un principi i un final clar, que enllacen el diumenge amb el dilluns amb una naturalitat a la que no m'acabo d'acostumar i a la que fins i tot crec que no és bo acostumar-s'hi.
Diuen que Jesús es va sentir sovint pressionat pels qui el reclamaven, i en diverses ocasions va haver de marxar d'aquells llocs on se sentia massa estressat (que diríem ara), així que no deu ser una cosa tan extraordinària aquesta necessitat d'aturar-me, encara que només sigui per resoldre afers tan prosaics com rentar roba, netejar l'habitació o planxar, per no parlar d'estones de llegir, relaxar-me, xerrar, escriure, organitzar...
M'agrada molt la majoria de coses que faig. Disfruto amb quasi bé totes les meves activitats, però per no estirar més el braç que la màniga també necessito el que s'anomenen "espais verds": espais de qualitat, a vegades a soles a vegades acompanyats, en silenci o no, en el que refer-me i sentir que condueixo la meva vida i no que la vida m'arrossega a mi.
Teresa

2 comentaris:

M.Àngels ha dit...

Teresa, que tinguis una setmana rodona (és el que ens toca als educadors la darrera setmana abans de vacances, no?), però amb l'esperança del "verd" que s'apropa en forma de quinze dies!
màngels

Anònim ha dit...

Yo tengo la sensacion de llevar años "rodonos" (perdon por el palabro)... Mi propósito para este tiempo es aprender a ser Señora de mi vida... Casi nada... Por ahora es la vida la que me vive y no a la inversa.
Feliz última semana antes de Navidad y de las vacaciones!!!
Un abrazo
Maria JO