dijous, 8 de febrer de 2007

Paradís perdut, utopia possible

Amb cert retard per culpa del mal temps, hem celebrat a l'escola el Dia de la Pau. I ho hem fet convocant a tots els que formem el Centre (1.500 alumnes de 3 a 17 anys, més de 100 professors, personal d'administració i serveis..) en un acte simbòlic conjunt, per donar més relleu a aquesta conmemoració.
La lectura del Gènesi d'aquests dies em recorda que som fills d'un paradís perdut, que cal seguir fent actes com aquest per tal de recòrrer junts el camí de tornada a allò que va ser la humanitat i que encara enyorem. La utopia d'un món en pau, però fonamentalment d'un món just, és el que ens mou a seguir denunciant, reivindicant, mobilitzant-nos per un altre món que, per molt que ens vulguin fer creure, és possible.
Teresa

COM VISC SER CANDIDATA RSCJ?

Estic visquent, i agraeixo molt, que sigui un temps tan personalitzat acceptant diferents ritmes i contextos. Que, tot i que hi ha uns objectius de l´etapa com són conèixer la congregació, que elles em coneguin, acabar de discernir la vocació…, sempre les persones passem al davant. El pla és totalment "fet a mida" humà i cristià, segons els moments vitals i necessitats de cada una. Això em dona una tranquil.litat especial, veig que el seguiment de Jesús dins la sscj (societat del sagrat cor) no és teòric, sino que es practica en la manera de funcionar diària. Em fa sentir bé perquè se´m respecta globalment amb el que m´envolta i sóc, el ritme del meu procés,... Em parla molt de quin tipus de congregació és, quins són els valors i principisper les seves obres les coneixereu”.
Se m´està confirmant que és el lloc desde d´on sento puc seguir millor la meva opció fonamental que és per Jesús de Natzaret.
Eugènia
PD: Un altre dia us explicaré en què consisteix, a la meva vida diària, ser candidata rscj.