dissabte, 10 de febrer de 2007

"TÚ TENS RELLOTGE, JO TINC TEMPS"


L´altre dia va sortir a la contra de la vanguardia una entrevista a Moussa Agassarid, escriptor tuareg i defensor dels pastors. En ella, ens explica quina és la seva realitat, mostrant que tot i ser al desert, és plena de vida i valors en coses molt petites, simples i profundes.
Per una banda, comenta que els tuaregs pasturen "en un reino de infinito y de silencio..." i, que, quan estàs "a soles en aquell silenci, sents el bateg del teu propi cor. No hi ha millor lloc per trobar-se amb si mateix". "Y yo era muy feliz en él!". "Allí nadie sueña con llegar a ser, ¡porque cada uno ya es!".
Són uns valors que en el nostre primer món no s´acostumen a disfrutar, més aviat fugim del silenci, de l´estar sols, no vivim els detalls... Què ens paralitza?, per què es tendeix a encendre qualsevol aparell que faci soroll encara que no se l´escolti (televisió, música, ràdio)?, fins i tot pel carrer, hi ha gent que va d´una banda a l´altre amb música o ràdio,... ens tanquem a aprendre aquest "olisquear el aire, escuchar, aguzar la vista, orientarte por el sol y las estrellas... Y a dejarte llevar por el camello, si te pierdes: te llevará a donde hay agua"?.
La Cecília ens convida a qüestionar-nos: "Podríem descobrir en les nostres realitats tan diferents aquests petits valors que omplen de vida el dia a dia?.
Animem-nos a trobar-los i compartir-los!".
Eugènia