dissabte, 17 de febrer de 2007

OBRIM-NOS AL MIRACLE

Avui us vull compartir el que és el fruit de la meva pregària dels darrers dies. No sé si seguiu l'evangeli del dia, pero estem amb el de Marc, i just aquests dies son un munt de relats de curacions. I aquí m'ha vingut la llum que us vull compartir. El meu pare té una diagnosi d'esclerosi múltiple, des de fara uns cinc anys. Una malaltia cruel, que el que fa es anar atrofiant la musculatura, de manera que tot el cos es va encarcarant fins a anar perdent la mobilitat. Davant d'aquesta malaltia, com davant de qualsevol entrebanc que ens porta la vida, nosaltres podem reaccionar potenciant la mateixa manera com aquesta actua, veient el problema, fixant-nos en la dificultat que s'aproxima, deixant-nos bloquejar per la por, i a poc a poc, anar-nos encarcarant. En canvi, l'alternativa podria ser de viure aquesta malaltia com oportunitat de creixement, intentant de compensar al màxim la rigidesa amb la flexibilitat. Optant pel diàleg, per ser facilitadors, creatius, buscant la part positiva. Aportant cadascú els seus recursos, perque la unió fa la força.
L'esclerosi no és la malaltia del meu pare. És la meva malaltia! Aquesta es la conversió que he sentit en la pregària. Perque si la malaltia és d'un altre, no m'afecta com si és la meva. Perque sé que si apropo l'esclerosi a Jesús el que fa primer es demanar-me si me'n vull curar de veritat. Perque la principal i pitjor esclerosi, la més greu, és la del cor. I la resposta de Jesús sempre és desbloquejant pors, des d'una actitud de fe, des de la confiança, des de la generositat, des de la humilitat,...
Obrim-nos al miracle!
M. Àngels