dimecres, 21 de febrer de 2007

Dimecres de Cendra

Passat dijous gras, celebrat el Carnestoltes, desfogat el cos i l'esperit, entrem avui en la Quaresma, temps previ a la Pasqua, per a molts, temps incomprès, penitencial i fosc. Si abans la Quaresma suposava tota una pedagogia de l'ascesi i el sacrifici, què ens pot ensenyar enmig de la nostra superabundància i benestar?
Ens pot ensenyar a pregar: Tu en canvi, quan preguis, entra a la teva cambra... La Quaresma pot ser un temps per reprendre la pregària perduda, els temps de silenci, la petició, la súplica i l'agraïment. Per gaudir encara més de les estones de pau.
Ens pot ensenyar a compartir: Quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta... La Quaresma pot ser un temps per compartir amb els altres, per redistribuir equitativament el que és purament do de Déu.
Ens pot ensenyar a valorar el que som i tenim: I quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara... Abstenir-se d'alguna cosa o dejunar no són mai un fi en sí mateixos. Només són signe cristià, signe de vida, si ens acosten a nosaltres mateixos o als altres. Si ens converteixen en amos de la nostra vida. Si ens ajuden a saber quan hem de dir sí i quan no.
Que la cendra que avui rebrem ens hi ajudi!!
Teresa