divendres, 23 de febrer de 2007

VIATGE A "ENLLOC"

Sovint hi ha imatges i notícies als diaris, com aquesta, parlant del viatge "a enlloc" de moltes persones. En Michael, la Fernanda, el Louis, i tants d´altres, s´han vist amb la necessitat de jugar-se la vida per buscar quelcom digne i humà que no troben al seu país. Per què? Les seves mirades... l´esperança d´una vida "millor" els fa jugar-s´ho tot, la pròpia vida!!, confien que sortirà bé?, no tenen altra opció? la incertesa no els paralitza?, com deuen viure el dur trajecte "cap a enlloc"?, "l´espera" en condicions terribles? quins deuen ser els seus sentiments després de portar tant temps a alta mar (els del Marine I, asiàtics, 6 mesos) lluitant entre la vida i la mort?, veient com moren companys de camí?, el desengany quan arriben, com ho viuen?, què és troben?
Les nostres paraules de benvinguda vers ells són: esperar a que siguin "rebutjats", "tornats", "expulsats",...
Em fa mal la seva situació, les seves condicions de vida en el país d´origen, el seu viatge "a enlloc", el nostre vocabulari per parlar de la Marie, del Kevin,... la nostra actitut vers ells, la nostra "inmunitat", ... em preocupa que s´incrementi el número de persones amb la necessitat de viatjar "a enlloc"...
Eugènia