dissabte, 24 de febrer de 2007

QUI TÉ LES CLAUS TÉ EL PODER...

"Qui té les claus te el poder", deiem rient en un camp de treball urbà que vam fer en una escola plena de portes i passadissos fa un parell d'anys a Barcelona. Just aquesta setmana a l'església hem celebrat la festa de la Càtedra de Sant Pere, i l'evangeli proposat era aquell episodi en el que Jesús li diu a Pere que li donarà les claus del Regne perquè ha sabut reconèixer en Ell el Fill del Déu viu. Em sembla que ja es veu que el poder de Pere no és el d'unes claus que obrin cap palau, ni cap banc, ni cap església... La clau del poder de Pere és la clau del saber veure, del saber buscar, del voler seguir Jesús. I a partir d'aqui es fonamenta una tradició que arriba fins avui, que és la de l'església com a comunitat dels seguidors de Jesús. Una església que agafada de la mà de Jesús sap entendre que la clau de les relacions és la fraternitat i que l'autèntica raó de viure és l'amor, un amor autèntic que quan es dóna es multiplica. Crec que aquest és l'autèntic poder: saber llegir l'evangeli amb el cor.
La setmana passada vaig tenir la sort de poder passar uns dies a Assís, el poblet medieval on van néixer Sant Francesc i Santa Clara. En un fresc del Giotto de la basílica de Sant Francesc hi ha el somni d'Innocenci III: una impressionant imatge del Papa que dormint, somia una església que s'ensorra, i l'aparició d'un homenet que la sosté. Aquest home és Francesc, el mateix que va saber trobar en l'evangeli la clau per a una vida transformada en "perfecta alegria", una alegria aconseguida a través de la radicalitat en el servei i d'una fraternitat viscuda amb senzillesa. Aquesta és la clau de l'autèntica felicitat de Francesc i Clara, d'Ignasi i M. Sofia, de Casaldàliga i d'Oscar Romero... aquesta és la clau de l'església!!!
M. Àngels