dilluns, 26 de febrer de 2007

LA VIDA DE LOS OTROS

Aquesta matinada La vida de los otros ha guanyat l'Oscar a la millor pel.lícula de parla no anglesa. Casualitat o no, amb Oscar o sense, és del tot recomanable.
La vida de los otros podia haber estat un thriller psicològic angoixant, i no ho és. Podia haver tractat sobre la repressió a les acaballes de l'Alemanya comunista, i no és només això. És, sobretot, una pel.lícula humana, molt humana, que ens descriu el procés que viu un policia de la Stasi quan ha d'investigar la vida d'un autor teatral i la seva parella, sospitosos de col.laborar amb Occident. En aquells règim, 13.000 agents secrets regulaven 170.000 confidents que col.laboraven amb el sistema comunista alemany. Els veïns s'espiaven, les famílies es denunciaven. La por, la violència i la sospita governaven el país. La ignorància o la permissivitat internacional ho toleraven. La caiguda del mur de Berlín el 1989 només va ser el començament d'un llarg camí de reconciliació...
El secret d'aquesta impactant pel.lícula és mostrar-nos un espia que, de manera inesperada, es deixa tranformar per "un home bo". Aquesta relació amagada canviarà la vida dels protagonistes per sempre més.
En un temps com el nostre en que està tant de moda observar, criticar, imitar, espiar la vida aliena ("Gran Hermano", "Salsa Rosa" i tants d'altres...), se'ns ofereix una nova manera de mirar la pròpia vida a partir de la dels altres, sense morbositat, tot qüestionant-nos les nostres conviccions més fonamentals: què m'ensenyen els altres de la meva pròpia vida? Què em fa trontollar fora de mi mateixa? Poden els altres descobrir-me nous valors? Em prenc temps per a replantejar-me les meves pròpies idees? Imprescindible ser valents i humils per enfrontar-se a un repte com aquest.
Teresa