dijous, 8 de març de 2007

DONES I EVANGELI

Estic fent un curs de post grau sobre “Orígens del cristianisme” a la Universitat de Deusto. El faig en dos blocs de dues setmanes, l’estiu passat i el proper. Al final de cada bloc hem d’elaborar un treball de síntesi d’alguns dels temes treballats. Quan em va tocar triar-lo, vaig buscar un tema que em toqués de ben aprop, i em vaig decidir pel de les dones i el seguiment de Jesús en el segle I.
He descobert una realitat femenina necesitada d’una paraula d’acollida, d’un gest d’inclusió. Unes dones limitades (amb algunes excepcions) al cercle domèstic van acollir amb joia la bona notícia de l’evangeli que les feia protagonistes de la seva pròpia vida, les feia mares de les noves esglésies domèstiques, i d’una altra manera, eren capaces d’engendrar vida en mig d’una societat formal i rigorosa com la jueva de fa 2.000 anys. El missatge de Jesús es va convertir per a elles en bona notícia de manera molt concreta. I com a dones que eren, no es podien guardar per a elles el millor. Anunciar l’evangeli es va convertir en urgència i necessitat, i es van afanyar a compartir amb altres el que les havia curat, reintegrat, salvat.
Teresa