dissabte, 10 de març de 2007

CELIBAT PER AMOR

Llegeixo en el dominical de El Pais de la setmana passada, que estem vivint una nova revolució sexual. Diu que els espanyols han sortit de l’armari, i que ara tot val.
Val, doncs resulta que en els meus vots religiosos un és el vot de castedat. M’agrada més dir que visc en celibat per amor. Per què? Hi ha èpoques en que m’ho plantejo més, d’altres no tant, no sempre estic disposada a donar raons, tot i que acostuma a ser una pregunta recurrent quan et mous dins de l’àmbit educatiu d’adolescents. Resulta exòtic! Forma part de la meva opció de vida, la manera com sento que sóc cridada a estimar, donant la vida per amor. Entenc que no sempre és fàcil d’entendre, però tampoc no tinc la pretensió d’entendre perquè tal persona ha escollit tal altra com a parella, o perquè tinc tanta gent amiga que no troba amb qui compartir la vida. És qüestió de química? No podria dir que amb Jesús se’m “mouen les hormones”. Tampoc sento que el celibat sigui un preu a pagar, un peatge costós per aconseguir un bé major. Per a mi seria una castració. Tampoc no puc dir que no tingui moments de dificultat…
En realitat crec que viure el celibat és un do. Un do que m’obre a la vida, que em fa generosa, fecunda. Perquè em sento capaç d’establir relacions verdaderes i sanes, i perquè el celibat m’ho potencia i li afegeix qualitat dins la meva opció de vida, la qualitat de la passió per Jesús que em treu el millor de mi mateixa i em porta a ser una rebel pel Regne!
Visc en celibat perquè crec en l’amor, perquè he estat seduïda per un amor absolut que em fa dir que només hi ha un Senyor, un guia, un mestre, un amor absolut que opto per fer-lo l’absolut de la meva vida. Un amor absolut que em porta a entregar lliurement la meva vida pel Regne.
I crec que això, viscut en el concret de la vida ordinària, no es cap espiritualisme sinó fidelitat en el dia a dia, com qualsevol amor que es vol prendre seriosament!
M. Àngels


(dibuix: Sophie Maille, rscj)