dijous, 15 de març de 2007

FENT COMPRENSIBLE LA VIDA RELIGIOSA...

Ahir em vaig trobar escarrassant-me per fer comprensible la Vida Religiosa als meus alumnes de 4rt de l'ESO... Notava les seves mirades de perplexitat i sorpresa. Crec que no comprenien res o ben poca cosa. Les meves paraules no els eren intel.ligibles. Pobresa? Obediència? Castedat? Mots ridículs o buits per a unes edats inquietes.
Cada intent de verbalitzar el que visc, el que sóc, m'és una oportunitat de trobar expressions escaients a vivències absolutament personals. El mateix em passa en comunitat, a la Confirmació... Però, a la vegada, cada intent és una oportunitat per a reformular-me a mi mateixa el que sóc i el que visc, sense espiritualismes, sense frases fetes, sense embuts.
Cal esforçar-se a formular... i on no hi arribin les paraules, hi arribi la pròpia vida...
Teresa