divendres, 16 de març de 2007

"QUI NO ESTÀ AMB MI, ESTÀ CONTRA MI"

L’evangeli d’aquesta setmana posa en boca de Jesús unes paraules dures: “Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa.”(Lc11, 14-23). El context d’aquestes paraules és la sospita i el cor endurit dels qui davant de la curació d’un mut, li qüestionen l’autoritat a Jesús i l’acusen d’utilitzar armes del diable per manipular el poble. Una acusació molt dura, i més per a qui està posant en joc la seva vida per causa de l’amor. Qui és capaç de pensar això de Jesús és perquè ha de tenir un cor molt endurit, o perquè ha de veure massa amenaçats els seus propis interessos. La por ens fa cecs! I això em fa pensar en les ocasions en les que em deixo endur per la sospita i poso en qüestió les actuacions dels altres quan no estan en consonància amb la meva pròpia manera de pensar…
Just aquesta setmana estàn coincidint dues declaracions del Vaticà que m’han fet arrufar el nas: la normalització litúrgica del llatí i del cant gregorià (en clara línia d’aproximació a l’església tradicionalista del cardenal Lefevre), i fer un toc d´atenció a Jon Sobrino per la seva teologia que destaca la humanitat de Jesús per sobre de la seva divinitat. No he aprofundit massa en els motius d’aquestes decisions preses per la Congregació per a la Doctrina de la Fe, instrument de l’església catòlica per assegurar les línies dogmàtiques. Però sí que em preocupa la “coincidència” de les dues notificacions en la mateixa setmana, i em surt una reflexió arrel de l’evangeli. “Qui no està amb mi, està contra mi”. “Amb mi”, en la comunió de l’església, volem apostar per una manera d’entendre la celebració de la fe, la litúrgia, com elitista i excloent, en una llengua morta que ningú no enten ni parla? “Amb mi”, en unió amb l’església, volem advertir respecte la trajectòria d’un germà que s’ha passat la vida optant per ser veu dels exclosos d’Amèrica Llatina, i ha hagut de sofrir en pròpia carn el martiri dels seus companys al Salvador?
No ho entenc! No ho entenc i em dol!!! Sento que amb aquestes actuacions l’església jeràrquica escampa i no recull. Escampa separació i escàndol, i no recull els fruits del perdó i de la bondat.
Que el Senyor ens ajudi a no endurir el cor, però també a no renunciar de ser veu i pregunta, perquè l’esperit crític no està renyit amb l’esperit de comunió. I que l’últim criteri sigui sempre l’amor.
MªÀngels