dimarts, 20 de març de 2007

1.UNA SANTA D´AHIR I D´AVUI. M.SOFIA BARAT


M´estic llegint el llibre "Una santa de hoy y de ayer", escrit per Joaquín L. Ortega, que parla de Santa Magdalena Sofia Barat (1779-1865), fundadora de la nostra congregació, les Religioses del Sagrat Cor. M´agrada perquè ens la fa especialment propera i vivencial, ens acosta la seva persona a partir dels llocs geogràfics on va anar. De fet, dedica tot un capítol a cada un d´aquests: 1. Joigny, 2. Paris. 3. Amiens, 4. Grenoble, 5. Poitiers, 6. Hotel Biron, 7. La Trinità dei Monti, 8. Santa Rufina, 9. Villa Lante, 10. Conflans i 11. Jette. És un llibre molt còmode de llegir, planer, que ens explica bé el context, descriptiu fent-nos imaginar tant la imatge com els sentiments i moviments interns,... ens fica a dintre del llibre, ens convida a pregar... és complet, enriquidor, on es transmet bé l´espiritualitat i carisma que hi ha darrera la Santa: descobrir i manifestar l´amor de Déu.

Us aniré compartint la lectura, per poder fer junts el viatge al llarg de la vida de la Sofia.

1. JOIGNY (França)
M. Sofia Barat va néixer al 1779 a Joigny, població de la Borgonya situada a uns 100 kms de Paris. Per entrar a Joigny, famós pel "vi gris" i els cargols, es creua el riu Yonne. A la seva colina, la de St. Jacques, la família Barat tenia una vinya.
La casa dels Barat, era senzilla i humil (el menjador és el que hi ha a la foto de l´esquerra). Eren una família austera, rígida i profundament religiosa. La Sofia tenia dos germans més grans, en Lluís (sacerdot) i la MªLluïsa (casada amb un comerciant).

De la seva infància se sap ben poc perquè va ser extraordinàriament natural, com ho va ser tota la seva vida, persona i espiritualitat.

- "La seva espiritualitat serà sempre com un d´aquests rius subterranis. Una bena amagada que fertilitza profunds i bellíssims paissatges interiors".
- "És precisament la seva simplicitat el que la fa digna de ser proposada com exemple. Res excepcional en ella, però tot excepcionalment profund".
- "Un amor humil, quiet, entregat...".
- "La humilitat va ser, efectivament, un dels amors de la seva vida". "Els sants m´asusten, però tots tenen un costat per on jo podria apropar-me a ells. És la humilitat".
Diuen que quan preguntàven a la Sofia "què t´ha portat al món?", ella contestava convençuda, "el foc", perquè el dia abans de nèixer va cremar-se la casa contigua, fent avançar el part.

El seu germà Lluís, onze anys més gran que ella, que és va ordenar sacerdot, va encarregar-se de la seva formació i acompanyament espiritual.

Els hi va tocar viure un temps dur, la revolució francesa, cops a l´església, guillotina, clandestinitat... en Lluís va haver de marxar a Paris, va ser empressonat un temps... La situació va fer que la Sofia madurés més ràpid del compte, que aumentés la proximitat i ternura vers els pares en aquells moments difícils. Fins que un dia..., el germà tornà a Joigny!. Tot observant la maduresa de la seva germana, li propossà anar a Paris amb ell per tal de continuar amb la formació. Però, la Sofia s´havia convertit en aquell temps en un pilar de la casa i no va poder ser. Això sí, van començar una llarga correspondència durant un temps, fins que, finalment, va decidir anar a viure amb ell a Paris, ella tenia 16 anys.

Eugènia