dissabte, 24 de març de 2007

DESCALÇAR-SE PER ENTRAR EN L´ALTRE

M´han enviat un power point titulat "descalçar-se per entrar en l´altre" que parla de l´altre com a "sagrat".
- “No t´acostis més, treu-te les teves sabates perquè el que trepitges és un lloc sagrat".
Com entro en els altres? en tinc cura?, sóc conscient que és un lloc "sagrat"? (calçada? descalçada?)
- "Inmediatament vaig experimentar una resistència: “no volia embrutar-me”. Em resultava més segur caminar calçada".
Què m´impedeix descalçar-me?
- Caminant descalça "necessitava mirar a cada pas el que trepitjava, estar atenta al lloc a on anava a possar el meu péu".
Quanta vida descobreixo anant descalça?
- "Vaig poder veure també com descalça, caminava més lentament; no utilitzava el meu ritme actual, sino que tractava de trepitjar suament".
Les presses em porten a deixar petjades "no desitjades" en els altres? Què puc fer per relantitzar el ritme d´entrada en els altres i ser més "suau"?
- "Aquesta pujada m´exigia caminar encara més lentament i quant més difícil era el terreny més suavitat i més cura havia de tenir per entrar".
Com tenir en compte els diferents "terrenys sagrats" en els que hi entro adaptant-me a ells i no anant sempre a la meva?
- "Després d´aquest recorregut , vaig poder veure clarament que descalçar-me és entrar sense prejudicis, ... atenta a la necessitat de l´altra persona, sense esperar una resposta determinada. És entrar sense interessos, despullada de la meva ànima…".
Em descalço i despullo de mi mateixa deixant que sigui l´altre qui brotlli tal com és? Potencio i faig créixer l´ho millor de l´altre sense determinacions, límits, "petjades"...?
- "...aturar-me, descalçar-me i entrar a cada persona com en un lloc sagrat".
La meva relació amb els altres té en compte que sóc davant del "sagrat"?
Pare, ajuda´ns a anar descalços per la vida. A ser fidels al teu seguiment en la nostra relació diària amb l´ho "sagrat".
Eugènia