dilluns, 26 de març de 2007

GRÀCIES, LLUÍS

Dissabte nit em vaig quedar embadalida veient el darrer concert de Lluís Llach. Amb l'estona, vaig anar prenent consciència que amb el seu adéu als escenaris, es clou una etapa de la meva vida. Les seves lletres i cançons em recordaven diversos concerts, eternes reivindicacions, itaques que es van anar formulant amb els anys i que m'han dut, en part, on sóc ara.
Amb ell desapareix un referent de país, de llengua, de lluita. Ahir, introduint les cançons, feia referència a l'anhel d'humanitat del nostre món, i ho explicitava així: Tant de bo un nen quan li preguntin què vol ser quan sigui gran digui -Jo vull ser una bona persona.
Amb les seves cançons he après que ser bona persona suposa doldre's de la injustícia, comprometre's per un país petit i pel món sencer, estimar els amics, ser agraït...
Gràcies Lluís per ser testimoni d'idees valentes i coherents. No te'n vagis gaire lluny, que encara ens queda molta feina per fer.
Teresa