diumenge, 1 d’abril de 2007

DIUMENGE DE RAMS

En un dia com avui, a les portes de la Setmana Santa, la litúrgia se n'encarrega de recordar-nos el sentit del que ens diposem a celebrar. La lectura sencera de la passió no ens enganya. La mateixa multitud que avui aclama Jesús, d'aquí a ben pocs dies, el condemnarà a la mort més cruel de l'Imperi Romà.
Moltes vegades se m'ha plantejat la pregunta: perquè no va fer res per salvar-se? Perquè dirigir-se a Jerusalem sabent que feia ja molt temps que buscaven la manera de prendre'l? No hagués pogut continuar la seva missió i no dirigir-se a una mort segura?

En un temps com el nostre se'ns fa extrany que algú es mantingui fidel a unes idees. Que en faci opció de vida. Que n'accepti la coherència fins al final. Crec que Jesús en aquests dies recorre el camí de l'èxit a la vida, passant per la frustració i la mort. La seva invitació no és, en cap cas, buscar la mort per seguir-lo millor. Sinó buscar la coherència, per viure com ell. Costi el que costi. Ens porti on ens porti.

Teresa