dissabte, 14 d’abril de 2007

LLIBERTAT

El grup de fòrum (cvx) al que pertanyo, i acompanyo, és un grup de persones (de 29 a 31 anys) que porta molts anys fent camí plegats. Aquest deu ser el dotzè !! Al llarg del temps ha anat canviant de forma i metodologia tot adaptant-se a les necessitats, moments, evolucions i persones. Em vaig incorporar fa ara ja uns 3 anys.

Actualment, som 8 persones, amb moltes ganes de compartir la vida i la fe desde les nostres diferències, maneres de ser, etapes, estils de vida, crides determinades. És molt enriquidor i maco acompanyar-nos i seguir els processos que anem fent personalment, en parella, decisions que prenem, passos que donem, discerniments concrets, ... l´anar fent camí en el seguiment de Jesús junts.
Al grup hi ha un matrimoni amb dos fills (ens reunim a casa seva per facilitar que poguin ser els dos, mentres els nens dormen), altres dos fa menys d´un any es van casar, una es casarà a finals de juny, un altre que comença a viure amb la parella, un solter, una futura religiosa... quanta vida!!!

Aquesta setmana, el matrimoni que la preparava, va treure un concepte de llibertat a la pregària que se´m va quedar a dintre, que m´està acompanyant especialment aquest temps ...

"La llibertat que se sent quant tota la meva vida és presa per l´amor de Déu"

Quan la nostra vida és presa per l´amor de Déu, és a dir, quan ens obrim totalment, sense reserves, desde el que som i amb la totalitat de la nostra vida, deixant tot per començar en una tabla rasa amb Ell, la sensació de llibertat i felicitat plena brolla d´una forma tan inesperada com profunda. Cauen els caps que abans ens guardàvem per no acabar de disposar-nos confiadament a aquest Amor. Un Amor que ens porta a sortir de nosaltres mateixes per anar a l´Altre fent-nos cada vegada més i més Lliures. Deixant-ho tot, incloent allò que pensàvem mai seríem capaces de deixar, ho disposem a la seva voluntat per amor. L´amor de Déu ens regala un alliberament total, real, sense enganys ni límits, ple de Vida. És un amor que fa créixer en Llibertat (mayúscula), com de la que han parlat sants com St. Joan de la Creu i Sta.Teresa de Ávila, i no la llibertat (minúscula) fícticia que considerem quan restem tancats i lligats.
Són ben diferents aquestes dues "llibertats" que podríem anomenar, de Déu (l´home obert a Déu) i de l´home (tancat a Déu), el descalçar-se o l´anar calçat... sabedors de que el que es trepitja és "el sagrat".
Allibera´ns Senyor dels caps que ens queden per deixar anar, que el teu amor faci en nosaltres i siguis Tu qui visqui, que només ens calgui el teu Amor per alimentar-nos i així ser realment lliures, una llibertat total, sense enganys, sense lligams superficials, ... una LLIBERTAT plena.

Eugènia