dimecres, 18 d’abril de 2007

CAMÍ DE GALILEA

Fa uns dies (11 d'abril)) escrivia sobre el llibre "La ética de Cristo" de José Mª Castillo. Un dels capítols m'ha resultat molt il.luminador per entendre la realitat a la que van ser enviats els deixebles. La Galilea dels temps de Jesús era una terra menyspreada, sòrdida, objecte de bromes i insults: "galileu estúpid" era una expressió que s'emprava per desqualificar a algú...
Podent triar una altre lloc, Jesús opta per fer de Galilea el seu principal lloc de missió. I també en fa el centre del seu anunci pasqual: "No tingueu por; aneu i digueu als meus germans que se'n vagin a la Galilea, i allà em veuran".
Optar per Galilea i pels galileus no és en cap cas una casualitat. Jesús ho fa conscientment sabent que no són els preferits ni lloats dels fariseus benpensants. Forma part d'un tarannà coherent i valent.
Anar a Galilea, optar avui per ella, és optar per les víctimes del nostre món, pels que se situen més enllà dels marges. Optar pels més febles, els que no han tingut sort, els que no han tingut oportunitats. I descobrir en ells la presència misteriosa de Jesús, feta Vida per tots nosaltres.
Teresa