dijous, 19 d’abril de 2007

EL VALOR DE LA VIDA

A tots ens ha sacsejat la notícia dels 32 morts (i el suicidi de l'assassí) que va tenir lloc el passat dimarts a la Universitat de Virginia. El fet no és nou. Només cal recordar els 13 morts de Columbine el 1999. Cada vegada que s'esdevé un fet similar, ens preguntem què falla, què ho fa possible. Una de les explicacions és la proliferació d'armes als EEUU. La película "Bowling for Columbine" (rodada per Michael Moore com a denúncia d'aquesta tragèdia i el sistema que la va fer possible) comença amb una escena on el mateix director s'emporta una rifle d'un banc, "obsequi de la casa", per haver-hi fet un dipòsit, de la mateixa manera que nosaltres ens emportariem una funda nòrdica o un joc de copes de vi... L'autor dels fets de Virginia, un immigrant sudcoreà de 23 anys, havia comprat una de les armes unes setmanes abans aprofitant unes rebaixes: 571 dòlars i una caixa de 50 municions. Res feia pensar, afirma dolgut el venedor, que en fes un ús tan inadequat...
Els Estats Units mantenen una legislació força permissiva en el tema de les armes fruit de la seva pròpia història de conquesta del territori. La segona esmena de la Constitució ho permet encara avui. I em pregunto: quants morts més caldrà recomptar per tal que comprar una arma no sigui més fàcil que anar a qualsevol supermercat a omplir la nevera?
En un país de garanties judicials i de democràcia (mentre no es demostri el contrari), uns fets com els recents (i tants d'altres) haurien de servir per repensar les condicions de la compra d'armes. I per atorgar a la vida el seu veritable valor : el bé per sobre de qualsevol altre, a preservar i defensar de tota mena d'amenaces evitables.
Teresa