dissabte, 21 d’abril de 2007

COMUNICANT-SE

La comunicació es basa en :

(1) Un diu quelcom mentre l´altre l´escolta atentament, centrant-se en el que diu i com ho diu, què vol transmetre amb el llenguatge verbal i no verbal.
(2) El que escolta reacciona e interactúa tractant d´aportar la seva visió, coneixement, entendre el que diu l´altre.
(3) El primer, va dient la seva, aclarant, afegint, contestant...

A vegades, aquesta comunicació queda en un intent perquè entren alguns aspectes en joc que no sempre tenim presents. Cal una actitud determinada:

L´ESCOLTA EMPÀTICA: això implica sortir de nosaltres mateixes i tenir com a centre l´altre amb el seu tema, problema, comentari, idea, aportació, context, la seva història, manera de ser. Escoltar i sentir què diu realment i no què li faig dir, o com ho giro per treure el tema que a mi m´ocupa, o com ho ataco perquè sento és molt diferent al que jo opino o no vull veure´m implicada... Veure el global, els gestos, les expressions, les mirades, els posats... Sentir el que l´altre sent quan diu el que diu.

REACCIÓ: no es tracta de donar una classe magistral d´allò que en tenim ganes de dir, que ens ocupa últimament, de dir la nostra, canviar de tema... sino, de donar la importància que cal a aquella persona fent-nos canal de transmissió del que l´altre necessita i no nosaltres, aportar el que està buscant l´interlocutor, el que li pot donar pau i felicitat veritable, fer-nos instruments de Déu i deixar que sigui Ell qui parli i faci.

INTERACCIÓ: s´obre un diàleg sincer i obert entre tots els interlocutors, centrat en anar interactuant, aportant més dades sobre el fet per ajudar a aclarir-ho, anar dient el que es veu, veure com resona en l´altre, fer de mirall, sempre desde l´anar fent-nos nostre la preocupació, tema, idea... de l´altre. És des d´on podrem donar més el que l´altra necessita i està buscant.

Eugènia