dijous, 3 de maig de 2007

CAMI DE SANTIAGO

Fa uns dies els presentava als nois i noies de Confirmació de 1er any la proposta del Camí de Santiago. Es una activitat organitzada per les Religioses del Sagrat Cor i consisteix en fer el camí en dues etapes: de León a O'Cebreiro (10 dies) i de O'Cebreiro a Santiago (10 dies més).
El primer que els sorprèn és que no hi arribin ja el primer any. I els comprenc, perquè vivim en el món de la immediatesa, on tot ho volem llest ara mateix. Per això els dic que és important saber esperar... i que de fet, allò important en la vida acostuma a requerir un temps: descobrir la pròpia vocació, els estudis, madurar humanament... També els costa, d'entrada, l'esforç físic que suposa fer el Camí, haver de matinar... perquè el seu món, que és també el nostre, té massa comoditats i les vacances semblen fetes a mida per no fer res.
L'any passat hi van participar 5 noies de l'escola. Es van estar entrenant-se desde un mes abans caminant per l'horta. Van aprofitar el Camí per a fer nous amics, per descobrir-se a elles mateixes. I ara, un any després, viuen amb il.lusió la segona etapa pel que suposa de retrobament amb els companys de camí i pel premi que és arribar al destí proposat, Santiago de Compostel.la.
L'esforç, la constància, l'espera... com a valors en extinció poden ser una crida a viure d'una altra manera, més d'acord amb el ritme humà, sense necessitat d' adaptar el nostre ésser al desenfrenat batec de la impaciència postmoderna.
Teresa