diumenge, 13 de maig de 2007

EL QUE NO S'EXPRESSA, NO ES VIU

Darrerament per vàries bandes he escoltat la mateixa frase: una experiència que no s'expressa, no s'ha viscut. I m'ha fet pensar en tantes vegades que visc de manera compulsiva, quasi sense assaborir allò viscut. I tantes experiències profitoses que s'han perdut en la memòria per no saber posar-hi nom. I m'ha fet pensar en aquest mateix bloc... No serà el bloc un espai privilegiat per anomenar, per posar paraules concretes, per fixar en el cor el que vivim de manera atabalada? No serà el bloc un intent actual d'aquella estona en la que ens asseiem davant el diari personal i repassàvem la pròpia vida? I ja en clau de fe, no serà un bon company de la pregària comunitària o personal del vespre?
Repassar, recollir, revisar, repensar... perquè tanta feina quan anem tan justos de temps? En el meu cas ho tinc clar: per saber què vull, per aprendre a triar, per no deixar-me arrossegar.
I als que ens agrada escriure, sembla que la vida se'ns escapa si no hi posem les paraules addients. I sabem trobar l'estona necessària. I amb el temps, superem les vergonyes i ens animem a fer-ho en públic. I aleshores, com en quasi bé tot, descobrim que no estem sols ni som els únics.
Repassar, recollir, revisar, repensar... per ser lliure, en definitiva.
Teresa