dimecres, 16 de maig de 2007

LA INTUÏCIÓ DE LUTER

Aquests dies estem veient a classe la pel.lícula LUTER. Sense ser una gran pel.lícula, em resulta molt interessant per la seva aproximació a aquest personatge que va denunciar la corrupció i les males pràctiques d'una l'Església que al segla XVI anava a la deriva. La compravenda d'indulgències, l'ànsia de poder, la inducció interessada de temor en els fidels... eren els signes externs del que es deien continuadors de l'obra i el missatge de Jesús. Luter, bon catòlic, reacciona contra tanta mentida, i proposa tornar a les arrels del cristianisme, a la mateixa figura de Jesús tal i com s'expressa a l'Escriptura. D'aquí a penjar les 95 tesis a la porta del castell de Wittenberg, les tensions amb l'Església de Roma, l'excomunió i l'escisió amb els seus seguidors, només hi ha un pas...
Crec que Luter va tenir una bona inuïció, però que el va portar massa lluny. Em pregunto si no hagués estat possible una altra sortida. Cal tenir en compte que només va ser un conflicte religiós. Els prínceps alemanys es volien distanciar de l'Emperador Carles, que els era un extrany. I van aprofitar l'ocasió.
Luter m'és referència d'una Església que cíclicament ha de tornar, una i altra vegada, al seu fonament, a la seva única raó de ser: al Déu de Jesús, compassiu i misericordiós amb tothom, acollidor dels més pobres, atent a les necessitats de cada moment, humil i generós.
Em miro la meva Església, em repasso l'Evangeli, i no em queda clara la resposta: en quin moment del moviment pendular ens trobem ara mateix?
Teresa