dimecres, 23 de maig de 2007

PEQUEÑA MISS SUNSHINE

Algun avantatge ha de tenir fer viatges en tren amb una certa freqüència. I és que et permet, en algunes ocasions molt afortunades, recuperar bones pel.lícules no vistes en el seu moment al cinema. Aquest va ser el cas de dijous passat. Sempre estic atenta a l'anunci de la pel.lícula que acompanya la salutació d'inici de trajecte: "Pequeña Miss Sunshine" ("Little Miss Sunshine"), van dir en aquesta ocasió. Recordava un trailer poc atractiu, que em feia pensar en una altra comèdia americana, barroera i insubstancial.
Però, per sort, estava ben equivocada... "Pequeña Miss Sunshine" és una sorprenent història d'una família d'inadaptats (un pare fracassat, una fill erigit en semiautista, un avi aficionat a les drogues, un oncle amb tendències suïcides...) que de manera inesperada han de fer un llarg camí en fugoneta per acompanyar a la més petita a un concurs de bellesa infantil.
La família en sí, l'accidentat trajecte i el mateix concurs (autèntic apoteosi final) es converteixen en l'excusa d' una ferotge crítica al pensament nordamericà de l'èxit i el fracàs, de la bellesa, dels ideals fugissers... Tot fa que passis una bona estona, i que et facis teu el drama que s'amaga darrera cada un dels personatges. I que, si ho vols, assumeixis la seva invitació a riure-te'n una mica de la pròpia vida i de la realitat que l' envolta.
No en va, aquesta pel.licula va guanyar un César, dos Oscar, i va ser premiada als festivals de Sundance i de Sant Sebastià.
Teresa