dijous, 24 de maig de 2007

SÓC EL QUE MENJO?

Dimarts vam tenir la darrera sessió de l'Escola de pares i mares d'ESO i Batxillerat. La convoquem tres cops durant l'any per tractar temes que siguin interessants i puguin ser útils a les famílies a l'hora d'educar els fills en aquestes edats certament complicades. En aquesta ocasió el tema era l'alimentació dels fills. La ponent va començar mostrant un panorama ampli sobre nutrició, va seguir amb uns consells sobre alimentació a l'adolescència i va acabar amb una descripció del que s'anomenen transtorns alimentaris (anorèxia, bulímia...). La clau? Una alimentació variada i una educació en aquest sentit des de ben petits... com en tot. I un interrogant... ¿Perquè associem festa i celebració a menjars inadequats (refrescos ensucrats, hamburgueses hipercalòriques...)? Amb això els estem introduïnt en una dinàmica difícilment redreçable...
Ens trobem dividits entre un món on milions de persones passen fam i on tants d' altres moren per l'obsessió de no menjar. Es una situació de bojos, realment...
Jo, que sóc de les que han de vigilar amb el pes, cuidant el que menjo no només aconsegueixo un estil de vida més sa, sinó també (i sobretot) un estil de vida en que jo decideixo què vull i què necessito menjar en cada moment, en que fujo de necessitats creades per altres, en que experimento la meva pròpia llibertat i responsabilitat, també a taula.
Teresa