dimarts, 5 de juny de 2007

5.UNA SANTA D´AHIR I D´AVUI. M.SOFIA BARAT

(Els altres capítols els podeu trobar a la part dreta de la pantalla del bloc. On diu "etiquetes" heu de clickar a "rscj")


Poitiers és un relicari del romànic, ruines romanes, pedres dels primers segles paleocristians, edificis del gòtic civil i senyorials palaus renaixentistes. És la capital del romànic francès.

Va ser a Poitiers on Sofia es trobà amb Josefina Bigeu, dona forta de la congregació, i amb Mlle. Lidia Chobelet de Bois-Boucher, que va entrar havent comprat una antiga abadia del Císter on hi havia el col.legi que regien entre les dues.

Aquest lloc es tracta del racó, nascut de la confiança en Déu, on Sofia disfrutà de la soledat, silenci i espiritualitat. L´anomenava la seva “Manresa” fent un paral.lelisme amb l´espai que Sant Ignasi trobà en aquella ciutat catalana.

Al noviciat de Poitiers Sofia es sentí instrument de Déu. Cada dia fèia, com a superiora, una “conferència espiritual” per transmetre l´Esperit del Sagrat Cor a les novícies.

Els hi dèia coses com:

- “Cada Institut estudia l´esperit de qui les fundà. Nosaltres, per tant, hem de meditar en l´esperit del nostre fundador, el Cor de Jesús”.

- “El primer pas a l´esperit de la Societat consistia en despullar-se de si mateixa per la continua abnegació. Una vegada fet el buit interior vindria el moment d´omplir-se de Crist per la caritat i la conformitat total amb Ell. I, llavors, partint d´aquesta plenitut interior, es podria pensar en “donar”, en projectar-se cap a fóra mitjançant el cel apostòlic”.

- “Bé és cert que la nostra vocació és tan contemplativa com activa; però jo diria que la primera vocació ha de dominar i sostenir a la segona”.

Va ser llavors, quan un decret imperial va suprimir els “Pares de la fe” per sospitosos de monàrquics. Per tant, Sofia va haver de deixar de veure al P.Varin, responent amb molt silenci i oració. Mentres tant, ell pensava en les constitucions al castell de Chevroz. Constitucions que coincidien moltíssim amb els pensaments de Sofia Barat. Al 1815, a París, en el Capítol General, s´aprobaren les constitucions de la Societat del Sagrat Cor de Jesús.

Diuen de la Sofia que va ser “mestra entre la seves filles i, a la vegada, discípula atenta i entregada en el silenci a la veu de Déu”.

El seu fi, era la glòria de Déu.
El camí, la devoció al cor de Jesús.

A la capelleta de Sant Josep, també a la finca de Poiters, va ser on es va retirar 15 dies, a la que després anomenaria la seva “cova de Manresa”.

En aquest capítol no podem deixar de parlar de Josefa Menéndez, madrilenya nascuda al 1890. Era una modesta costurera, a la que es veu clar el triomf de Déu a la petitesa i senzillesa. Josefa va deixar tot el seu diari espiritual escrit a “Un llamamiento al Amor” i és considerada una mística i santa. Segons diuen, caminava havent escoltat: “deixat conduir amb els ulls tancats, que jo sóc el teu Pare i els tinc oberts per guiar-te”.

I, a l´hora de la seva mort física va escriure “jo no em sento malalta... la meva mort crec que és més aviat d´amor” (anunciant la seva mort en una carta a la seva mare).

Eugènia