dimecres, 6 de juny de 2007

ELS MURS DE LA VERGONYA

Buscant informació sobre la cimera del G-8 que avui comença a Alemanya, he llegit que han construït un mur de 12 km de llarg i 2,5 metres d'alçada al voltant del balneari que acollirà els mandataris dels països més rics del món. Un autèntic búnker, vaja. Impossible acostar-s'hi. Manifestacions com les de Seattle, Gènova, Barcelona... deuen ser un malson per als organitzadors d'aquesta mena de reunions. Deu ser que ens manquen divisions, que encara n'hem de crear de noves, per molt temporals que siguin. Ens separa el poder adquisitiu, la manca d'educació, la raça, les malalties evitables, les vacunes no globalitzades...
Ens separa el mur de Heilindengamm, però també d'altres: a Israel continuen contruint-ne un de més de 200 km per aillar la població jueva de la palestina, a Melilla i al Marroc s'han costruït murs per evitar l'entrada d'immigrants subsaharians, Aràbia Saudita n'està contruint un per separar la seva frontera del Iemen, els Estats Units un altre per marcar la forntera amb Mèxic, Xipre té dividit el pais entre les comunitats turques i gregues, Corea en té un de 240 km que separar el Nord del Sud, la Xina n'està restaurant un de 1.400 km a la frontera amb Corea i a l'Índia n'estan contruint un altre per protegir-se del Caxemir.
Els murs ja hi són i encara els fem més visibles. Emparar-se darrera el formigó o un reixat és signe de que massa coses han fallat abans: desigualtats que criden a una vida millor, un poder que no ha sabut solucionar els problemes, una prosperitat assolida a costa dels altres...
Amagar-se en un búnker per a una reunió de repercussions globals és tot un signe de covardia, un gest poruc del qui necessita emparar la seva autoritat en la força.
Teresa