dijous, 7 de juny de 2007

EMPATIA

Sempre arribem a la darrera classe amb presses. Els programa se'ns ha tirat a sobre i ens cal aprofitar fins que toca el timbre per acabar de dir les idees que ens semblen importants, allò que voldriem que els quedés gravat, com a mínim, fins els dia de l'examen, perquè ja sabem que després de fer un examen fan una neteja general del seu "disc dur" cerebral...
Però què passa quan el tema és Jesús de Natzaret, i el darrer de la seva vida, el darrer contingut per explicar és la ressurrecció? Que ho fas depressa i malament, en 15' intentes explicar allò essencial de la fe cristiana, i a més, voldries que ho entenguessin en les teves paraules... Crec que els he demanat massa. I els ho he dit: això que ara us explico és el més important del cristianisme, i ho faré en un quart d'hora... així que molt atents... He estat una mica atrevida, però en aquests casos prefereixo ser molt sincera. Si no capten el sentit, al menys captaran la trascendència de les meves paraules.
M'hi sento molt bé en aquesta classe de la que acabo de sortir. Tothom pot dir el que pensa i no ens escandalitzem de res. El respecte i l'empatia són mutus. I el que més m'agrada: fins i tot els que als 14 anys es manifesten ateus convençuts, s'hi poden sentir a gust. Experiències com aquesta em confirmen que val la pena apostar per l'educació amb adolescents i n'endolceixen d'altres menys gratificants.
Teresa