dissabte, 9 de juny de 2007

DONAR-SE

A les relacions personals o grupals hi ha dues actituds possibles: donar-se (activa) o no donar-se (passiva). Jo m´he "descobert" en ambdues, i tu?

Veig, visc, crec i sento que la que em fa feliç i per la que "té sentit viure" és la primera, donar-me, activament. Si vull donar-me veritablement, sense anar a mitges, oberta als altres, en constant diàleg amb els altres, amb el món, amb Déu, amb la Vida, haig d´anar fent camí treballant-me interna i externament. L´equilibri intern em porta a fer d´una manera més pacificada. L´extern, conseqüència de l´intern, desde i en la relació amb els demés, sent conscient i educant les actuacions del propi "ego" i deixant més espai lliure per Déu i per la resta.

Què entenc per "donar-se"?

És la activitat a la que porta l´amor. L´expressió més gran de l´amor. L´expressió de la Vida. Un amor que, com diu l´Erich Fromm a "El arte de amar", porta a:

1. La preocupació activa per la vida i el creixement del qui estimem. Tenint present que s´estima allò per el que es treballa, i es treballa pel que s´estima”.

2. Ser responsable, és a dir, estar llest i disposat a “respondre".

3. Respetar, preocupar-se per tal que l´altra persona creixi i es desenvolupi tal com és.

4. Al coneixement, a l´acte d´entregar-se, d´entrar en l´altra persona que és on em trobo a mi mateixa, em descobreixo, descobreixo a l´altre.

El camí de la donació (efecte de l´estimació) és un camí maco a recórrer i m´agradaria poder anar-hi aprofundint en ell. Sé que no és fàcil perquè tens trobades fortes amb "tu mateixa", amb maneres de fer d´altres i pròpies, etc. i no sempre m´ajuden en un primer moment. Però, l´interessant és quan som capaços de saber-les "redescobrir" i adonar-nos de que som davant d´una història d´amor compartida i solidària, plena d´amor i esperançadora, donadora de sentit al quefer diari i pel qual volem gastar la vida.

Eugènia