dimecres, 13 de juny de 2007

SENYOR, QUE HI VEGI!

El dilluns vaig viure una experiència semblant a la de Jesús amb aquell cec. Una alumna em va demanar per parlar. Disset anys ben portats però una situació familiar i personal molt compexa. En plena adolescència, massa situacions per assumir a la seva edat. I em va dir: "m'agradaria creure, però no sé com fer-ho... em pots ajudar?".
Em va conmoure la seva pregunta: valenta, madura, a contracorrent. No hi estic acostumada, certament. No és el que es porta pels passadissos d'aquesta escola...
I què dificil és respondre. De nou, et quedes sense paraules. Intentes expressar quelcom de la pròpia experiència, però saps que no és això i que, irremeiablement, les paraules sempre es quedaran curtes.
Com fomentar experiències de fe? Com ajudar a que Jesús vagi fent camí en les seves vides?
Ara com ara, li recomanaré el llibre "Més important que la meta és el camí" de Teodor Suau, un bon suport per rellegir la pròpia vida a la llum d'alguns textos de l'evangeli.
Si algú té noves idees, les acullo totes!!
Teresa