dijous, 14 de juny de 2007

ÚNICS I IRREPETIBLES

Sovint ens queixem de ser tractats com un número: el del DNI, la majoria de vegades, però també el de la tarja de crèdit, el número de telèfon... La despersonalització ha fet que per davant del nostre nom haguem de fer constar un conjunt de números que diuen molt més de nosaltres que uns cognoms, un nom... i la història humana que s'hi amaga.
En aquests dies en que a corre cuita intentem avaluar els alumnes, també correm el perill de caure en el mateix parany: convertir cada alumne en un número, una qualificació necessària però sempre insuficient si el que volem és abarcar el conjunt de la persona. Ens cal posar una nota, perquè s'ha de cobrir un expedient i necessitem dades concretes. Però hauré d'anar molt en compte de no valorar a la persona pel mateix patró. Quantes vegades un alumne gandul i sense cap mena d'interés ha tret molt bona nota perquè té capacitat i la nit abans de l'examen va decidir estudiar una mica. I al contrari, en quantes ocasions no ens ha dolgut ajudar un alumne interessat però fluixet a nivell intel.lectual... i no ens ha sabut greu perquè encara que mai recordi res del Concili de Trento (posem per cas) ha après que l'esforç també té la seva recompensa, sent que hem apostat per ell, ha après a valorar-se una mica més, en definitiva, s'ha fet més persona.
Teresa