dimecres, 20 de juny de 2007

DONAR LA VIDA

La notícia de la primera implantació d'un cor artificial a Catalunya (i a l'Estat Espanyol) em fa meravellar dels avenços de la ciència. Qui hagués dit no fa massa que es pot viure amb un aparell que s'assegura que el cor irradia sang per tot el cos... Em sé ignorant en totes aquestes qüestions, i em reconec aprensiva en temes mèdics, però no deixo de fer-me al càrrec del que suposa una tècnica com aquesta.
També m'ha complagut, i molt, la raó per la que hem tardat uns quants anys en aplicar aquesta mena d'operacions a casa nostra: tenim un alt índex de donacions d'òrgans, la qual cosa havia fet innecessari fins al moment que es dugués a terme aquí. La dona en qüestió no podia rebre'n un de veritat (que n'hi havia), i només podia continuar vivint amb un d'artificial.
Tinc pendent fer-me donant d'òrgans. Es d'aquelles coses que saps que s'han de fer. Ho considero un gest de justícia: quan ja no necessitem el nostre cos, perquè aferrissar-nos a mantenir uns òrgans que poden donar vida i felicitat a un altre cos, a una altra vida?
Aquesta dada de la nostra societat em parla de generositat, d'altruisme, d'esperança. Deu ser que no tot va tan malament com a vegades ens pensem.
Teresa